Joan-Maria Petit

Joan-Maria Petit en 2007 © Georges Souche

Un article de la Federacion dels Ensenhaires de Lenga e de Cultura d'Òc publicat après l'anóncia de la mòrt de Joan-Maria Petit en agost de 2020.

Joan-Maria Petit nos a quitats

Ancian professor a l’Universitat Paul-Valéry, nebot d’Ernest Vieu, (òme de teatre occitan), gendre de Carles Camproux (actor màger de l’istòria de l’occitanisme) Joan-Maria Petit es estat longtemps professor de dialectologia. Coma dialectològ, a trabalhat a l’Atlas linguistique du Languedoc oriental (CNRS), amb Jacques Boisgontier et Louis Michel.

Passionat de literatura orala, s’èra interessat, entre autres, al « romance » aquela forma de poesia narrativa d’origina orala, comuna en espanhòl, catalan e occitan. En 1969, amb la collaboracion de Jean Tena, aviá publicat al Centre d’Estudis Occitans de l’Universitat un Romancero occitan, una antologia de la cançon populara occitana, ont mostravan las analogias formalas que presentava amb lo « romancero » espanhòl mai conegut. Èra tanben un poèta d’un grand talent.

Los recuelhs mai recents son publicats en cò de Jorn (i trobaretz una biografia) e en cò de letras d’òc. Utilizava dins son expression poetica sa coneissença de l’oralitat e compausava de tablèus entre narracion e descripcion, ont ponchejava discrètament una sensibilitat aguda.

Retendrem aquel poèma, ont se legis son admiracion de Federico Garcia Lorca :

Lo limon demandèt a l’irange
De li faire un poton
E l’irange emporprèt la sason vergonhosa.
Quand un tavan los maridèt
De flor a flor
Tuèron un poèta andalós
Dejós un miugranièr.

J.-M. Petit, Petaçon,
Jorn, Montpeirós, 2006, p. 34

Remandam tanben a aqueles mots de Jean-Claude Forêt dins la revista Europe : « Jean-Marie Petit est de ces poètes brefs dont l’écriture paraît si naturelle, évidente et limpide qu’ils ne donnent jamais l’impression d’un effort de dépouillement ou d’une quête délibérée de silence. Un paradoxal sentiment d’abondance et de profusion d’abord, de densité sans crispation ensuite, de tranquille et limpide évidence enfin émane de ces poèmes courts, aux vers eux-mêmes brefs qui dépassent rarement l’octosyllabe. L’écriture de Jean-Marie Petit tente de se confondre avec le souffle vivant de la parole, ces « brèves de village » qu’on énonce d’une haleine et qu’on échange entre voisins à la veillée, à la sortie de l’église, de part et d’autre de la haie. Cette parole, il l’a puisée aux lèvres des « gens de peu », dont toute sa poésie est en quelque sorte une épopée fragmentaire et inversée. »

Veire nòstra presentacion d’el aquí

La FELCO, agost de 2020


Joan-Loís Segondy : presentacion del libre 'D’aucèls e d’òmes'

En 2023 sortissiá lo libre D’aucèls e d’òmes de Joan-Loís Segondy.

Lei santons de Provença

Sus los santons de provença, un article de la revista del conselh general de las Bocas de Ròse, Accent de Provence, numèro 263, novembre e decembre de 2016.

Votacion del Parlament Europèu per melhorar la mobilitat electrica

Lògo recarga electrica

A la debuta del mes de julhet de 2023 lo Parlament Europèu votèt per l'adopcion de règlas novèlas per fin de far créisser lo nombre de las estacions que permeton de recargar los veïculs electrics. Las novèlas disposicions preveson tanben de ne facilitar l'usatge.

Pèire Cardenal : 'Vera vergena, Maria'

Detalh de l'òbra de Rafaèl La sacrada familha

Poèma de Pèire Cardenal : Vera vergena, Maria

Lo musèu Carnavalet

Musèu Carnavalet a París

Sul musèu Carnavalet a París, un article de Gui Matieu dins la revista parisenca Lo vira solelh numèro 51, tardor de 2016.