Contes libertins e faulas amorosas
Illustracion de la cobèrta del libre 'Contes libertins e faulas amorosas' de Robèrt Lafont

Lo divendres 7 de julhet de 2023 lo Cercle d'Afrairament Occitano-Catalan de Barcelona (CAOC), organizava la primièra de sas sessions del Club de Lectura dedicat a Robèrt Lafont.

Aquelas lecturas se debanan a l'escasença del centenari de la naissença de l'autor. Lo 7 de julhet los participants legiguèron Contes libertins e faulas amorosas. L'eveniment èra tanben l'ocasion de tornar sus las autras òbras de l’autor.

Poèta, romancièr, ensagista, lingüista, dramaturg, istorian de la literatura, òme politic, poliglòt, grand amorós de la lenga occitana, Robèrt Lafont, nasquèt a Nimes lo 16 de març de 1923. Foguèt un dels actors màger de l’occitanisme de la fin del sègle passat e a l'iniciativa d'accions nombrosas per fin de defendre e d'aparar la lenga occitana. Foguèt un observator critic al còp de la situacion passada e actuala de la lenga e del movement renaissentista occitan que debutèt al sègle XIX.

Los participants d'aquesta primièra session s'interessèron a divèrs elements del libre : lo lexic, l'emplec dels substantius, l'ironia, las referéncias potencialas que faguèt l'autor dins son tèxt. Tornèron sus la vision de l'amor que lo libre Contes libertins e faulas amorosas suggerís.

La sesilha venenta del Club de Lectura del CAOC dedicat a Robèrt Lafont se debanarà al mes de novembre. Los participants legiràn lo conte de Robèrt Lafont Amfícolpos o l’immortalitat.


Presentacion del libre 'L'épopée cathare' de Michel Roquebert

L'épopée cathare, Michel Roquebert

En 1970 editat per Privat a Tolosa sortissiá lo primièr tòme del libre de Michel Roquebert, L'épopée cathare.

Lo musèu Carnavalet

Musèu Carnavalet a París

Sul musèu Carnavalet a París, un article de Gui Matieu dins la revista parisenca Lo vira solelh numèro 51, tardor de 2016.

Votacion del Parlament Europèu per melhorar la mobilitat electrica

Lògo recarga electrica

A la debuta del mes de julhet de 2023 lo Parlament Europèu votèt per l'adopcion de règlas novèlas per fin de far créisser lo nombre de las estacions que permeton de recargar los veïculs electrics. Las novèlas disposicions preveson tanben de ne facilitar l'usatge.

Justin Bessou o cossí escriure la lenga nòstra (1903)

Civada coiola dins un camp de froment

Un tèxt de Justin Besson, testimoniatge preciós per saupre çò que cal pas far a l'escrich.

Robèrt Lafont : critica del libre de Renat Nelli 'Le Roman de Flamenca' (1966)

Roman de Flamenca - Nelli

En 1966, Renat Nelli publicava lo libre Le Roman de Flamenca. Robèrt Lafont dins la revista Viure numèro 6 ne fasiá la critica.