Dins la revista Lo Gai Saber numèro 252 (julhet e agost de 1953) un romieu anonim del romavatge de las Santas Marias de la Mar escriviá l'article que seguís :

Romavatge a las Santas Marias de la Mar

Coma a l'acostumada, lo romavage dels 24 e 25 de mai a recampat dins lo vilage camarguenc un fum de mond.

Pamens, desempuèi pro d'annadas, desempuèi la Liberacion subretot, la publicitat fasiá fòrça mal a aquelas fèstas. Als romieus vertadièrs de Provença e de Lengadòc, als gitans – 8 000 aqueste an –, se mèsclan, cada an mai nombroses, barulaires, badaires e estrangièrs. Se n'es vist d'Alemanha, d'Anglatèrra, d'Olanda, de Suèda, de Suissa, d'America mème. Tot aquel mond, amb los franceses venguts de totas las encontradas del país, estofan – aquò se compren – lo romavage tradicional. Se comptèt l'an passat 150 000 personas lo 25 de mai. Alavetz, se vei a las Santas Marias ço que se vei, ailàs, dins totes los romavages : lo torisme pren la plaça de la religion.

Mas, aqueste an, los pelegrins de la Camarga, de la Provença, del Bas Lengadòc, an volgut faire respectar sas tradicions crestianas e terradorencas. S'es pregat en dedins e en defòra de la vièlha glèisa, sus la plaça devenguda un novèl sanctuari.

Tota la nuòch del 24 al 25, los bons romieus demorèron coma totjorn en pregaria. A onze oras, l'abat Causse, conselhièr de l'Escòla Occitana, prediquèt en lenga nòstra una velhada santa per los Santencs, los Gardians, las gents del mas e de la bovina que s'esquichavan dins la glèisa ; prediquèt tanben a la messa granda del 25 de mai.

De long d'aquelas fèstas – es de remarcar, perque se fasiá pas totjorn –, se cantèt, autant en lenga del terraire qu'en francés, los vièlhs cantics a las Santas de Mèstre Eisseta, de Romieu, d'Artaleta, e lo Prouvençau e Catouli de Frizet.

Arlatencas enribanadas mai que jamai nombrosas, gardians a caval, per sa preséncia a aquelas jornadas, subretot a la messa-parada e a la benediccion de la mar, faguèron veire als estrangièrs la beltat e lo seriós de sas tradicions.

Fòrça pelegrins veguèron dins aquel darrièr romavage una reviudança de las fèstas d'antan dins l'acòrdi de l'evolucion del temps amb la tradicion.

Un romieu


Subre lo festenal de l'universitat Joan Jaurés 'L'Occitan fa punk' de 2022

L'occitan fa punk, Tolosa, 2022

Dins son edicion de novembre de 2022, lo jornal de la comuna de Tolosa, À Toulouse presentava lo festenal L'Occitan fa punk.

Robèrt Lafont : a prepaus de la mòrt del general de Gaulle

Glèisa Nòstra Dòna de París lo 12 de novembre de 1970

En 1970 morissiá lo general de Gaulle. Dins lo numèro 22 de la revista Viure, Robèrt Lafont tornava sus l'eveniment.

Las negociacions per integrar Macedònia del Nòrd e Albània dins l'Union Europèa debutan

Petr Fiala, Dimitar Kovacevski, Edi Rama e Ursula von der Leyen lo 19 de julhet de 2022 a Brussèlas

Lo diluns 18 de julhet de 2022 los 27 païses membres de l'Union Europèa an donat lor accòrd per que se dubriguèsson las negociacions d'adesion a l'Union de Macedònia del Nòrd e d'Albània.

Vidèo : lo tambornet

Tambornet

Presentacion de jòc de bala al tambornet. Una vidèo del CIRDÒC.

Libre : 'Novèlas causidas' de Luigi Pirandello

'Novèlas causidas', Luigi Pirandello, Miquèl Pedussaud

En 2020 sortissiá a las edicions Edite-moi ! la traduccion occitana de Marcovaldo d'Italo Calvino. La traduccion èra de Miquèl Pedussaud.