A la debuta del mes de febrièr de 2025, Carole Delga, presidenta de la Region Occitània publiquèt lo site La République en Commun.
Se debanarà coma cada an en Roergue la Prima Occitana.
Dins l'encastre del fòrum dedicat a l'Intelligéncia Artificiala (AI) que se debanèt a París a la debuta del mes de febrièr de 2025, Ursula von der Leyen anoncièt la mesa en plaça al nivèl de l'Union Europèa d'un partenariat public-privat de 200 miliards d'èuros per desvolopar las tecnologias ligadas a l'IA.
Lo dimenge 9 de febrièr de 2025 son estats desconectats dels malhums electrics rus e bielorús los tres Estats Baltics, Estònia, Letònia e Lituània.
Sus son site, ieo-oc.org, a la debuta del mes de genièr de 2025, l'Institut d'Estudis Occitans (IEO) comunicava sus son estrategia multi-escala per la promocion de la lenga occitana.
A la debuta de 2025 lo responsables del master EVOCA presentava la formacion.
Pel primièr còp dins l'istòria un motor d'avion electric ven d'èsser certificat. Son conceptor es europèu : Safran.
Lo CAOC, centre d'Afrairament Occitano-Catalan, organiza coma cada an son concors de racontes brèus, Enric Garriga Trullols. Aquò serà lo seisen.
Al mes de març de 2025 sortirà la Flòra illustrada de Josiana Ubaud.
A la fin del mes de genièr de 2025 las autoritats chinesas an desvelat una aplicacion emplegant d'algoritmes basats sus una çò dicha intelligéncia artificiala generativa. L'aplicacion a per nom DeepSeek.
Lo dimècres 29 de genièr de 2025 Ursula von der Leyen presidenta de la Comission Europèa presentèt de solucions per renforçar la competitivitat de l'Union.
Ven de sortir als Classiques Garnier a la debuta de 2025 lo libre Relire Jean Bodon.
Dins son edicion de l'ivèrn de 2024/2025 lo jornal de la Region Occitània informava sus las accions en favor de las lengas occitana e catalana dins los pargues naturals regionals.
Axiom Space a la debuta de 2025 precisèt lo programa de desvolopament de son estacion espaciala privada. Preveson de rendre independent sos moduls tre 2028.
Es en venda la ë-C3 de Citroën. Presentada a la fin de l'an 2023 la pichona electrica Citroën èra esperada. Ven enriquir l'ofèrta en pichonas veituras electricas.
Coma cada an l'associacion Lo Lector de la Val, associacion que remosa de bibliotècas del Lauragés organiza un concors de nòvas en occitan e en francés.
Sul perqué de l'abandon de la lenga occitana, al delà del modèl erosiu e del modèl conflictual. Un article de Patrick Sauzet dins la revista Lengas.
Critica de Robèrt Lafont del libre Le Théatricule et le caleçon d'écailles.
Lo dijòus 22 de junh de 2023 la Comission Europèa comunicava sus la politica de l'Union en matèria de transpòrt. Son 6,2 miliards d'èuros que seràn investits dins las infrastructuras.
La societat Orbit Fab posquèt levar en 2023, un pauc mai de 30 milions de dolars per desvolopar de solucions de recarga en carburant pels satellits en orbita bassa.
Lo diluns 25 de julhet de 2022 Eutelsat confirmèt qu'èra en negociacion per crompar OneWeb.
L'entrevista de Maria-Joana Verny (FELCO) per Marius Blenet (França 3). Genièr de 2017.
Un article de la Federacion dels Ensenhaire de Lenga e de Cultura d'Òc publicat après l'anóncia de la mòrt de Joan-Maria Petit en agost de 2020.
Lo dimars 21 de setembre de 2021 lo constructor d'avion Airbus, l'especialista dels gases industrials Air Liquide e l'operator aeroportuari Vinci Airports an anonciats un partenariat per desvolopar l'usatge de l'idrogèn dins los aeropòrts.
Après la publicacion per Elon Musk en 2013 d'un document definissent lo concèpte d'iperlop, qualques entrepresas se son creadas per fins de desvolopar las tecnologias necitas.
Un tèxt de La Cigalo Narbouneso d'octobre 1926 (ortografia modernizada) sul libre de Josep D'arbaud La Caraco,
Edicion de la revista Le Feu, Ais de Provença, 1926.
Lo grand escrivan provençal Jousé d'Arbaud, après son bèl libre La Bestio dóu Vaccarés, ven de ne faire espelir un autre La Caraco.
L'editor Vent Terral ven de publicar (estiu de 2020) en version occitana lo libre de
Carles Puigdemont : La crisi catalana, una oportunitat per Euròpa.
Lo libre de 240 paginas es propausat al prètz de 14 èuros.
Alara que lo 1èr d’octobre de 2017, los catalans son convidats a vòtar per lor independéncia, lo president Carles Puigdemont sap que de cara a l’intransigéncia d’Espanha, ven de prene un risc màger. Lo govèrn central de Madrid s'opausa a la votacion, la considèra illegala.
Comba Granda I e II - Leopòld Durand
Vent Terral - dos tòmes (1987 e 1991)
Presentacion :
Primièr tòme - De la guèrra de 1970 cap a 1914, dins una bòria de montanha mejana, un libre d’oras dels biaisses de far e de viure. E un roman vertadièr. De tèrra, d’argent e d’amor desparaulat, dins una lenga que deu pas res als diccionaris.