Detalh de l'illustracion de Jane Appleton pel conte 'L'agaça d'Abelhan'


En 2017 sortiguèt la revista Los rocaires numèro 2, es lo buletin de ligason del Centre de Resorsas e d'Educacion al Desvolopament Durable (CREDD). Es editada a Vailhan.

Aqueste numèro presentava en tres lengas, francés, occitan e anglés, d'istorietas suls animals totemics del parçan.

Los dessenhs son de Jane Appleton, los tèxtes de Adèle Guillon. Una presentacion de Claudi Alranq accompanhava lo document.

Aquí l'istòria de l’agaça d’Abelhan.


L'agaça d'Abelhan

Jamai aviái pas tant rigut, e los vilatgeses tanpauc ! Aquel bon moment o devèm a Catarina. Fa cinc meses d’aquò trobèri Catarina dins un valat, l’ala copada. Vos devi precisar que Catarina es una agaça, e la mai polida que siá ! Negra e blanca coma conven a aqueles aucèls, mas d’un negre dels rebats blaus e d’un blanc immaculat. Sens parlar de son intelligéncia, incomparabla !

La reculhiguèri e la sonhèri, puèi coma vesiái que repetissiá d’unas sillabas de las paraulas que li adreçavi, m’amusèri a li ensenhar qualques mots. Coma dempuèi qualques jorns lo monde parlan pas que del famós Arnaud Amaury, legat del Papa Innocent III qu’aquí l’aimam pas gaire, ensenhèri a Catarina a respondre « Es Amaury (amòrri) » a la question « Qual es mandat pel papa ? ».

Catarina venguèt talament famosa dins los vilatges a l’entorn qu’Amaury nos volguèt venir visitar, una visita de las mai malintencionadas plan segur. Urosament un drollet que copava de lenha pel bòsc corriguèt per nos avertir de son arribada e nos poguèrem preparar. Tot lo monde s’amolonèt dins la pichòta glèisa del vilatge, e daissèrem Catarina sola sus la plaça. Quand Amaury arribèt, fièr e auturós, trapèt pas que l’agaça per li faire omenatge. Çò que faguèt en li cridar : « Es Amaury (amòrri)* ! Es Amaury (amòrri) ! Es tant tòrt que tòti ! » Ah, vos caliá veire aqueste paure legat venir tant roge e conflat coma una coja, se crebar a ensajar d’agantar Catarina, que fòrça mai lèsta e leugièra virolejava a l’entorn d’el sens arrestar de cantar aquesta frasa insultanta. Acabèt per se’n anar, susant e vergonhós.Tornarà pas d’un brave moment !

 

Nòtas :

*« Amaury » es un prenom francés e « amòrri » un adjectif o un nom comun en occitan. Los dos se prononcian de la meteisa faiçon mas « amòrri » veut dire « imbécile, idiot ». D’aquí lo jòc de mot entre « Amaury » e « amòrri » dins lo tèxt.


Joan-Maria Petit sus Jòrgi Reboul (1985)

Pròsas geograficas

Prefaci de Joan-Maria Petit a Pròsas geograficas de Jòrgi Reboul.

Friedrich Engels e la nacionalitat del Sud de França (1848)

Friderich Engels

En 1848 dins la revista Neue Rheinische Zeitung n° 93, Friedrich Engels considerava la nacionalitat del Sud de França.

Votacion del Parlament Europèu per melhorar la mobilitat electrica

Lògo recarga electrica

A la debuta del mes de julhet de 2023 lo Parlament Europèu votèt per l'adopcion de règlas novèlas per fin de far créisser lo nombre de las estacions que permeton de recargar los veïculs electrics. Las novèlas disposicions preveson tanben de ne facilitar l'usatge.

Robèrt Lafont : a prepaus de la mòrt del general de Gaulle

Glèisa Nòstra Dòna de París lo 12 de novembre de 1970

En 1970 morissiá lo general de Gaulle. Dins lo numèro 22 de la revista Viure, Robèrt Lafont tornava sus l'eveniment.

Subre lo festenal de l'universitat Joan Jaurés 'L'Occitan fa punk' de 2022

L'occitan fa punk, Tolosa, 2022

Dins son edicion de novembre de 2022, lo jornal de la comuna de Tolosa, À Toulouse presentava lo festenal L'Occitan fa punk.