f-garcia-lorcaSus Federico Garcia Lorca un article de Marie-France Fourcadier dins la revista Canta Grelh (108 - Junh de 2016)

¡ Ay ! Federico García,
llama a la Guardia Civil !

... mas respondèron los fusilhs...

Aquel marrit jorn d'agost de 1936 se calèt un rossinhòl andalós. Aviá 38 ans. Aquò fa 80 ans que s'escantiguèt la lutz qu'esclairava la poesia, lo teatre. La luna marrida emportèt l'estela que brilhava al cèl del mond de las arts. Es estat traït, e mòrt, l'an tuat, l'an assassinat coma un bandit, un volur ; daissèron son còrs dins un avenc, pas luènh de sa vila, Granada, al ras d'una font. Aynadamar, la Font de las Lagremas...

Èra un parpalhòl que s'amusava a contar sos vèrses ; agachava lo bestial, que l'aimava autant saique coma aimava los òmes : los negres que ne parlèt dins son Poeta en Nueva York ont èra anat, los caracos que cantèt dins son Romancero Gitano. Èra l'amic de totes : Dalí, Buñuel, Alberti, Ignacio lo torero... e maite... emai Luis Rosales, l'amic poèta que sa familha èra de l'autre band...

Aquel òme èra melancolic ; èra tanben un jove risolièr qu'aimava rire amb sos amic, jogar de musica amb M. de Falla. Volguèt far conèisser al pòble la cultura, sa cultura : montèt un teatre que se passejava per tota l'Espanha, La Barraca.

Antonio Machado, l'autre grand poèta espanhòl que venguèt morir a Collioure, en 1939, li faguèt un "ataüc" remirable : "EI crime fue en Granada, su Granada", que lo poèta occitan Robèrt Allan revirèt aital : "Fuguèt lo crime dins Granada, Que lo sachètz ! Paura Granada ! Sa Granada !"

Un autre occitan de tria, Max Rouquette e encara un autre, Roland Pécout, revirèron d'òbra de Lorca... L'influéncia lorquiana, benlèu un pauc resconduda, s'ausís dins d'autres poètas occitans, dins la lenga nòstra que, coma l'òme, foguèt e contunha d'èsser matrassada pels poders...

Sa votz es pas estada estofada completament... Encara canta lo paure rossinhòl.

Marie-France Fourcadier


Publicacion : aprene l'occitan e promòure lo 'patrimòni'

Apprendre l'occitan, promouvoir le 'patrimoine' de Gregoire Andreo Raynaud

Sortiguèt al mes de genièr de 2023 lo libre Apprendre l'occitan, promouvoir le 'patrimoine' de Gregoire Andreo Raynaud. Es estat publicat per L'Harmattan.

Vidèo : entrevista de Maria-Joana Verny

M.-J. Verny

L'entrevista de Maria-Joana Verny (FELCO) per Marius Blenet (França 3). Genièr de 2017.

Los Païses Basses e Danemarc mandaràn a Ucraina de F-16

F-16C

Dimenge 20 d'agost de 2023, Mark Rutte, primièr ministre neerlandés, anoncièt que de F-16, avion de combat de concepcion estatsunidenca, serián mandats a Ucraina per los Païses Basses e per Danemarc.

Sèrgi Viaule : critica de 'Bonjour tristesse'

Françoise Sagan

Dins lo numèro 144 de la revista Infòc de decembre de 1995, pareissiá la critica de Sèrgi Viaule del libre de Françoise Sagan paregut en 1954.

Friedrich Engels e la nacionalitat del Sud de França (1848)

Friderich Engels

En 1848 dins la revista Neue Rheinische Zeitung n° 93, Friedrich Engels considerava la nacionalitat del Sud de França.