Mission IM-1 febrièr de 2024
Fotografia presa per Odysseus lo 21 de febrièr de 2024 alara qu'èra en orbita al torn de la Luna © Intuitive Machines

An capitat. Lo veïcul Odysseus de la societat Intuitive Machines se pausèt lo divendres 23 de febrièr de 2024 sus la Luna.

Un sol pichon problèma de relevar : l'aparelh un còp sul sòl lunar s'es volcat, per de rasons que demòran de precisar.

La mission IM-1 es estada organizada amb l'ajuda de la NASA. Aquesta, en prevision del retorn dels umans sul satellit de la Tèrra amb la mission Artemis, vòl dispausar de material in situ per las experimentacions futuras e causiguèt de fisar la tasca de carrejar las merças a d'entrepresas privadas. Desvolopèt per aquò lo programa CLPS, per Commercial Lunar Payload Services.

Es lo primièr còp dins l'istòria qu'una entitat non publica se pausa sus la Luna. Demai es lo primièr còp qu'un aparelh estatsunidenc torna sus l'astre dempuèi 1972 e la mission Apollo 17.

Al delà del material de la NASA, Odysseus menèt tanben de material per d'autras entitats.

La volontat d'Intuitive Machines es de venir una entrepresa de transpòrt especializada dins las liurasons sus la Luna. Lo veïcul Odysseus aparten a la classa dels Nova-C, gamma desvolopada especialament per la Luna.

D'autras missions son previstas en 2024 per Intuitive Machines.

La societat Astrobotic en genièr de 2024, tanben dins l'encastre del programa CLPS, capitèt pas de jónher la Luna. Los primièrs problèmas avenguèran un còp lor veïcul nomenat Peregrine dins l'espaci. Foguèt remandat sus Tèrra e s'abimèt dins l'Ocean Pacific a la fin del mes de genièr.


Automobila : la R5 es disponibla... tornarmai

Renault 5 E-Tech

La nòva R5 del constructor d'automobilas Renault est tornarmai disponibla e es electrica. Nommada Renault 5 E-Tech Electric se pòt comandar dempuèi lo mes de mai de 2024.

Energia nucleara : lo president Macron vòl desvolopar la produccion de pichons reactors a fission

Nuward

Lo dimars 12 d'octobre de 2021, lo president francés Emmanuel Macron presentava lo plan France 2030. Aqueste prevei d'investiments a nautor d'1 miliard d'èuro dins l'energia nucleara a fission.

Sèrgi Viaule : critica del libre de Pau Gayraud 'Lo libre del causse'

Lo libre del causse - Pau Gayraud - Vent Terral

En 2016 l'editor Vent Terral tornava editar Lo libre del causse de Pau Gayraud.

Sul libre 'Déodat Roché « le Tisserand des Catharisme »'

Déodat Roché « le Tisserand des Catharisme »

Sul libre de Jean-Philippe Audouy Déodat Roché « le Tisserand des Catharisme » una critica de Sèrgi Viaule.

Signatura d'un acòrd entre The Exploration Company e Axiom Space

Nyx, The Exploration Company

Lo 12 de setembre de 2023 The Exploration Company e Axiom Space signèran un acòrd de collaboracion.

Lo telescòpi espacial Euclid es dins l'espaci

Lògo de la mission Euclid

Lo telescòpi espacial Euclid es estat mandat dins l'espaci lo dissabte 1èr de julhet de 2023.

Espaci : ArianeGroup desvoloparà una fusada reütilizabla

Themis ArianeGroup 2021

Lo diluns 6 de decembre de 2021 alara en desplaçament sul site ArianeGroup de Vernon en Normandia, lo ministre francés de l'economia, Bruno Le Maire, anoncièt que la societat anava desvolopar una fusada reütilizabla.

Isar Aerospace desrevelha lo sector espacial europèu

Spectrum, Isar Aerospace

Fondada en 2018 per d'estudiants de l'universitat tecnica de Munich en alemanha, la societat Isar Aerospace desvolopa de minifusadas.