Dins lo magazine Lo Diari, après sa publicacion en 2016, Silvan Chabaud tornava sul libre de Florian Vernet, La nau dels fòls.

La Nau dels fòls de Florian Vernet

Dins la pròsa occitan d'uèi, Florian Vernet ten una plaça unica : cal dire que tre sas primièras nòvas, son estil se desmarquèt, puèi quitèt pas de nos espantar, de libre en libre. Los racontes, entre deliri metafisic, critica sociala acida, umor destibat, fantastic, sciéncia ficcion o intrigas policièras, fan fuòc de tot bòsc mas gardan lo cap d'una escritura fina e singulara.

Cal tornar, sovent, a Qualques nòvas d'endacòm mai que dona lo ton, en 1976, amb son incipit, essencial : « Existissèm pas. Coma poiriá parlar o escriure qualqu'un qu'existís pas ? » Tot lo trabalh puèi serà de parlar justament e de dire, d'escriure sens relambi contra lo voide que non enròda e d'o far amb gaug e amb un sens de l'autoderision salvator. Florian Vernet es una potinga de las bonas per combatre lo malèstre que, de còp, s'entreten en literatura, en França e en Occitània...

Aquesta Nau dels fòls es un roman inclassabla, son autor ditz qu'es « una sembla autobiografia en fòrma de faula satirica un pauc tròp transparenta suls trecimacis de l'occitanisme recent », tot un programa !

Tre la debuta, cabussam dins l'univèrs de Vernet amb un nenon que refusa de nàisser e fa tot son possible per evitar sa venguda al mond. Un nenon de la tèsta gròssa que, rapidament, farà pròva de qualitats intellectualas fòra nòrmas e viurà d'aventuras incrediblas, al còr d'un país entre sòmi, ficcion e realitat. Seriam en França ? Dins un sègle futur ? Seriam benlèu dins la vòstra vida quotidiana fin finala mas vista amb de lunetats desformantas.

Al fil de la lectura, l'impression de conéisse los personatges, las situacions, se mescla amb un sentiment d'estranhesa : siam a l'encòp dins lo familièr e dins lo desconegut. Aquel mond dividit en províncias, amb de pòbles diferents (los muts, los giboses, los gòis, los emboligats...) es una mapa imaginària per mièlhs legir nòstras vidas vertadièras. Florian Vernet capita un torn de fòrça : destacar totalament las bridas de son imaginacion tot en servant una proximitat amb son lector. La nau dels fòls es un libre barròc e modèrne, totalament actual. Pensam al 1984 de Georges Orwell, pensam d'alhors tanben al 2084 de Boualem Sansal o al 1Q84 de Haruki Murakami : Vernet es dins aquesta vena « d'anticipacion » que permet de portar un agach lucid sul mond que nos enròda e sas derivas totalitaristas possiblas. Mas lo rèirefons es mai larg, mai rabelaisian, picaresc, entre Charles Bukowski e Quevedo : es a dire dins lo teritòri liure d'una literatura carnala e generosa.

La lenga d'òc i es d'una granda riquesa sens jamai tombar dins la leiçon de bon occitan que pòt virar a l'artificial... Non, al contrari, lo ritme blos de la frasa e la sintaxi occitana utilizada amb intelligéncia fan virar la maquina. La lenga es naturala e cava un camin prigond, a l'interior de l'òbra : es lo camin que pren, pauc a cha pauc, lo narrator, sens lo saupre, fins a l'autre mond dels Nightwatchmen. Mas, ne disi pas mai...

Bona legida.

Silvan Chabaud

Sorse de l'article : Lo Diari


Pèire Lagarde sus Joan Bodon (1971)

Joan Bodon

En 1971 dins la revista Vida Nòstra Pèire Lagarde presentava Joan Bodon.

Sèrgi Viaule : critica del libre 'Novèlas exemplaras' de Miguel de Cervantes

Miguel de Cervantes

En octobre de 2020 sortissiá lo libre Novèlas exemplaras de Miguel de Cervantes. Sèrgi Viaule ne fasiá la critica.

Bulgària far part de la zòna èuro

Pèça de 2 € bulgara de 2026

Dempuèi lo mes de genièr de 2026 la moneda bulgara es l'èuro.

Justin Bessou o cossí escriure la lenga nòstra (1903)

Civada coiola dins un camp de froment

Un tèxt de Justin Besson, testimoniatge preciós per saupre çò que cal pas far a l'escrich.

Sus l'empec de la lenga occitana en sciéncia

tablèu

Un article de Felip Carbona publicat dins la revista Vida Nòstra en 1972, sus l'emplec de la lenga occitana en sciéncia.