flamenca

Detalh de la cobèrta del libre de Renat Nelli Le Roman de Flamenca

En 1966, Renat Nèlli publicava lo libre Le Roman de Flamenca. Robèrt Lafont dins la revista Viure numèro 6 ne fasiá la critica.

Le Roman de Flamenca, IEO, 1966

Totas las idèas de Renat Nelli sus la civilizacion medievala nòstra, ara pro ben conogudas, enriquesida de publicacion en autra, fan un ensems que reagís a las butidas intellectualas mai divèrsas, a las « espròvas ».

Dins aquel libre sus Flamenca i a doas espròvas. La primièra es lo metòde universitari de la comparança textuala : amb l'Ars amatoria d'Ovidi, amb lo Roman de la Rose, amb los trobadors contemporanèus, Guilhem Montanhagòl e Pèire Cardenal. Aital se desgatja la superioritat de l'amor occitan sus los blesejaments antics del sentiment e sus la fossilizacion moralizairitz francesa. Tanben la concordància amb la darrièra lucha liurada pels Occitans per salvar las valors amenaçadas de sa civilizacion classica.

Cresèm que Nelli descuèrp l'arquitectura quitament de la consciéncia istorica d'òc quora mòstra que Flamenca es una òbra a la glòria del temps avalit, un sòmi de languison (coma las vidas, çò cresèm). L'abilesa polemica es que l'autor anonim bota las valors occitanas remirablament esclairadas, e mai amaduradas dins la nòva, sul compte dels Franceses, dels « vencèires ».

Segonda espròva. De qué pòt servir al mond modèrne, de l'erotica de Flamenca ? L'essencial per Nelli es l'assaig. D'un biais que me i esperavi pas el apèria l'assaig amb çò que Stendhal disiá lo « fiasco », lo primièr portant una justificacion rituala del segond. Dedicat, aquò, als amants modèrnes, amants de còr, amants de cap, amants de carn, que pòdon cercar dins Flamenca un art d'aimar civilizat, e los camins del jòi.

Robèrt Lafont

Sorsa de l'article : revista Viure numèro 6, pagina 43, 1966.

 

flamenca

Cobèrta del libre de Renat Nelli Le Roman de Flamenca paregut en 1966


Sèrgi Gairal sus Cantalausa

Cantalausa

Après la mòrt de Cantalausa en 2006 Sèrgi Gairal que lo coneissiá plan publicava dins lo jornal La Setmana un omenatge.

Sèrgi Viaule : critica del libre de Pau Gayraud 'Lo libre del causse'

Lo libre del causse - Pau Gayraud - Vent Terral

En 2016 l'editor Vent Terral tornava editar Lo libre del causse de Pau Gayraud.

Union Europèa : ajudas a la infrastructuras de transpòrt

Ralh ferroviari

Lo dijòus 22 de junh de 2023 la Comission Europèa comunicava sus la politica de l'Union en matèria de transpòrt. Son 6,2 miliards d'èuros que seràn investits dins las infrastructuras.

Lo site de René Merle : Remembrança

Illustracion, site de René Merle

René Merle es actiu dempuèi las annadas setanta al còp coma escrivan, cercaire o militant. S'interessèt notadament a l'accion occitanista e a la lenga occitana. Publica sus un site dedicat la frucha de son trabalh.

Los archius dels Amics de la lenga d'òc son al CIRDÒC

Fons Amic de la lenga d'oc

En octobre de 2017 los archius dels Amics de la lenga d'òc, l'antena parisenca del felibritge, son intrats dins las colleccions del CIRDÒC.