Extrach de l'intrevista de Robèrt Lafont per Joan Thomàs dins Lingüistica e renaissentisme occitan (IEO Edicion, pagina 53, 2006.

Occitània

R. Lafont : - [...] Es un país [Occitània] que es son camin que li dona sa figura. A començar per lo camin de Sant Jaume que li dona sa figura medievala. Donc es pas un país de frontièra.

J. Thomàs : - Non, mas es un país de caireforc lingüistic ?

R. Lafont : - Avètz la mapa Occitania crosièra d'Euròpa* ? La situacion actuala de normativizacion di grands dialèctes estructura aquel espaci europenc fòrça mes [sic] qu'una lenga unificada. Perque una lenga unificada demanda finalament un Estat. Donc avèm quauquaren d'inventar, una filosofia de la ciutat lingüistica, culturala, que nos calriá trobar. Au moment que justament i a una possibilitat e que i a un replegament de la part del govèrnament francés. Se fa l'excepcion francesa en refusant tot. [...]

Nòtas :

*Occitania crosièra d'Euròpa*, concepcion de Robèrt Lafont, edicion del Centre Inter Regional de Documentacion Occitana de Besièrs.


Pèire Cardenal : 'Vera vergena, Maria'

Detalh de l'òbra de Rafaèl La sacrada familha

Poèma de Pèire Cardenal : Vera vergena, Maria

Suls rapòrts entre la lenga occitana e la lenga francesa

Langue d'oïl contre langue d'oc

En 1979 dins la revista Aicí e ara, Francés Pic presentava lo libre de Michel Baris, Langue d'oïl contre langue d'oc

Lo collectiu 'Per que viscan las nòstras lengas' escriu al Primièr Ministre

Pour que vivent nos langues

Lo collectiu Per que viscan las nòstras lengas mandèt al Primièr Ministre francés lo 2 de mai de 2025 una letra per lo questionar sus la plaça de las lengas minorizadas dins la reforma de la formacion iniciala e del recrutament dels ensenhaires.

Sul libre de Régine Lacroix-Neuberth 'Le Théatricule et le caleçon d'écailles'

Le Théatricule et le caleçon d'écailles

Critica de Robèrt Lafont del libre Le Théatricule et le caleçon d'écailles.

Patrici Pojada sus l'aranés e l'occitan general

L'aranés e l'occitan general

En 2010 la generalitat de Catalonha publicava quatre estudis sus l'aranés e l'occitan general.