Mission IM-1 febrièr de 2024
Fotografia presa per Odysseus lo 21 de febrièr de 2024 alara qu'èra en orbita al torn de la Luna © Intuitive Machines

An capitat. Lo veïcul Odysseus de la societat Intuitive Machines se pausèt lo divendres 23 de febrièr de 2024 sus la Luna.

Un sol pichon problèma de relevar : l'aparelh un còp sul sòl lunar s'es volcat, per de rasons que demòran de precisar.

La mission IM-1 es estada organizada amb l'ajuda de la NASA. Aquesta, en prevision del retorn dels umans sul satellit de la Tèrra amb la mission Artemis, vòl dispausar de material in situ per las experimentacions futuras e causiguèt de fisar la tasca de carrejar las merças a d'entrepresas privadas. Desvolopèt per aquò lo programa CLPS, per Commercial Lunar Payload Services.

Es lo primièr còp dins l'istòria qu'una entitat non publica se pausa sus la Luna. De mai es lo primièr còp qu'un aparelh estatsunidenc torna sus l'astre dempuèi 1972 e la mission Apollo 17.

Al delà del material de la NASA, Odysseus menèt tanben de material per d'autras entitats.

La volontat d'Intuitive Machines es de venir una entrepresa de transpòrt especializada dins las liurasons sus la Luna. Lo veïcul Odysseus aparten a la classa dels Nova-C, gamma desvolopada especialament per la Luna.

D'autras missions son previstas en 2024 per Intuitive Machines.

La societat Astrobotic en genièr de 2024, tanben dins l'encastre del programa CLPS, capitèt pas de jónher la Luna. Los primièrs problèmas avenguèran un còp lor veïcul nomenat Peregrine dins l'espaci. Foguèt remandat sus Tèrra e s'abimèt dins l'Ocean Pacific a la fin del mes de genièr.


L'agrandiment de la centrala electrica nucleara de Penly debuta

Projècte Penly EDF

Lo dijòus 12 de març de 2026 lo president de la republica francesa èra en Normandia a Penly per actar oficialament la debuta de la construccion dels novèls reactors de la centrala electrica nucleara.

Safran certifica son motor per avion electric

ENGINeUS™ 100, Safran

Pel primièr còp dins l'istòria un motor d'avion electric ven d'èsser certificat. Son conceptor es europèu : Safran.

Sus la Cançon de Santa Fe

Letrina Cançon de Santa Fe

Un article de la revista La Cigalo Narbouneso (abril de 1927, pagina 49). Autor : P. Albarel. L'ortografia del tèxt es estada corregida.

Totèm : lo camèl de Besièrs

Camèl de Besièrs

En 2017 sortiguèt la revista Los rocaires numèro 2 amb de contes suls animals totemics.

Una se disent intelligéncia artificiala de mai

Deman las IA

A la fin del mes de genièr de 2025 las autoritats chinesas an desvelat una aplicacion emplegant d'algoritmes basats sus una çò dicha intelligéncia artificiala generativa. L'aplicacion a per nom DeepSeek.

Defensa : Thales presenta SkyDefender

SkyDefender, Thales, 2026

La societat Thales presentèt en març de 2026 son sistèma de proteccion contra las amenaças aeriana : SkyDefender.

L'estacion espaciala lunara es en construccion

HALO, The Lunar Gateway

Thales Alenia Space desvelet en febrièr de 2025 los primièrs imatges del modul HALO de la futura estacion lunara.

Thales Alenia Space desvolopa una capsula

Capsula Thales Alenia Space

Al mes de mai de 2024, la societat Thales Alenia Space comunicava sus sa signatura amb L'ESA (European Space Agency) d'un contracte per fin de desvolopar una capsula espaciala.