Dins son libre Lingüistica e renaissentisme occitan (IEO-Edicion, 2006) Joan Thomàs dedica un capítol complet a la lexicografia occitana. Tornam publicar çai jos sa conclusion.

La filiacion en lexicografia. Conclusion.

La primièra conclusion que podèm tirar d'aquel estudi de la lexicografia occitana es d'en primièr l'existéncia d'una tradicion dins la produccion lexicografica. Aquela tradicion inaugurada pel tolosan Jean Doujat se pòt legir al travèrs de las influéncias d'un diccionari sus l'autre, d'un autor sus l'autre. Mas es pas una tradicion de trabalh lexicografic, si que non una tradicion d'imitacion de modèls anteriors – pas totjorn occitans, es lo cas per Laus que s'inspira de diccionaris catalans e de Taupiac que pren lo vocabulari de Martoré – mai o men represes e que dintran dins una negociacion amb l'autor de diccionari. Lo trabalh analitic qu'apareis a la lectura de l'article « taula » mòstra non pas sonca cossí los autors se son copiats e de còps que i a enriquits en mutualizant los diferents apòrts mas subretot cossí son demorats embarrats dins una tradicion del lexic o del glossari.

Dusca a l'alba del sègle XXI los diccionari de l'occitan an servit a quilhar una nomenclatura que lo mai sovent revèrta una paur d'un devenir pauc segur, d'una desaparicion de la lenga e del mot qu'es sentit coma lo testimòni d'una identitat, coma lo referent d'un usatge. Aquela nomenclatura pòt èsser la d'una varietat geografica o èsser vestida d'una volontat panoccitana e engatjada dins un movement renaissentista. Dins aquel cas lo trabalh es acompanhat d'una reflexion sus la lenga, questions de las originas, de l'unitat grafica e de la transmission d'un patrimòni. Mas jamai se pausa pas las questions fondamentalas a la lexicografia.

La disseccion de la micro-estructura dels diccionaris nos mena al constat que los diccionaris de la lenga occitana son de diccionaris d'equivaléncia. Gaireben jamai los autors se trachan pas de la definicion dels mots dins la lenga, las definicions son remplaçadas per d'alusions al sens a travèrs lo francés. La metalenga demòra la lenga francesa. Dins aquela situacion qu'es lo rebat de l'usatge social de la lenga, lo francés es la clau de l'occitan. La sola tòca del diccionari es alara de levar una nomenclatura e d'assegurar l'articulacion amb la lenga dominanta.

Ça que la, cal plan veire que lo passatge al diccionari monolingüe es una estapa considerabla dins l'istòria de la lexicografia e dins la de l'estatut de la lenga – estapa marcada essencialament per Tot en Òc.

  • Sul plan sociolingüistic, l'aparicion del diccionari monolingüe es una part importanta del procèssus d'estandardizacion. Lo diccionari participa a la codificacion de la varietat causida per estandard e oficializa la causida.
  • Sul plan de la tecnica descriptiva, lo diccionari monolingüe fa pasar d'una lexicografia de la revirada a una lexicografia de la definicion e doncas de la descripcion semantica.
  • Los progrèsses de la lexicografia menan a sa scientifizacion e a sa professionalizacion : desvolopament d'una teorizacion de la lexicografia, integracion dins la lingüistica.

Dempuèi Doujat (1638) la lexicografia occitana es lo rebat d'una situacion de diglossia e tanben d'una abséncia d'estandardizacion.

  • I a pas, duscas al darrièr diccionari aicí presentat : Tot en Òc, de progrès per sortir del glossari occitan-francés sul modèl latin-francés.
  • l a pas de scientifizacion ni mai d'integracion de la lexicografia a la lingüistica que cap d'autors son pas de lingüistas.
  • l a pas cap de benifici per l'estatut de la lenga.

Las consequéncias son evidentas : per se desvolopar la lexicografia occitana a besonh de cercar de modèls en defòra de son domeni, es a dire dins la lexicografia de la lengas estandardizadas. La lexicografia francesa, d'una qualitat reconeguda, deuriá èsser expleitada. Mas plan solide, coma los estudis occitans son tenguts pel movement renaissentista, es malaisit de far tala prepausicion. Ça que la, seriá lo sol biais de levar l'escomesa de l'exigéncia scientifica per se tirar de l'amatorisme que mena los estudis lexicografics. Sembla que Tot en Òc siá la dobèrtura d'una dralha novèla ; podèm pas qu'esperar que d'unes universitaris assabentats de la modernitat e de las exigéncias de la lexicografia francesa se meten al taulièr de la lexicografia occitana.

Joan Thomàs

Lingüistica e renaissentisme occitan, IEO-Edicion, 2006, pagina 343.