Mission IM-1 febrièr de 2024
Fotografia presa per Odysseus lo 21 de febrièr de 2024 alara qu'èra en orbita al torn de la Luna © Intuitive Machines

An capitat. Lo veïcul Odysseus de la societat Intuitive Machines se pausèt lo divendres 23 de febrièr de 2024 sus la Luna.

Un sol pichon problèma de relevar : l'aparelh un còp sul sòl lunar s'es volcat, per de rasons que demòran de precisar.

La mission IM-1 es estada organizada amb l'ajuda de la NASA. Aquesta, en prevision del retorn dels umans sul satellit de la Tèrra amb la mission Artemis, vòl dispausar de material in situ per las experimentacions futuras e causiguèt de fisar la tasca de carrejar las merças a d'entrepresas privadas. Desvolopèt per aquò lo programa CLPS, per Commercial Lunar Payload Services.

Es lo primièr còp dins l'istòria qu'una entitat non publica se pausa sus la Luna. De mai es lo primièr còp qu'un aparelh estatsunidenc torna sus l'astre dempuèi 1972 e la mission Apollo 17.

Al delà del material de la NASA, Odysseus menèt tanben de material per d'autras entitats.

La volontat d'Intuitive Machines es de venir una entrepresa de transpòrt especializada dins las liurasons sus la Luna. Lo veïcul Odysseus aparten a la classa dels Nova-C, gamma desvolopada especialament per la Luna.

D'autras missions son previstas en 2024 per Intuitive Machines.

La societat Astrobotic en genièr de 2024, tanben dins l'encastre del programa CLPS, capitèt pas de jónher la Luna. Los primièrs problèmas avenguèran un còp lor veïcul nomenat Peregrine dins l'espaci. Foguèt remandat sus Tèrra e s'abimèt dins l'Ocean Pacific a la fin del mes de genièr.


Energia : un malhum per l'idrogèn en Euròpa del nòrd

Nordic-Baltic Hydrogen Corridor (NBHC)

Es en projècte la creacion d'un malhum de transpòrt d'idrogèn entre Alemanha e Finlàndia : lo Nordic-Baltic Hydrogen Corridor (NBHC).

Vast s'aprèsta per sas futuras missions

Haven-1

Lo diluns primièr de junh de 2026 la societat Vast anoncièt qu'installava son quartièr general europèu a París. Anoncièt tanben que trabalhariá amb d'astronautas franceses de l'Agéncia Espaciala Europèa (ESA) per doas de sas missions.

Joan-Maria Petit sus Jòrgi Reboul (1985)

Pròsas geograficas

Prefaci de Joan-Maria Petit a Pròsas geograficas de Jòrgi Reboul.

Prefaci de Frederic Mistral a 'La pauriho' de Valèri Bernard (1899)

paurilha

En 1899 sortissiá a Marselha lo libre La pauriho de Valèri Bernard amb un prefaci de Frederic Mistral.

Veituras autonòmas : Stellantis melhora sa tecnologia

STLA AutoDrive Stellantis

Lo constructor d'automobilas Stellantis, que possedís las marcas Peugeot e Citroën, prevei de propausar plan lèu de modèls a conducha autonòma de nivèl 3.

Las batariás de las veituras electricas auràn un passapòrt

Batariá Z.E. 50, Renault, LG Chem

Las futuras batariás automobilas seràn dotadas d'un passapòrt. L'objectiu essent de documentar la vida d'aqueles elements dins lo temps.

Acòrdi de partenariat entre Mistral AI e Airbus

Logo de Mistral AI en 2026

Un acòrdi de partenariat es estat signat lo 28 de mai de 2026 a París entre Mistral AI e Airbus.

L'agrandiment de la centrala electrica nucleara de Penly debuta

Projècte Penly EDF

Lo dijòus 12 de març de 2026 lo president de la republica francesa èra en Normandia a Penly per actar oficialament la debuta de la construccion dels novèls reactors de la centrala electrica nucleara.