f-garcia-lorcaSus Federico Garcia Lorca un article de Marie-France Fourcadier dins la revista Canta Grelh (108 - Junh de 2016)

¡ Ay ! Federico García,
llama a la Guardia Civil !

... mas respondèron los fusilhs...

Aquel marrit jorn d'agost de 1936 se calèt un rossinhòl andalós. Aviá 38 ans. Aquò fa 80 ans que s'escantiguèt la lutz qu'esclairava la poesia, lo teatre. La luna marrida emportèt l'estela que brilhava al cèl del mond de las arts. Es estat traït, e mòrt, l'an tuat, l'an assassinat coma un bandit, un volur ; daissèron son còrs dins un avenc, pas luènh de sa vila, Granada, al ras d'una font. Aynadamar, la Font de las Lagremas...

Èra un parpalhòl que s'amusava a contar sos vèrses ; agachava lo bestial, que l'aimava autant saique coma aimava los òmes : los negres que ne parlèt dins son Poeta en Nueva York ont èra anat, los caracos que cantèt dins son Romancero Gitano. Èra l'amic de totes : Dalí, Buñuel, Alberti, Ignacio lo torero... e maite... emai Luis Rosales, l'amic poèta que sa familha èra de l'autre band...

Aquel òme èra melancolic ; èra tanben un jove risolièr qu'aimava rire amb sos amic, jogar de musica amb M. de Falla. Volguèt far conèisser al pòble la cultura, sa cultura : montèt un teatre que se passejava per tota l'Espanha, La Barraca.

Antonio Machado, l'autre grand poèta espanhòl que venguèt morir a Collioure, en 1939, li faguèt un "ataüc" remirable : "EI crime fue en Granada, su Granada", que lo poèta occitan Robèrt Allan revirèt aital : "Fuguèt lo crime dins Granada, Que lo sachètz ! Paura Granada ! Sa Granada !"

Un autre occitan de tria, Max Rouquette e encara un autre, Roland Pécout, revirèron d'òbra de Lorca... L'influéncia lorquiana, benlèu un pauc resconduda, s'ausís dins d'autres poètas occitans, dins la lenga nòstra que, coma l'òme, foguèt e contunha d'èsser matrassada pels poders...

Sa votz es pas estada estofada completament... Encara canta lo paure rossinhòl.

Marie-France Fourcadier


Pau-Loís Granier per Felip Gardy

Pau-Loís Granier - òbra poetica occitana

Un article de Felip Gardy dins la revista Oc (ivèrn de 2002).

Patrick Sauzet : Per un modèl mimetic del contacte de lengas (1987)

Sul perqué de l'abandon de la lenga occitana, al delà del modèl erosiu e del modèl conflictual. Un article de Patrick Sauzet dins la revista Lengas.

Los Païses Baltics son desconectats dels malhums electrics rus e bielorús

Electricitat, pilònes

Lo dimenge 9 de febrièr de 2025 son estats desconectats dels malhums electrics rus e bielorús los tres Estats Baltics, Estònia, Letònia e Lituània.

Lenga occitana, beluga de l'espèr

Belugas

Un tèxt del jornal La Beluga (Tarn e Garona), agost de 2008.

Punt de vista d'Ives Roqueta sus l'occitanisme (1965)

La revista Viure en 1965 interrogava los actors de l'occitanisme del temps. Aquí lo testimoniatge d'Ives Roqueta.