flamenca

Detalh de la cobèrta del libre de Renat Nelli Le Roman de Flamenca

En 1966, Renat Nèlli publicava lo libre Le Roman de Flamenca. Robèrt Lafont dins la revista Viure numèro 6 ne fasiá la critica.

Le Roman de Flamenca, IEO, 1966

Totas las idèas de Renat Nelli sus la civilizacion medievala nòstra, ara pro ben conogudas, enriquesida de publicacion en autra, fan un ensems que reagís a las butidas intellectualas mai divèrsas, a las « espròvas ».

Dins aquel libre sus Flamenca i a doas espròvas. La primièra es lo metòde universitari de la comparança textuala : amb l'Ars amatoria d'Ovidi, amb lo Roman de la Rose, amb los trobadors contemporanèus, Guilhem Montanhagòl e Pèire Cardenal. Aital se desgatja la superioritat de l'amor occitan sus los blesejaments antics del sentiment e sus la fossilizacion moralizairitz francesa. Tanben la concordància amb la darrièra lucha liurada pels Occitans per salvar las valors amenaçadas de sa civilizacion classica.

Cresèm que Nelli descuèrp l'arquitectura quitament de la consciéncia istorica d'òc quora mòstra que Flamenca es una òbra a la glòria del temps avalit, un sòmi de languison (coma las vidas, çò cresèm). L'abilesa polemica es que l'autor anonim bota las valors occitanas remirablament esclairadas, e mai amaduradas dins la nòva, sul compte dels Franceses, dels « vencèires ».

Segonda espròva. De qué pòt servir al mond modèrne, de l'erotica de Flamenca ? L'essencial per Nelli es l'assaig. D'un biais que me i esperavi pas el apèria l'assaig amb çò que Stendhal disiá lo « fiasco », lo primièr portant una justificacion rituala del segond. Dedicat, aquò, als amants modèrnes, amants de còr, amants de cap, amants de carn, que pòdon cercar dins Flamenca un art d'aimar civilizat, e los camins del jòi.

Robèrt Lafont

Sorsa de l'article : revista Viure numèro 6, pagina 43, 1966.

 

flamenca

Cobèrta del libre de Renat Nelli Le Roman de Flamenca paregut en 1966


Conte : 'L'enfant polit' de Joan Bodon

Lo Drac

Lo conte L'enfant polit de Joan Bodon foguèt publicat dins lo recuèlh Contes del Drac en 1975.

Andreu Nin : La revolucion d'octòbre e la question nacionala

Detalh d'una medalha datant del temps de l'URSS

En 1935 sortissiá lo libre Els moviments d'emancipació nacional d'Andreu Nin (1892-1937). Aquí çai-jos una seleccion de son tèxt.

La Region Occitània desvolopa lo transpòrt per tren e ajuda joves e seniòrs

TER Region Occitània

A la debuta del mes de julhet de 2022 Carole Delga presidenta de la Region Occitània anoncièt que de linhas ferroviarias seriá tornamai dubèrta en Region Occitània.

Sèrgi Viaule : critica de 'Bonjour tristesse'

Françoise Sagan

Dins lo numèro 144 de la revista Infòc de decembre de 1995, pareissiá la critica de Sèrgi Viaule del libre de Françoise Sagan paregut en 1954.

Los mots de milhau

En 2015 sortissiá lo libre de Martine e Jacques Astor, Los mots de Millau.