En julhet de 2017, a Albi dins l'encastre del XIIen congrès de l'AIEO, Patric Sauzet s'interrogava sus l’unitat de la lingüistica occitana.
Resumit (sorsa AIEO) : Los estudis occitans e particularament la lingüistica occitana son uèi pausats coma un camp especific. L’AIEO i a contribuït centralament e n’a promoguda la qualitat. Nòstra disciplina es pas per tant dispensada de s’interrogar sus son estatut.
Una associacion d’estudis occitans trenca per sa meteissa existéncia la question del continuum romanic. Lo continuïsme demòra totun una tèsi defenduda, mentre que l’ipotèsi de la pluralitat lingüistica es (re)activada a prepaus de tal dialècte, o mai globalament. Scientificament, cap de question deu pas èsser esclusa. Una associacion d’estudis occitans participa pasmens d’una forma d’indefugibla transcendéncia de l’occitan. La lenɡa precedís los dialèctes e sa descripcion. La lenga es çò que cal explicar abans d’èsser un concèpte explicatiu. Se pòt quitament assumir l’occitan coma lenga en s’acomodant de sa negacion o de son refús conceptual, coma la literatura occitana intègra las òbras que l’ignòran o la refusan.
Lo pes de la question de la dialectalitat s’apren a de factors epistemologics e istorics. Epistemologics, que la variacion es centrala tant per la lingüistica de còrpus coma pels modèls cognitius, dos corrents màgers de la recerca. Istorics, que la fin, longament anonciada, de la paraula dialectala eiretada es a man d’avenir. Los testimònis se fan rars per enquestar. Ni per aquò e pr’amor d’aquò, dispausam d’una massa d’enregistraments d’occitan que cal conservar e valorizar. La lingüistica occitana mancarà pas de matèria sonòra o manuscricha. Mancaràn puslèu los lingüistas. Mas i aurà pas de lingüistas que se l’occitan demòra de qualque biais la lenga d’una societat. Qu’una vasta Region centrala de l’espaci d’òc se siá volguda sonar « Occitània » pòt èsser presagi d’una pertinéncia sociala contunhada. La practica educada de l’occitan es un enjòc important que sas formas e sa vitalitat sociala s’ameritan de mesurar, que sa legitimitat tanben demanda d’èsser pensada de nòu.
La dialectologia e la sociolingüistica del conflicte an associat son epistemologia a una definicion de l’estatut de la lenga : reduccion patesa o volontat de promocion. A l’ora d’ara, la responsabilitat dels lingüistas me sembla d’assumir l’autonomia de l’epistemologia e de trabalhar a articular practicament lo trabalh scientific e la vida de la lenga. Implica lo manten d’una continuïtat entre lingüistica descriptiva o teorica e lingüistica normativa, entre descripcion e practica de la lenga, entre recerca e ensenhament universitari. Es aquí, mai qu’al plan de la doctrina (causida de tala fe dissidenta o fidelitat a qualque dòxa), que l’unitat de la lingüistica occitana es desirabla.
Patric Sauzet