sardana

Detalh de l'aficha per l'Aplec de la sardana de Tolosa en 2019


Dins son magazine del mes de mai de 2019 la vila de Tolosa publicava una entrevista d'Estel Llansana que presentava l’Aplec de la sardana que s'anava debanar dins la vila.

L'ocasion de ne saupre mai suls aplecs, manifestacions festivas al torn de la dança emblematica de Catalonha la sardana. Dança ara coneguda e dançada en Occitània.


La sardana a l'onor !

De qu'es aquò, un Aplec de sardana ?

L'Aplec es una jornada dedicada a la dança de la sardana. Aquò dura del matin fins al ser, de 10 oras a 18 oras, e lo mond dançan de longa. Per aquò avèm mantun grops, venguts de Rosselhon, que jògan los uns après los autres, per se daissar de temps per se pausar. D'aplecs n'i a un fum, las dimenjadas dins Catalonha tota. E los afogats se desplaçan cada setmana per anar dançar dins una vila o vilatge diferent.

Esperam a Tolosa gaireben 200 dançaires lo 16 de junh. Per los que vòlon descubrir la sardana, es lo jorn perfièit, perqué se fa un cercle amb una professora que balha las indicas. Es dubèrt a totes.

Cossí se fa que l'eveniment existe dempuèi tant de temps a Tolosa, fòra de Catalonha ?

Lo Casal català foguèt fondat pels catalans que fugiguèron la guèrra e lo franquisme. Tolosa èra la capitala de l'exili dins aquel temps. Son aquel mond que creèron lo nòstre aplec i a 68 ans, que se mantenguèt perque los ligams demorèron – e son totjorn – fòrts amb Catalonha, del nòrd coma del sud. I aguèt totjorn mond de Rosselhon per venir dançar e far la fèsta. Uèi los catalans de Tolosa son aquí pels estudis, o per trabalhar, sustot dins l’aeronautica. E lo Casal contunha sas activitats de corses de lenga, de dança, de conferéncias o encara d'animacions pels enfants.


Lo pintre Pierre François

Presentacion de Pierre François, pintre originari de Seta, que a son biais participèt a la fin del sègle XX a l'accion occitana en illustrant de cobèrtas de libres.

Totèm : l'agaça d'Abelhan

agaça

En 2017 sortiguèt la revista Los rocaires numèro 2 amb de contes suls animals totemics.

Croàcia passa a l'èuro e intra dins l'espaci Schengen

Membre de l'Union Europèa dempuèi 2013, Croàcia emplega dempuèi aqueste 1èr de genièr de 2023 l'èuro coma moneda. De pèças novèlas son donc intradas en circulacion.

Sèrgi Viaule : critica de 'Bonjour tristesse'

Françoise Sagan

Dins lo numèro 144 de la revista Infòc de decembre de 1995, pareissiá la critica de Sèrgi Viaule del libre de Françoise Sagan paregut en 1954.

Joan Fourié sus Renat Nelli (1982)

Renat Nelli (René Nelli)

Un tèxt de Joan Fourié publicat dins la revista Aicí e ara (mai de 1982).