Contes libertins e faulas amorosas
Illustracion de la cobèrta del libre 'Contes libertins e faulas amorosas' de Robèrt Lafont

Lo divendres 7 de julhet de 2023 lo Cercle d'Afrairament Occitano-Catalan de Barcelona (CAOC), organizava la primièra de sas sessions del Club de Lectura dedicat a Robèrt Lafont.

Aquelas lecturas se debanan a l'escasença del centenari de la naissença de l'autor. Lo 7 de julhet los participants legiguèron Contes libertins e faulas amorosas. L'eveniment èra tanben l'ocasion de tornar sus las autras òbras de l’autor.

Poèta, romancièr, ensagista, lingüista, dramaturg, istorian de la literatura, òme politic, poliglòt, grand amorós de la lenga occitana, Robèrt Lafont, nasquèt a Nimes lo 16 de març de 1923. Foguèt un dels actors màger de l’occitanisme de la fin del sègle passat e a l'iniciativa d'accions nombrosas per fin de defendre e d'aparar la lenga occitana. Foguèt un observator critic al còp de la situacion passada e actuala de la lenga e del movement renaissentista occitan que debutèt al sègle XIX.

Los participants d'aquesta primièra session s'interessèron a divèrs elements del libre : lo lexic, l'emplec dels substantius, l'ironia, las referéncias potencialas que faguèt l'autor dins son tèxt. Tornèron sus la vision de l'amor que lo libre Contes libertins e faulas amorosas suggerís.

La sesilha venenta del Club de Lectura del CAOC dedicat a Robèrt Lafont se debanarà al mes de novembre. Los participants legiràn lo conte de Robèrt Lafont Amfícolpos o l’immortalitat.


Cristian Rapin e lo Prèmi Nobel de Mistral

Medalha Nobel

Un article de Cristian Rapin dins Lo Lugarn numèro 86-87, auton de 2004.

Montpelhièr : l'arpa del Senhor Guilhèm

En març de 2018 dins sa revista mesadièra la vila de Montpelhièr comunicava en occitan.

Croàcia passa a l'èuro e intra dins l'espaci Schengen

Membre de l'Union Europèa dempuèi 2013, Croàcia emplega dempuèi aqueste 1èr de genièr de 2023 l'èuro coma moneda. De pèças novèlas son donc intradas en circulacion.

Maria-Clàudia Gastou : sus 'l'Armana prouvençau'

armana prouvençau

A propaus de l'Armana prouvençau.

Critica del libre de Georges Labouysse 'Histoire de France, l’imposture'

Siege d'alesia, Vercingetorix Jules Cesar

Dins la revista Lo lugarn numèro 94 Cristian Rapin tornava sul libre de Georges Labouysse Histoire de France, l'imposture.