camin-forestUn article de Cristian Rapin. Sorsa : Lo Lugarn numèro 82.

Dètz contes de Bodoisson per Andrieu Mateu

Sèm dins lo mond del conte. Tradicional ? Dins una larga mesura. L’autor fai, d’efècte, apèl a sa memòria, es a dire que s’esperfòrça de tirar de l’oblit de contes ausits dins las velhadas, los quals devián lor existéncia a una transmission ininterrompuda dempuèi sens dobte una cordelada de sègles.

Mas s’estima liure de brodar en partent d’aqueles solides canavasses. Sa sensibilitat personala, l’introdús dedins e se daissa guidar per la tèma escura d’èstre entendut pels contemporanèus. En soma, un desempolsatge, una mesa a jorn tras que discrèta que fasiá tanben partida de la practica dels contaires d’autres còps que, aquò se devina, trantalhavan pas per adaptar a lor viscut la toponimia e los personatges.

Lo mond retrobaràn dins aquela garba los grands tèmas de la tradicion occitana mas revists, poiriam dire reformatats, a travers la sensibilitat d’un dròlle de la ribièra de Bodoisson.

I cal una brava modestia perque l’autor, volontàriament o non, s’esfaça darrièr la gèsta collectiva. Sens i arribar completament per çò que, coma tostemps dins aquel cas, sa lenga e son estil lo denoncian de contunh sens parlar d’infimas notacions existencialas que de furgaires experimentats poirián destoscar.

L’experiéncia es sedusenta. Luenh del collectatge que assaja de restituir, dins lo mendre de sos matisses, un tèxte enregistrat, la fabricacion d’un conte s’aparenta amb la terralha : meteis material, meteisses apleches, meteisses gèstes mas fin finala concepcion originala per l’amator que se contenta pas d’agachar passivament mas que es a l’escota de sas sensacions. Dins un cas coma dins l’autre, çò collectiu es pas talament lo tèma mas la practica personala qu’es la resulta de l’istòria longa e de la cultura mai prigonda.

La signatura del terralhièr o de l’autor dels contes es una farotariá que balha vida a l’anonimat acceptat.

Cristian Rapin

Nòtas

Dètz contes de Bodoisson per Andrieu Mateu, 50 paginas, en çò de l’autor, Prètz 10 €


Lo freg, al pè del fuòc...

Freg e lops

En 2018 dins sa rubric Aital Òc lo jornal Centre Presse publicava lo tèxt d'E. Sodís : Lo freg al pè del fuòc.

Viure 1965 : Revolucion Occitana

La revista Viure fondada en 1964 foguèt pendent un desenat d'ans lo luòc d'expression privilegiat per la critica, las analisas, l'expression d'una pensada occitana liura.

Tolosa : centre d'excelléncia de l'OTAN dedicat a l'espaci

Espaci

Al mes de julhet de 2023 se dubriguèt a Tolosa un centre d'excelléncia de l'OTAN dedicat a l'espaci.

Critica del libre de Joan-Maria Petit e Pèire Francés : 'Bestiari, aubres, vinhas'

Joan-Maria Petit e Pèire Francés : 'Bestiari, aubres, vinhas'

En 1979 la revista Aicí e ara publicava una critica de Maria-Clara Viguièr del libre Bestiari, aubres, vinhas.

Los romans de Cristian Chaumont

Los darrièrs romans de Christan Chaumont

Cristian Chaumont publiquèt son primièr libre en 2010 a IEO Edicions, un roman policièr d'un pauc mai de cent paginas que revolucionèt pas las letras occitanas mas qu'aviá alara lo merite de donar a la literatura nòstra un libre dins un genre un pauc delaissat : lo policièr.