Detalh de la pintura d'Hyacinthe Rigaud, Louis XIV en costume de sacre, 1701

Dins la revista Lo Lugarn numèro 94, Cristian Rapin presentava lo libre d'Hubert Delpont Parade pour une infante.

Dins Parade pour une infante (Edicion d’Albret, 240 p., 18 €) Hubert Delpont nos conta l’abracadabranta escorreguda noviala del Rei Solelh en çò nòstre.

Tretze meses de viatge per aculhir la promesa, l’Infanta d’Espanha. Quinze mila òmes e uèit mila cavals travèrsan lo reialme. Es lo pòble occitan, ja aclapat d’impòstes, que noirís, albèrga tota aquela piocalha d’ambaissadors, de prelats, d’oficièrs, de vailets e de sauta-en-banca.

Loís passa setanta-cinc jorns a Tolosa, i visita los Cordelièrs, los Jacobins, los Augustins, Sant Sarnin, Nòstra Dòna del Taur, los Penitents Blaus. Mas lo pòble de la vila mondina fa lo morre. Lo subre-intendent Fouquet los taxa orriblament e lo sobeiran decidís que los Capitols seràn d’ara enlà nomenats e pas mai elegits.

Cristian Rapin
Lo Lugarn 94, 2008


Robèrt Lafont : critica del libre de Renat Nelli 'Le Roman de Flamenca' (1966)

Roman de Flamenca - Nelli

En 1966, Renat Nelli publicava lo libre Le Roman de Flamenca. Robèrt Lafont dins la revista Viure numèro 6 ne fasiá la critica.

Bilingüisme ! E perqué pas !

Bilingüisme

En 2019, Pèire Escudé èra convidat per l'IEO de Rodés per parlar del bilingüisme.

Ajuda militara a Ucraina : Caesars e missils AASM

Missil AASM

Lo 18 de genièr de 2024 lo ministre de la defensa francés Sébastien Lecornu anoncièt un cèrt nombre de mesuras per ajudar Ucraina dins sa lucha contra l'occupant rus.

Loís Alibèrt : Renaissença catalana e Renaissença occitana (1933)

Loís Alibèrt e Pompeu Fabra en 1933

Un tèxt de Loís Alibert publicat dins la revista Oc numèro 10-11 de 1933.

Peticion contra la fin de l'Estivada de Rodés : Gardarem l'Estivada

Gardarem l'Estivada

Après las anóncias del conse de Rodés, Christian Teyssèdre, al subjècte de las animacions estivalas previstas per la vila, que preveson la desaparicion de l'Estivada coma manifestacion culturala occitana, un collectiu s'organiza per son manteniment.