tambornet

Lo tambornet es un jòc de bala. Ven de l'ancian jòc de Longa Palma que son origina remonta al sègle XVI. Aquò's un espòrt tradicional de la region de Montpelhièr.

Dins Erau, se practica dempuèi la fin del sègle XIX. De torneges èran organizats ont cada vilatge veniá defendre las siás colors. L'espòrt participava de la vida sociala dels estajants.

Los primièrs tambornets èran fach d'una pèl de cabra tibada sus d’arescles. Son d'artesans del parçan que los confeccionavan, mestrejavan pro las tecnicas necessàrias per los assemblar. Uèi, una tela de plastic remplaça la pèl d'origina animala. Pichòta concession a la modernitat que permet de melhorar las performanças del tambornet.

Una partida se jòga a 5 contra 5, aquò's un espòrt d'equipa, e sens fialat. Lo terren es pus bèl que pel tennís, far 80 mètres de long sus 20 ou 18 de larg. Se pòt jogar defòra o en sala.

Lo nombre de jogaires en país occitan mermèt drasticamant abans la segonda guèrra mondiala. Es de l'escrivan Max Roqueta que venguèt lo reviscòl. Es a son iniciativa qu'es estada creada la Fédération Française du Jeu de Tambourin en 1938. Lo jogaires aguèran alara la possibilitat de participar als primièrs encontres internacionals que se debanèran entre França e Itàlia en 1955 a Veròne.

L'autor publiquèt sul subjècte dos libres :

  • En 1948 a cò de l'Institut d'Estudis Occitans Le jeu de la balle au Tambourin e,
  • en 1986 al CRDP de Montpelhièr Le Livre du Tambourin : un grand sport international en plein essor.

Un campionat de França espeliguèt dins las annadas setanta, se disputa tanben un campionat d'Euròpa e cada estiu dins la region de Montpelhièr, los Masters de Tambornet veson s'afrontar una seleccion dels melhors jogaires de l'endrech contra d'equipas vengudas dels terraires vesins.

L'espòrt es tanben fòrça praticat dins lo departament de las Bocas de Ròse.

[site de la federacion]


Joan-Maria Petit sus Jòrgi Reboul (1985)

Pròsas geograficas

Prefaci de Joan-Maria Petit a Pròsas geograficas de Jòrgi Reboul.

Musica : entrevista de Guillaume Lopez

Guillaume Lopez

Dins son magazine del mes de novembre de 2019, la vila de Tolosa publicava una entrevista de Guillaume Lopez.

Croàcia passa a l'èuro e intra dins l'espaci Schengen

Membre de l'Union Europèa dempuèi 2013, Croàcia emplega dempuèi aqueste 1èr de genièr de 2023 l'èuro coma moneda. De pèças novèlas son donc intradas en circulacion.

Extrach de 'La quimèra' de Joan Bodon

La Quimèra

Debuta del libre de Joan Bodon, La Quimèra (Edicions de Roergue, 1989)

Extrach del 'Lo fiu de l'uòu' de Robèrt Lafont

Dins lo conte Lo fiu de l'uòu publicat en 2001 per Atlantica, Robèrt Lafont s'arrèsta dins sa narracion a Besièrs en 1209 del temps de la crosada e del grand masèl. Extrach.