Le Théatricule et le caleçon d'ecailles

Montatge grafic a partir de la cobèrtura del libre Le Théâtricule et le caleçon d'écailles.

En 1966 sortissiá lo libre de Régine Lacroix-Neuberth Le Théâtricule et le caleçon d'écailles. Dins lo numèro 7 de la revista Viure Robèrt Lafont lo presentava.

Sul libre Le Théâtricule et le caleçon d'écailles.

« A son commencement, lien entre l'homme et la divinité, le théâtre peut devenir lien entre l'être apparent et le dieu intérieur de l'homme... Dans mon pays, on appelle parla solet celui qui parle à haute voix quand il est tout seul. Il est bien avec lui, celui qui parle tout seul, il parle juste, il est entier ; bloc avec ce qu'il dit, il est un... Ces hommes étaient vivants ! En eux était une densité que chaque spectateur éprouvait, que j'analysais avec émerveillement. Travailleurs de la terre, bergers, ils avaient appris à se servir justement de leur corps. Leurs pieds pesaient des tonnes et soudain se soulevaient du sol dans une légèreté incomparable... Théâtre macroscopique, qui obéit aux lois d'alternance, de cadence et de rythme de nos vies microcosmiques et de notre Théâtre ».

Regina Lacroix-Neuberth a per tòca de determinar las ligasons de l'òme e de l'Univèrs en passant pel centre de la persona ont çò fisic, per ela, pren una significacion mai fonsa. Sa cèrca s'escriu dins un movement modèrne de l'etnografia del sacrat. Lo teatre, ascèsi de la corporalitat tota e pedagogia dels ritmes vitals, es un rite ; la comunicacion teatrala, s'es capitada (rarament) es una comunicacion religiosa.

Totòm seguirà pas l'autor fins a aquela interpretacion qu'es l'axe del libre. Mas fòrça legeires aprovaràn, tot s'estonant, la riquesa d'experiéncias fisicas que i a aquí dedins, una immensa cultura viscuda, e comprendràn que la pedagogia aquesta es una pedagogia de la santat, per la mesa en plaça e l'agrandiment de l'individú dins el.

Lo libre es escrich d'una pluma viva, es un fuòc de formulas e d'esperit que tanben fai gaug. Regina Lacroix-Neuberth comunica lo plaser de viure. E i agrada de viure. E i agrada qu'aquò siá occitan. Aquí plaça ela l'occitanitat.

Robèrt Lafont

Régine Lacroix-Neuberth : Le Théatricule et le caleçon d'écailles, Centre Expérimental de Recherches de Psychologie Collective, Montpelhièr, 1966.


Robèrt Lafont : critica del libre de Renat Nelli 'Le Roman de Flamenca' (1966)

Roman de Flamenca - Nelli

En 1966, Renat Nelli publicava lo libre Le Roman de Flamenca. Robèrt Lafont dins la revista Viure numèro 6 ne fasiá la critica.

Peticion contra la fin de l'Estivada de Rodés : Gardarem l'Estivada

Gardarem l'Estivada

Après las anóncias del conse de Rodés, Christian Teyssèdre, al subjècte de las animacions estivalas previstas per la vila, que preveson la desaparicion de l'Estivada coma manifestacion culturala occitana, un collectiu s'organiza per son manteniment.

La Comision Europèa presenta un plan per poder gerir una possible copura d'apovisionament de gas rus

Gas

Dimècres 20 de julhet de 2022 la Comission Europèa presentèt un plan d'urgéncia per fin de poder viure sens gas rus.

Totèm : l'agaça d'Abelhan

agaça

En 2017 sortiguèt la revista Los rocaires numèro 2 amb de contes suls animals totemics.

Robèrt Lafont : a prepaus de la mòrt del general de Gaulle

Glèisa Nòstra Dòna de París lo 12 de novembre de 1970

En 1970 morissiá lo general de Gaulle. Dins lo numèro 22 de la revista Viure, Robèrt Lafont tornava sus l'eveniment.