Joan-Maria Petit e Pèire Francés : 'Bestiari, aubres, vinhas

Imatge de la cobèrta del libre de Joan-Maria Petit e Pèire Francés : Bestiari, aubres, vinhas (1979)

En 1979 la revista Aicí e ara numèro 4 publicava una critica de Maria-Clara Viguièr del libre Bestiari, aubres, vinhas. Veniá d'èsser publicat per las edicions Vent Terral.

Joan-Maria Petit e Pèire Francés : Bestiari, aubres, vinhas

Un esfòrç de l'edicion occitana per escapar a la misèria. Per un còp, avèm un libre d'art, polit papièr, presentacion originala. Es l'òbra comuna d'un pintre e d'un poèta. Cada poèma es escrich a la man e fa còrs amb l'illustracion, mescla de dessenhs e de colatges retrò. S'aimatz lo retrò, seretz comolats.

Los poèmas, n'avètz ausits qualques uns, cantats per Patric. Aubres e bèstias son traspausats dins un espaci de lengatge a la Lewis Caroll. Sautan de la craba al perièr, sens pr'aquò sortir de la societat quotidiana.

La platana es un foncionari, condemnat a far d'ombra. E condemnat a morir estofat jos la pèira. La palomba a perdut sas alas. La cagaròl s'escapa sus sa carrièra d'amor. La galina s'estima melhor de far d'uòus de boès, coma los que servissián a las mametas per petaçar las calcetas. Autres còps la font rajava. L'abelha s'arma d'una espasa, per « tornar trobar las flors que nos an raubadas ». L'escarabissa se'n va de recuolons...

Modernitat d'un lengatge sens nostalgias o sentimentalismes. Al meteis temps, retorn cap al sègle passat ont las bèstias podián parlar, pr'amor que i aviá pas d'avions, de motors, o de musica « discò » per esfaçar sa votz. Aicí lo dilèma de l'occitanisme. Sèm pas d'aqueste sègle, e avèm la pretencion de lo fargar a nòstra idèa.

La vida s'es refugiada dins la vinha, que coneis la dolor de nàisser a la prima, e raja dins la man coma de sang. Una imajariá qu'Arnaut Botelhièr, sacristan a Pàmias al sègle XIV, e qu'abeurava los morts la nuèit, renegariá pas. Lo que parla de vida es amenaçat de mort a primalba.

Maria-Clara Viguièr

Bestiari, aubres, vinhas, Joan-Maria Petit e Pèire Francés, Vent Terral, 1979.


Friedrich Engels e la nacionalitat del Sud de França (1848)

Friderich Engels

En 1848 dins la revista Neue Rheinische Zeitung n° 93, Friedrich Engels considerava la nacionalitat del Sud de França.

Florian Vernet : presentacion de la tresena edicion del 'Dictionnaire grammatical de l'occitan moderne'

Vinha

En 2020 sortissiá a las Premsas Universitària de La Mediteranèa (PULM) la tresena edicion del Dictionnaire grammatical de l'occitan moderne de Florian Vernet.

Votacion del Parlament Europèu per melhorar la mobilitat electrica

Lògo recarga electrica

A la debuta del mes de julhet de 2023 lo Parlament Europèu votèt per l'adopcion de règlas novèlas per fin de far créisser lo nombre de las estacions que permeton de recargar los veïculs electrics. Las novèlas disposicions preveson tanben de ne facilitar l'usatge.

Joan Jaurés : educacion populara e lengas (1911)

Joan Jaurés

Lo 15 d'agost de 1911 dins La dépêche du Midi èra publicat un article de Joan Jaurés. Tornava aquí sus la lenga occitana que parlava correntament.

Publicacion : aprene l'occitan e promòure lo 'patrimòni'

Apprendre l'occitan, promouvoir le 'patrimoine' de Gregoire Andreo Raynaud

Sortiguèt al mes de genièr de 2023 lo libre Apprendre l'occitan, promouvoir le 'patrimoine' de Gregoire Andreo Raynaud. Es estat publicat per L'Harmattan.