flamenca

Detalh de la cobèrta del libre de Renat Nelli Le Roman de Flamenca

En 1966, Renat Nèlli publicava lo libre Le Roman de Flamenca. Robèrt Lafont dins la revista Viure numèro 6 ne fasiá la critica.

Le Roman de Flamenca, IEO, 1966

Totas las idèas de Renat Nelli sus la civilizacion medievala nòstra, ara pro ben conogudas, enriquesida de publicacion en autra, fan un ensems que reagís a las butidas intellectualas mai divèrsas, a las « espròvas ».

Dins aquel libre sus Flamenca i a doas espròvas. La primièra es lo metòde universitari de la comparança textuala : amb l'Ars amatoria d'Ovidi, amb lo Roman de la Rose, amb los trobadors contemporanèus, Guilhem Montanhagòl e Pèire Cardenal. Aital se desgatja la superioritat de l'amor occitan sus los blesejaments antics del sentiment e sus la fossilizacion moralizairitz francesa. Tanben la concordància amb la darrièra lucha liurada pels Occitans per salvar las valors amenaçadas de sa civilizacion classica.

Cresèm que Nelli descuèrp l'arquitectura quitament de la consciéncia istorica d'òc quora mòstra que Flamenca es una òbra a la glòria del temps avalit, un sòmi de languison (coma las vidas, çò cresèm). L'abilesa polemica es que l'autor anonim bota las valors occitanas remirablament esclairadas, e mai amaduradas dins la nòva, sul compte dels Franceses, dels « vencèires ».

Segonda espròva. De qué pòt servir al mond modèrne, de l'erotica de Flamenca ? L'essencial per Nelli es l'assaig. D'un biais que me i esperavi pas el apèria l'assaig amb çò que Stendhal disiá lo « fiasco », lo primièr portant una justificacion rituala del segond. Dedicat, aquò, als amants modèrnes, amants de còr, amants de cap, amants de carn, que pòdon cercar dins Flamenca un art d'aimar civilizat, e los camins del jòi.

Robèrt Lafont

Sorsa de l'article : revista Viure numèro 6, pagina 43, 1966.

 

flamenca

Cobèrta del libre de Renat Nelli Le Roman de Flamenca paregut en 1966


Friedrich Engels e la nacionalitat del Sud de França (1848)

Friderich Engels

En 1848 dins la revista Neue Rheinische Zeitung n° 93, Friedrich Engels considerava la nacionalitat del Sud de França.

Sus Joan-Maria Petit (1941-2020)

Joan-Maria Petit

Un article de la Federacion dels Ensenhaire de Lenga e de Cultura d'Òc publicat après l'anóncia de la mòrt de Joan-Maria Petit en agost de 2020.

La Region Occitània desvolopa lo transpòrt per tren e ajuda joves e seniòrs

TER Region Occitània

A la debuta del mes de julhet de 2022 Carole Delga presidenta de la Region Occitània anoncièt que de linhas ferroviarias seriá tornamai dubèrta en Region Occitània.

Sul telefilm de Jacques Malaterre, 'L'Assassinat d'Henri IV'

Lo rei Enric IV

En 2009 sortissiá a la television francesa lo telefilm L'Assassinat d'Henri IV.

Pèire Lagarde sus Joan Bodon (1971)

Joan Bodon

En 1971 dins la revista Vida Nòstra Pèire Lagarde presentava Joan Bodon.