Al mes julhet de 2017, a Albi dins l'encastre del XIIen congrès de l'AIEO, Georg Kremnitz (Universität Wien) presentava un estudi sus Las renaissenças occitana e catalana fins a 1874/76 (Parallelismes e diferéncias).

Resumit de la presentacion de Georg Kremnitz (sorsa AIEO)

Un ensag de comparason de las doas renaissenças se pòt justificar amb las debutas mai o mens al meteis temps, devèrs 1800, per de rasons pas tan diferentas, en dos Estats que vivon un sègle fòrça movementat, amb son debanament parcialament parallèl e amb de situacions (socio-) lingüisticas qu’almens a la debuta èran comparablas.

Los primièrs decennis en Occitània se pòdon considerar coma « renaissença inorganizada » (Lafont/Anatole) – amb çò que Ripert descriu coma movement sabent, movement obrièr, movement dialectal – mentre qu’en Catalonha los esfòrces d’organizacion se fan lèu veire, un còp lo poèma « A la Pàtria » d’Aribau publicat en 1833 (Rubió i Ors, « lo Gayter del Llobregat »).

En Occitània, las debutas de l’organizacion seràn los « romavagis de trobaires » d’Arles (1852) e Ais (1853) e la fondacion del Felibritge en 1854. Gaireben al meteis moment, la renaixença catalana pren una autra dimension, amb lo restabliment dels Jocs Florals per Milà i Fontanals (1859). Es en aquel moment que lo pes social de la renaixença comença de se far sentir.

Se poiriá dire qu’en un primièr temps, la renaissença occitana se fa remarcar per d’òbras literàrias (Mistral, Miréio, 1859, Aubanel, La mióugrano entreduberta, 1860, etc.), alara qu’a la catalana, li calguèt dos decennis suplementaris (Verdaguer, L’Atlàntida, 1876, Canigó, 1886 ; Guimerà, Terra baixa, 1896) per aver un nivèl literari comparable.

Es en aquel moment que se produsís lo rescontre entre Mistral e Balaguer (1866/68), que las doas renaissenças se remarcan. Mas la catalana se convertís en movement social, en relacion amb l’istòria de l’Estat espanhòl del temps que culmina amb la fondacion de la Primièra Republica efemèra. Al meteis temps, França se transfòrma en (IIIena) Republica. La politizacion del catalanisme que dempuèi del tarrabastal de la republica se fa en oposicion a Madrid (abans, los catalans esperaban se far d’algiats a Madrid), se fa parallèlament amb la despolitizacion del Felibritge que se vòl limitar a la literatura – sens veire que la literatura pòt espelir son que dins un contèxt politic favorable.

Dins ma comunicacion volrai far veire qualques-uns dels parallelismes e de las diferéncias entre los dos movements.

Georg Kremnitz


Suls rapòrts entre la lenga occitana e la lenga francesa

Langue d'oïl contre langue d'oc

En 1979 dins la revista Aicí e ara, Francés Pic presentava lo libre de Michel Baris, Langue d'oïl contre langue d'oc

Sus l'òbra de René Girard

Adoration de l’Agneau de Dieu, Van Eyck, 1432

Un tèxt de la revista Aicí e ara numèro 3 (1979).

Croàcia passa a l'èuro e intra dins l'espaci Schengen

Membre de l'Union Europèa dempuèi 2013, Croàcia emplega dempuèi aqueste 1èr de genièr de 2023 l'èuro coma moneda. De pèças novèlas son donc intradas en circulacion.

Estudi : 'L'òme que èri ieu' de Joan Bodon e L'occitan coma metafòra

L'òme que èri ieu

Vincenzo Perez de l'Università degli Studi di Ferrara trabalhèt de 2015 a 2016 sul libre de Joan Bodon, L'òme que èri ieu.

Peticion contra la fin de l'Estivada de Rodés : Gardarem l'Estivada

Gardarem l'Estivada

Après las anóncias del conse de Rodés, Christian Teyssèdre, al subjècte de las animacions estivalas previstas per la vila, que preveson la desaparicion de l'Estivada coma manifestacion culturala occitana, un collectiu s'organiza per son manteniment.