Detalh de l'illustracion de Jane Appleton pel conte 'L'agaça d'Abelhan'


En 2017 sortiguèt la revista Los rocaires numèro 2, es lo buletin de ligason del Centre de Resorsas e d'Educacion al Desvolopament Durable (CREDD). Es editada a Vailhan.

Aqueste numèro presentava en tres lengas, francés, occitan e anglés, d'istorietas suls animals totemics del parçan.

Los dessenhs son de Jane Appleton, los tèxtes de Adèle Guillon. Una presentacion de Claudi Alranq accompanhava lo document.

Aquí l'istòria de l’agaça d’Abelhan.


L'agaça d'Abelhan

Jamai aviái pas tant rigut, e los vilatgeses tanpauc ! Aquel bon moment o devèm a Catarina. Fa cinc meses d’aquò trobèri Catarina dins un valat, l’ala copada. Vos devi precisar que Catarina es una agaça, e la mai polida que siá ! Negra e blanca coma conven a aqueles aucèls, mas d’un negre dels rebats blaus e d’un blanc immaculat. Sens parlar de son intelligéncia, incomparabla !

La reculhiguèri e la sonhèri, puèi coma vesiái que repetissiá d’unas sillabas de las paraulas que li adreçavi, m’amusèri a li ensenhar qualques mots. Coma dempuèi qualques jorns lo monde parlan pas que del famós Arnaud Amaury, legat del Papa Innocent III qu’aquí l’aimam pas gaire, ensenhèri a Catarina a respondre « Es Amaury (amòrri) » a la question « Qual es mandat pel papa ? ».

Catarina venguèt talament famosa dins los vilatges a l’entorn qu’Amaury nos volguèt venir visitar, una visita de las mai malintencionadas plan segur. Urosament un drollet que copava de lenha pel bòsc corriguèt per nos avertir de son arribada e nos poguèrem preparar. Tot lo monde s’amolonèt dins la pichòta glèisa del vilatge, e daissèrem Catarina sola sus la plaça. Quand Amaury arribèt, fièr e auturós, trapèt pas que l’agaça per li faire omenatge. Çò que faguèt en li cridar : « Es Amaury (amòrri)* ! Es Amaury (amòrri) ! Es tant tòrt que tòti ! » Ah, vos caliá veire aqueste paure legat venir tant roge e conflat coma una coja, se crebar a ensajar d’agantar Catarina, que fòrça mai lèsta e leugièra virolejava a l’entorn d’el sens arrestar de cantar aquesta frasa insultanta. Acabèt per se’n anar, susant e vergonhós.Tornarà pas d’un brave moment !

 

Nòtas :

*« Amaury » es un prenom francés e « amòrri » un adjectif o un nom comun en occitan. Los dos se prononcian de la meteisa faiçon mas « amòrri » veut dire « imbécile, idiot ». D’aquí lo jòc de mot entre « Amaury » e « amòrri » dins lo tèxt.


Robèrt Lafont : critica del libre de Renat Nelli 'Le Roman de Flamenca' (1966)

Roman de Flamenca - Nelli

En 1966, Renat Nelli publicava lo libre Le Roman de Flamenca. Robèrt Lafont dins la revista Viure numèro 6 ne fasiá la critica.

Viure 1965 : Revolucion Occitana

La revista Viure fondada en 1964 foguèt pendent un desenat d'ans lo luòc d'expression privilegiat per la critica, las analisas, l'expression d'una pensada occitana liura.

Ajuda militara a Ucraina : Caesars e missils AASM

Missil AASM

Lo 18 de genièr de 2024 lo ministre de la defensa francés Sébastien Lecornu anoncièt un cèrt nombre de mesuras per ajudar Ucraina dins sa lucha contra l'occupant rus.

Totèm : lo camèl de Besièrs

Camèl de Besièrs

En 2017 sortiguèt la revista Los rocaires numèro 2 amb de contes suls animals totemics.

Qualques reflexions de Florian Vernet sus la lenga occitana

Occitan estandard - Vernet

Dins lo present article, paregut en 2016, Florian Vernet presentava sas reflexions sus la situacion de la lenga occitana.