Dins lo magazine Lo Diari, après sa publicacion en 2016, Silvan Chabaud tornava sul libre de Florian Vernet, La nau dels fòls.

La Nau dels fòls de Florian Vernet

Dins la pròsa occitan d'uèi, Florian Vernet ten una plaça unica : cal dire que tre sas primièras nòvas, son estil se desmarquèt, puèi quitèt pas de nos espantar, de libre en libre. Los racontes, entre deliri metafisic, critica sociala acida, umor destibat, fantastic, sciéncia ficcion o intrigas policièras, fan fuòc de tot bòsc mas gardan lo cap d'una escritura fina e singulara.

Cal tornar, sovent, a Qualques nòvas d'endacòm mai que dona lo ton, en 1976, amb son incipit, essencial : « Existissèm pas. Coma poiriá parlar o escriure qualqu'un qu'existís pas ? » Tot lo trabalh puèi serà de parlar justament e de dire, d'escriure sens relambi contra lo voide que non enròda e d'o far amb gaug e amb un sens de l'autoderision salvator. Florian Vernet es una potinga de las bonas per combatre lo malèstre que, de còp, s'entreten en literatura, en França e en Occitània...

Aquesta Nau dels fòls es un roman inclassabla, son autor ditz qu'es « una sembla autobiografia en fòrma de faula satirica un pauc tròp transparenta suls trecimacis de l'occitanisme recent », tot un programa !

Tre la debuta, cabussam dins l'univèrs de Vernet amb un nenon que refusa de nàisser e fa tot son possible per evitar sa venguda al mond. Un nenon de la tèsta gròssa que, rapidament, farà pròva de qualitats intellectualas fòra nòrmas e viurà d'aventuras incrediblas, al còr d'un país entre sòmi, ficcion e realitat. Seriam en França ? Dins un sègle futur ? Seriam benlèu dins la vòstra vida quotidiana fin finala mas vista amb de lunetats desformantas.

Al fil de la lectura, l'impression de conéisse los personatges, las situacions, se mescla amb un sentiment d'estranhesa : siam a l'encòp dins lo familièr e dins lo desconegut. Aquel mond dividit en províncias, amb de pòbles diferents (los muts, los giboses, los gòis, los emboligats...) es una mapa imaginària per mièlhs legir nòstras vidas vertadièras. Florian Vernet capita un torn de fòrça : destacar totalament las bridas de son imaginacion tot en servant una proximitat amb son lector. La nau dels fòls es un libre barròc e modèrne, totalament actual. Pensam al 1984 de Georges Orwell, pensam d'alhors tanben al 2084 de Boualem Sansal o al 1Q84 de Haruki Murakami : Vernet es dins aquesta vena « d'anticipacion » que permet de portar un agach lucid sul mond que nos enròda e sas derivas totalitaristas possiblas. Mas lo rèirefons es mai larg, mai rabelaisian, picaresc, entre Charles Bukowski e Quevedo : es a dire dins lo teritòri liure d'una literatura carnala e generosa.

La lenga d'òc i es d'una granda riquesa sens jamai tombar dins la leiçon de bon occitan que pòt virar a l'artificial... Non, al contrari, lo ritme blos de la frasa e la sintaxi occitana utilizada amb intelligéncia fan virar la maquina. La lenga es naturala e cava un camin prigond, a l'interior de l'òbra : es lo camin que pren, pauc a cha pauc, lo narrator, sens lo saupre, fins a l'autre mond dels Nightwatchmen. Mas, ne disi pas mai...

Bona legida.

Silvan Chabaud

Sorse de l'article : Lo Diari


Joan-Claudi Sèrras : critica de 'La pluèja rossèla' de Julio Llamazares

La pluèja rossèla, Julio Llamazares

En 2008 sortissiá a cò de IEO Edicions la traduccion occitana del libre de Julio Llamazares La lluvia amarilla.

Lo grelhon, lo lop e las abelhas : un conte de Justin Bessou

Detalh d'una gravadura de Tavy Notton (1914-1977) sus la vida de las abelhas

Lo grelhon, lo lop e las abelhas es lo primièr tèxt dels Contes de la Tatà Mannon de Justin Bessou.

Tolosa : centre d'excelléncia de l'OTAN dedicat a l'espaci

Espaci

Al mes de julhet de 2023 se dubriguèt a Tolosa un centre d'excelléncia de l'OTAN dedicat a l'espaci.

Conte : 'Lo meu ostal' de Joan Bodon

Plancat

Lo recuèlh Contes del meu ostal de Joan Bodon sortiguèt en 1951.

Prefaci de Felip Gardy a 'La quimèra' de Joan Bodon (1989)

La Quimèra

Per sa reedicion en 1989, las Edicion de Roergue accompanhava lo libre de Joan Bodon d'un prefaci de Felip Gadry.