camin-forestUn article de Cristian Rapin. Sorsa : Lo Lugarn numèro 82.

Dètz contes de Bodoisson per Andrieu Mateu

Sèm dins lo mond del conte. Tradicional ? Dins una larga mesura. L’autor fai, d’efècte, apèl a sa memòria, es a dire que s’esperfòrça de tirar de l’oblit de contes ausits dins las velhadas, los quals devián lor existéncia a una transmission ininterrompuda dempuèi sens dobte una cordelada de sègles.

Mas s’estima liure de brodar en partent d’aqueles solides canavasses. Sa sensibilitat personala, l’introdús dedins e se daissa guidar per la tèma escura d’èstre entendut pels contemporanèus. En soma, un desempolsatge, una mesa a jorn tras que discrèta que fasiá tanben partida de la practica dels contaires d’autres còps que, aquò se devina, trantalhavan pas per adaptar a lor viscut la toponimia e los personatges.

Lo mond retrobaràn dins aquela garba los grands tèmas de la tradicion occitana mas revists, poiriam dire reformatats, a travers la sensibilitat d’un dròlle de la ribièra de Bodoisson.

I cal una brava modestia perque l’autor, volontàriament o non, s’esfaça darrièr la gèsta collectiva. Sens i arribar completament per çò que, coma tostemps dins aquel cas, sa lenga e son estil lo denoncian de contunh sens parlar d’infimas notacions existencialas que de furgaires experimentats poirián destoscar.

L’experiéncia es sedusenta. Luenh del collectatge que assaja de restituir, dins lo mendre de sos matisses, un tèxte enregistrat, la fabricacion d’un conte s’aparenta amb la terralha : meteis material, meteisses apleches, meteisses gèstes mas fin finala concepcion originala per l’amator que se contenta pas d’agachar passivament mas que es a l’escota de sas sensacions. Dins un cas coma dins l’autre, çò collectiu es pas talament lo tèma mas la practica personala qu’es la resulta de l’istòria longa e de la cultura mai prigonda.

La signatura del terralhièr o de l’autor dels contes es una farotariá que balha vida a l’anonimat acceptat.

Cristian Rapin

Nòtas

Dètz contes de Bodoisson per Andrieu Mateu, 50 paginas, en çò de l’autor, Prètz 10 €


Subre lo festenal de l'universitat Joan Jaurés 'L'Occitan fa punk' de 2022

L'occitan fa punk, Tolosa, 2022

Dins son edicion de novembre de 2022, lo jornal de la comuna de Tolosa, À Toulouse presentava lo festenal L'Occitan fa punk.

Robèrt Lafont : Laus de Provença (2007)

Nimes

Dicha de Robèrt Lafont a l'ocasion de la remesa del Grand prèmi literari de Provença en 2007.

Ajuda militara a Ucraina : Caesars e missils AASM

Missil AASM

Lo 18 de genièr de 2024 lo ministre de la defensa francés Sébastien Lecornu anoncièt un cèrt nombre de mesuras per ajudar Ucraina dins sa lucha contra l'occupant rus.

Vidèo : per una Fòrça culturala occitana

Per una fòrça culturala occitana

Collòqui del 25/11/17 a Narbona Region Occitània : per una fòrça culturala occitana. Las vidèos.

Sus l'empec de la lenga occitana en sciéncia

tablèu

Un article de Felip Carbona publicat dins la revista Vida Nòstra en 1972, sus l'emplec de la lenga occitana en sciéncia.