La reedicion del Diccionari ortografic, gramatical e morfologic de l'occitan es e en preparacion.

Publicat a cò de Trabucaire en 2011 es agotat dempuèi qualques temps.

Son autora Josiana Ubaud dempuèi la parucion de la primièra version arrestèt pas de trabalhar sus la matèria lexicografica occitana e es una edicion corregida e augmentada que propausarà dins qualques temps als lectors.

Los melhoraments que propausarà seràn per part deguts als retorns de sos lectors. Que coma o disiá a la cadena betevé en decembre de 2020 : « Ai agut d'escambis rics amb leis usanciers de mon diccionari que me pausavan de questions. » Aqueles escambis li an permetut d'apondre d'intradas nòvas. Son 8 000 intradas exactament de mai que seràn presenta dins l'edicion venenta.

Un trabalh remirable que demanda seriós e exigéncia e que l'autora perseguís : « Ai jamai calat de legir leis autors occitans lo gredon a la man per relevar çò que me pensavi qu'èra pas dins lo diccionari. »


Las lengas de l'Union Europèa

En 2013 sortissiá lo libre de Jaume Corbera Pou, La Unió Europea, un mosaic lingüístic. Dins lo jornal La Setmana numèro 1001 Joan-Claudi Forêt ne fasiá la critica.

Sèrgi Gairal sus Cantalausa

Cantalausa

Après la mòrt de Cantalausa en 2006 Sèrgi Gairal que lo coneissiá plan publicava dins lo jornal La Setmana un omenatge.

Los Païses Baltics son desconectats dels malhums electrics rus e bielorús

Electricitat, pilònes

Lo dimenge 9 de febrièr de 2025 son estats desconectats dels malhums electrics rus e bielorús los tres Estats Baltics, Estònia, Letònia e Lituània.

Max Roqueta e lo roman

Mièja-Gauta

Lo tèxt çai-jos es extrach de la plaqueta de presentacion de la mòstra : Max Roqueta, la libertat de l’imaginari, que se debanèt en 2014 e 2015 a Montpelhièr.

Peticion contra la fin de l'Estivada de Rodés : Gardarem l'Estivada

Gardarem l'Estivada

Après las anóncias del conse de Rodés, Christian Teyssèdre, al subjècte de las animacions estivalas previstas per la vila, que preveson la desaparicion de l'Estivada coma manifestacion culturala occitana, un collectiu s'organiza per son manteniment.