Al mes julhet de 2017, a Albi dins l'encastre del XIIen congrès de l'AIEO, Georg Kremnitz (Universität Wien) presentava un estudi sus Las renaissenças occitana e catalana fins a 1874/76 (Parallelismes e diferéncias).

Resumit de la presentacion de Georg Kremnitz (sorsa AIEO)

Un ensag de comparason de las doas renaissenças se pòt justificar amb las debutas mai o mens al meteis temps, devèrs 1800, per de rasons pas tan diferentas, en dos Estats que vivon un sègle fòrça movementat, amb son debanament parcialament parallèl e amb de situacions (socio-) lingüisticas qu’almens a la debuta èran comparablas.

Los primièrs decennis en Occitània se pòdon considerar coma « renaissença inorganizada » (Lafont/Anatole) – amb çò que Ripert descriu coma movement sabent, movement obrièr, movement dialectal – mentre qu’en Catalonha los esfòrces d’organizacion se fan lèu veire, un còp lo poèma « A la Pàtria » d’Aribau publicat en 1833 (Rubió i Ors, « lo Gayter del Llobregat »).

En Occitània, las debutas de l’organizacion seràn los « romavagis de trobaires » d’Arles (1852) e Ais (1853) e la fondacion del Felibritge en 1854. Gaireben al meteis moment, la renaixença catalana pren una autra dimension, amb lo restabliment dels Jocs Florals per Milà i Fontanals (1859). Es en aquel moment que lo pes social de la renaixença comença de se far sentir.

Se poiriá dire qu’en un primièr temps, la renaissença occitana se fa remarcar per d’òbras literàrias (Mistral, Miréio, 1859, Aubanel, La mióugrano entreduberta, 1860, etc.), alara qu’a la catalana, li calguèt dos decennis suplementaris (Verdaguer, L’Atlàntida, 1876, Canigó, 1886 ; Guimerà, Terra baixa, 1896) per aver un nivèl literari comparable.

Es en aquel moment que se produsís lo rescontre entre Mistral e Balaguer (1866/68), que las doas renaissenças se remarcan. Mas la catalana se convertís en movement social, en relacion amb l’istòria de l’Estat espanhòl del temps que culmina amb la fondacion de la Primièra Republica efemèra. Al meteis temps, França se transfòrma en (IIIena) Republica. La politizacion del catalanisme que dempuèi del tarrabastal de la republica se fa en oposicion a Madrid (abans, los catalans esperaban se far d’algiats a Madrid), se fa parallèlament amb la despolitizacion del Felibritge que se vòl limitar a la literatura – sens veire que la literatura pòt espelir son que dins un contèxt politic favorable.

Dins ma comunicacion volrai far veire qualques-uns dels parallelismes e de las diferéncias entre los dos movements.

Georg Kremnitz


Totèm : l'agaça d'Abelhan

agaça

En 2017 sortiguèt la revista Los rocaires numèro 2 amb de contes suls animals totemics.

Sus l'empec de la lenga occitana en sciéncia

tablèu

Un article de Felip Carbona publicat dins la revista Vida Nòstra en 1972, sus l'emplec de la lenga occitana en sciéncia.

Votacion del Parlament Europèu per melhorar la mobilitat electrica

Lògo recarga electrica

A la debuta del mes de julhet de 2023 lo Parlament Europèu votèt per l'adopcion de règlas novèlas per fin de far créisser lo nombre de las estacions que permeton de recargar los veïculs electrics. Las novèlas disposicions preveson tanben de ne facilitar l'usatge.

Lo site de René Merle : Remembrança

Illustracion, site de René Merle

René Merle es actiu dempuèi las annadas setanta al còp coma escrivan, cercaire o militant. S'interessèt notadament a l'accion occitanista e a la lenga occitana. Publica sus un site dedicat la frucha de son trabalh.

Carles Pons : diaspòra roergassa en Argentina

Clement Cabanettes, Pigüé

Un article de Carles Pons sus la diaspòra roergassa en Argentina.