Joan-Maria Petit e Pèire Francés : 'Bestiari, aubres, vinhas

Imatge de la cobèrta del libre de Joan-Maria Petit e Pèire Francés : Bestiari, aubres, vinhas (1979)

En 1979 la revista Aicí e ara numèro 4 publicava una critica de Maria-Clara Viguièr del libre Bestiari, aubres, vinhas. Veniá d'èsser publicat per las edicions Vent Terral.

Joan-Maria Petit e Pèire Francés : Bestiari, aubres, vinhas

Un esfòrç de l'edicion occitana per escapar a la misèria. Per un còp, avèm un libre d'art, polit papièr, presentacion originala. Es l'òbra comuna d'un pintre e d'un poèta. Cada poèma es escrich a la man e fa còrs amb l'illustracion, mescla de dessenhs e de colatges retrò. S'aimatz lo retrò, seretz comolats.

Los poèmas, n'avètz ausits qualques uns, cantats per Patric. Aubres e bèstias son traspausats dins un espaci de lengatge a la Lewis Caroll. Sautan de la craba al perièr, sens pr'aquò sortir de la societat quotidiana.

La platana es un foncionari, condemnat a far d'ombra. E condemnat a morir estofat jos la pèira. La palomba a perdut sas alas. La cagaròl s'escapa sus sa carrièra d'amor. La galina s'estima melhor de far d'uòus de boès, coma los que servissián a las mametas per petaçar las calcetas. Autres còps la font rajava. L'abelha s'arma d'una espasa, per « tornar trobar las flors que nos an raubadas ». L'escarabissa se'n va de recuolons...

Modernitat d'un lengatge sens nostalgias o sentimentalismes. Al meteis temps, retorn cap al sègle passat ont las bèstias podián parlar, pr'amor que i aviá pas d'avions, de motors, o de musica « discò » per esfaçar sa votz. Aicí lo dilèma de l'occitanisme. Sèm pas d'aqueste sègle, e avèm la pretencion de lo fargar a nòstra idèa.

La vida s'es refugiada dins la vinha, que coneis la dolor de nàisser a la prima, e raja dins la man coma de sang. Una imajariá qu'Arnaut Botelhièr, sacristan a Pàmias al sègle XIV, e qu'abeurava los morts la nuèit, renegariá pas. Lo que parla de vida es amenaçat de mort a primalba.

Maria-Clara Viguièr

Bestiari, aubres, vinhas, Joan-Maria Petit e Pèire Francés, Vent Terral, 1979.


Lenga occitana, beluga de l'espèr

Belugas

Un tèxt del jornal La Beluga (Tarn e Garona), agost de 2008.

Sèrgi Viaule : critica del Libre 'Lo Mandarin'

Lo Mandarin

Al mes d'agost de 2020 sortiguèt en occitan traduch per Joaquim Blasco lo libre de José Maria Eça de Queiroz Lo Mandarin.

Croàcia passa a l'èuro e intra dins l'espaci Schengen

Membre de l'Union Europèa dempuèi 2013, Croàcia emplega dempuèi aqueste 1èr de genièr de 2023 l'èuro coma moneda. De pèças novèlas son donc intradas en circulacion.

Lenga : un 'òm' que se pòt evitar

Ops ! Que de òm !

Sus l'emplec de òm en occitan, un article de Patrici Pojada dins la revista Lo Diari (numèro 14).

Sèrgi Viaule : critica del libre de Miguel de Unamuno 'Sant Manuel lo bon, martir'

Al cors de l'estiu de 2020, IEO Edicions publiquèt dins la colleccion Flor envèrsa Sant Manuel lo Bon, martir de Miguel de Unamuno.