La reedicion del Diccionari ortografic, gramatical e morfologic de l'occitan es e en preparacion.

Publicat a cò de Trabucaire en 2011 es agotat dempuèi qualques temps.

Son autora Josiana Ubaud dempuèi la parucion de la primièra version arrestèt pas de trabalhar sus la matèria lexicografica occitana e es una edicion corregida e augmentada que propausarà dins qualques temps als lectors.

Los melhoraments que propausarà seràn per part deguts als retorns de sos lectors. Que coma o disiá a la cadena betevé en decembre de 2020 : « Ai agut d'escambis rics amb leis usanciers de mon diccionari que me pausavan de questions. » Aqueles escambis li an permetut d'apondre d'intradas nòvas. Son 8 000 intradas exactament de mai que seràn presenta dins l'edicion venenta.

Un trabalh remirable que demanda seriós e exigéncia e que l'autora perseguís : « Ai jamai calat de legir leis autors occitans lo gredon a la man per relevar çò que me pensavi qu'èra pas dins lo diccionari. »


Max Roqueta e lo roman

Mièja-Gauta

Lo tèxt çai-jos es extrach de la plaqueta de presentacion de la mòstra : Max Roqueta, la libertat de l’imaginari, que se debanèt en 2014 e 2015 a Montpelhièr.

Frederic Mistral sus Victor Gelu (1886)

Victor Gelu

En 1886 sortissiá en dos volums las òbras complètas de Victor Gelu amb un prefaci de Frederic Mistral.

Croàcia passa a l'èuro e intra dins l'espaci Schengen

Membre de l'Union Europèa dempuèi 2013, Croàcia emplega dempuèi aqueste 1èr de genièr de 2023 l'èuro coma moneda. De pèças novèlas son donc intradas en circulacion.

Joan Jaurés : educacion populara e lengas (1911)

Joan Jaurés

Lo 15 d'agost de 1911 dins La dépêche du Midi èra publicat un article de Joan Jaurés. Tornava aquí sus la lenga occitana que parlava correntament.

Critica del libre de Georges Labouysse 'Histoire de France, l’imposture'

Siege d'alesia, Vercingetorix Jules Cesar

Dins la revista Lo lugarn numèro 94 Cristian Rapin tornava sul libre de Georges Labouysse Histoire de France, l'imposture.