La startup Ascendance Flight Technologies basada a Tolosa oficializèt a la fin del mes de julhet de 2022, las primièras precomandas de son avion ibrid : son 245 Atea que son estats precomandats.
Russia per l'intermediari del patron de l’Agéncia espaciala russa, Roscosmos, Iouri Borissov, anoncièt dimars 26 de julhet de 2022 qu'anava arrestar d'esplechar l'ISS (Estacion Espaciala Internacionala).
Lo diluns 25 de julhet de 2022 Eutelsat confirmèt qu'èra en negociacion per crompar OneWeb.
Dimars 26 de julhet de 2022, amassats a Brussèlas, los ministres dels païses de l'Union Europèa en cargas de l'energia se son accordats per redusir lor consum de gas.
La plega IEO de 2022 es disponibla. Sièis libres son estats editats : quatre creacions e doas traduccions.
L'IEO prepara l'edicion d'un libre en omenatge a Robèrt Martí que defuntèt en 2021.
L'associacion Histoire et Cultures en Languedoc (HCL 34) e lo CIRDÒC organiza a la fin del mes de setembre a Besièrs lo collòqui Al temps d'Ermengarda de Narbona.
En aquesta debuta d'estiu de 2022 l'executiu de la region Occitània sus son site precisava sas intencions en matèria de politica culturala.
L'Euroregion Pirenèus Mediteranèa en collaboracion amb los Conselhs Economics e Socials d'Occitània e de Catalonha organiza lo 29 de setembre de 2022 de Montpelhièr, un collòqui international sus la pollucion marina.
A la debuta del mes de julhet de 2022 Carole Delga presidenta de la Region Occitània anoncièt que de linhas ferroviarias seriá tornamai dubèrta en Region Occitània.
Los scientifics del Max Planck Institut en alemanha an bastit un stellarator, lo Wendelstein 7-X. Es dempuèi 2016 en fasa de tèst.
A la fin del mes de març de 2021 la societat Virgin Galactic desvelèt son vaissèl lo VSS Imagine.
En 2021 dins la revista Canta Grelh numèro 127, Eliana Moisset presentava lo fons Vaylet.
En 1963 sortissiá lo libre Poesia catalana del sègle XX. Robèrt Lafont ne faguèt la critica dins la revista Letras d'òc.
En 2018 dins sa rubric Aital Òc lo jornal Centre Presse publicava lo tèxt d'E. Sodís : Lo freg al pè del fuòc.
Lo 10 e 11 de març de 2022 se debanèt a Versalhas dins l'encastre de la presidéncia francesa del Conselh de L'Union Europèa una amassada. Remosèt los caps d'Estats e de govèrns dels membres de l'Union, la presidenta de la Comission e lo president del Conselh.
Pel primièr còp l'entrepresa Virgin Orbit posquèt mandar en orbita sos primièrs satellits.
Los scientifics del Max Planck Institut en alemanha an bastit un stellarator, lo Wendelstein 7-X. Es dempuèi 2016 en fasa de tèst.
La revista Viure en 1965 interrogava los actors de l'occitanisme del temps. Aquí lo testimoniatge d'Ives Roqueta.
En 2008 sortissiá a cò de IEO Edicions la traduccion occitana del libre de Julio Llamazares La lluvia amarilla.
Après mai de tres ans de trabalhs las ramblas de Tolosa prenon formas.
Lo 3 de mai de 2019 pel primièr còp lo demonstrator talha reala de l'aeronèf CityAirbus s'enairèt a Donauwörth en Alemanha.
Un tèxt de La Cigalo Narbouneso d'octobre 1926 (ortografia modernizada) sul libre de Josep D'arbaud La Caraco,
Edicion de la revista Le Feu, Ais de Provença, 1926.
Lo grand escrivan provençal Jousé d'Arbaud, après son bèl libre La Bestio dóu Vaccarés, ven de ne faire espelir un autre La Caraco.
Lo libre Lo Roman de Jaufré e los Narty Kaddžytæ. Modalitats
del meravilhós e estructuras indo-europèas de Laurenç Alibert
foguèt publicat en 2015 per Honoré Champion dins la colleccion « Nouvelle bibliothèque du Moyen Âge ».
L'autor presentèt lo sieu trabalh a Tolosa (conferéncia DUOC del 9 de decembre de 2015. Aquí çai-jos la presentacion que ne fasián los organizators.
Fin de 2019 es paregut lo libre Ieu, Joan Pigassa, obrièr del canal.
Editat per l'IEO de l'Aude presenta la traduccion occitana del roman istoric
de Michèle Teysseyre paregut en 2017 a Las Editions du Cabardes Moi,
Jean Pigasse, ouvrier du canal.
Lo libre conta l'istòria de Joan. Coma son paire, son mestièr seriá boscatièr. Mas una aventura extraordinària anava capvirar lo país : lo cavament del Canal Reial de Lengadòc, rebatejat mai tard Canal del Miègjorn.