Aquí çai-jos la critica que fasiá Ives Roqueta sus l'antologia publicada per Renat Nelli, La poésie occitane (Seghers, 1972). Lo tèxt es tirat de las Cronicas de Viure (Vent Terral, 1975, pagina 193).

Es pas aisit en 150 paginas de tèxt original (e compti aquí dedins las tombadas de bas de pagina) de presentar uèch sègles de poesia d'òc, lirica, narativa, politica, religiosa, etc.

la-poesie-occitane-renat-nelli A rason de 55 poètas causits amb aquela sembla-libertat que te daissan las reputacions establidas, lo desir de far plaça a cada epòca e a cada grand dialècte, la camaradariá literària, lo mond que siás, cossí qu'o vires, oblijat de doblidar pas, te demòra en finala tres paginas al mai per cadun.

Aquò's pas gaire per donar a comprene l'interès que pòrtas – a bon drech ça que la – a d'autors mal coneguts coma Ruffí, Bedot, Elas d'Ussel, per exemple. Aquò's pas brica pro, per ajudar lo legeire a entreveire l'estatura poetica dels pus grands : redusits a tres paginas Mistral, Godolin, Pèir de Garròs, Rebol, Cardenal o Ventador s'apichonisson que fa paur, pòdon pas que dintrar al mièg d'una tropelada que dominan de fach.

Fa mal far, donc. E vau pas trucar sul Nelli. Tala coma es son antologia constituís un pas de mai fach per la literatura d'òc per crebar lo barri del silenci, per conquistar un public larg, per recuperar son passat immediat o luònh dins la dignitat. Un pas imporatant luònh de las galhardisas d'après beure que Berry aviá fachas passar per de literatura. Aqueste còp es un poèta que faguèt sa causida, amb una serenitat granda.

Ara que tot siá bon, dins lo trabalh de Nelli, non pas. Se, graficament parlant, i a un progés evident d'aquesta antologia sus la de Berry ont los tèxtes èran donats dins sa grafia d'origina gaireben impossibla a legir, empacha pasmens que la normalizacion grafica interven pas aicí que suls tèxtes ja normalizats : Bellaud de la Bellaudièra, Ruffí, Fabre d'Olivet, son donats dins la cacografia d'origina. Valèri Bernard es vestit a l'anciana dins un poema e a la modèrna dins l'autre. Pels tèxtes de l'Edat Mejana lo manten de la grafia d'origina ajuda pas a los legir. Un tal daissar-anar de la part d'un vièlh animator de l'IEO se compren pas. Èra del trabalh normal de la Seccion de Filologia de l'IEO de metre al punt los manescriches.

Remarca importanta encara e, qu'aquesta, tòca a la causida. Esperavèm de Nelli, grand legeire de poesia, grand poèta el meteis e esperit critic de valor, una antologia nòva, originala, capabla de modificar la vista que portam sus nòstra produccion. Per parlar clar : quicòm que semblèsse, en òc, a la famosa antologia francesa de Paul Eluard, Première anthologie vivant de la poésie du passé, a basa de gost e d'engatjament personal. Demòram sus nòstre talent. Nelli, de lònga, sembla far pas qu'enterinar las causidas fachas dins d'antologias recentas : Maria Roanet e sos Poetas de la descolonizacion (tèxtes de Gardy, J.-B. Seguin, Larzac, I. Roqueta, Espieut), A.-P. Lafònt e son antologia dels E.F.R. (Perbòsc, Camelat, Mozat, Max Roqueta, Sèrgi Bec, Ravier), Lafont e sa Renaissance de 1610, totes obratges qu'aviá agut lo meriti de tirar de la massa de produccion d'epòca qualques tèxtes sentits coma exemplaris. Es damnatge. Coma es damnatge que Nelli aja pas cresut bon a perpaus d'òmes coma Godolin, G. de Peitieus, Rudèl, Mistral, Larada, Aubanèl mai que mai, de renovelar la causida. Tot se passa coma se conscient de l'importància de son prètzfach, Nelli aviá causit de se far doblidar, de desaparéisser de son trabalh.

Insistariái pas sus l'abséncia totala de la poesia populara o anonima se Nelli èra pas l'etnològ que sabèm. O fau pas qu'en passant. O fau pr'aquò. Compausada un còp de mai coma un palmarés de la causa escricha, son antologia rend pas compte jamai de tota aquela literatura "minora" qu'es la dels pòples culturalament alienats, donc del nòstre, e que seriá estat util de presentar aicí. Sol Nelli o podiá far ara per ara, amb sciéncia e competéncia e per nòstre plaser. Nos sovenèm cossí Poésie ouverte, Poésie fermée aviá fach sa plaça al remirabla conte de L'òme del còr tot blanc. Nos'n sovenèm, uòi, amb lo còr que se sarra.

Antologia gelada, donc ? O seriá se Nelli aviá pas ensajat, positivament e negativament, de metre d'òrdre dins l'ostal. En causissent Guilhem de Nauroza en plaça de Cubaina, o en faguent plaça a d'autors absoludament desconegut coma l'editor fins ara francés Cosem o aquel Aristides Roqueta qu'òm diriá Nelli se trufant d'el meteis amb un grand bonaür d'expressions, en causissent de metre Manciet en dessús de tota la produccion del sègle vint, en escartant d'òmes que semblavan pr'aquò inevitables coma Saurat, S.-A. Peyre, Delavouët e mai que mai per un prefaci e de notícias ont se legís de pertot a l'encòp lo nacionalisme foncièr e respectable de Nelli e son òdi de la politica, se mesfisança davant tot popularisme, Nelli s'es definit onestament. Darrièr son èrnha, visibla, contra, forra-borra, lo regionalisme de Lafont, la politica e la sciéncia a la francesa, lo "clericalisme roge", l'estructuralisme aparisenquit, l'"infantilisme" de la poesia recenta e de la jova cançon, legissi ieu, de lònga, un espèr cavilhat al còrs d'un poèta que pòdi pas dempuèi d'annada viure sens lo legir, sens me bugadar còr e cervèla a son dire exigent : lo d'un país quilhat e capable de portar al òmes de tota mena quicòm de tan naut coma çò que s'inventèt aicí al sègle XII.

E aiçò fa oblidar aquò. L'important es de portar pèira.

Ives Roqueta


Sèrgi Viaule : critica del libre de Miguel de Unamuno 'Sant Manuel lo bon, martir'

Al cors de l'estiu de 2020, IEO Edicions publiquèt dins la colleccion Flor envèrsa Sant Manuel lo Bon, martir de Miguel de Unamuno.

Sus l'òbra de René Girard

Adoration de l’Agneau de Dieu, Van Eyck, 1432

Un tèxt de la revista Aicí e ara numèro 3 (1979).

Union Europèa : ajudas a la infrastructuras de transpòrt

Ralh ferroviari

Lo dijòus 22 de junh de 2023 la Comission Europèa comunicava sus la politica de l'Union en matèria de transpòrt. Son 6,2 miliards d'èuros que seràn investits dins las infrastructuras.

Andreu Nin : La revolucion d'octòbre e la question nacionala

Detalh d'una medalha datant del temps de l'URSS

En 1935 sortissiá lo libre Els moviments d'emancipació nacional d'Andreu Nin (1892-1937). Aquí çai-jos una seleccion de son tèxt.

Totèm : lo camèl de Besièrs

Camèl de Besièrs

En 2017 sortiguèt la revista Los rocaires numèro 2 amb de contes suls animals totemics.