Detalh de la pintura d'Hyacinthe Rigaud, Louis XIV en costume de sacre, 1701

Dins la revista Lo Lugarn numèro 94, Cristian Rapin presentava lo libre d'Hubert Delpont Parade pour une infante.

Dins Parade pour une infante (Edicion d’Albret, 240 p., 18 €) Hubert Delpont nos conta l’abracadabranta escorreguda noviala del Rei Solelh en çò nòstre.

Tretze meses de viatge per aculhir la promesa, l’Infanta d’Espanha. Quinze mila òmes e uèit mila cavals travèrsan lo reialme. Es lo pòble occitan, ja aclapat d’impòstes, que noirís, albèrga tota aquela piocalha d’ambaissadors, de prelats, d’oficièrs, de vailets e de sauta-en-banca.

Loís passa setanta-cinc jorns a Tolosa, i visita los Cordelièrs, los Jacobins, los Augustins, Sant Sarnin, Nòstra Dòna del Taur, los Penitents Blaus. Mas lo pòble de la vila mondina fa lo morre. Lo subre-intendent Fouquet los taxa orriblament e lo sobeiran decidís que los Capitols seràn d’ara enlà nomenats e pas mai elegits.

Cristian Rapin
Lo Lugarn 94, 2008


Montpelhièr : l'arpa del Senhor Guilhèm

En març de 2018 dins sa revista mesadièra la vila de Montpelhièr comunicava en occitan.

Rodin, una entrevista del magazine 'À Toulouse'

Ara, Rodin

Dins son edicion del mes de setembre de 2024, lo jornal de la comuna de Tolosa, À Toulouse presentava lo cantaire Rodin.

Lo collectiu 'Per que viscan las nòstras lengas' escriu al Primièr Ministre

Pour que vivent nos langues

Lo collectiu Per que viscan las nòstras lengas mandèt al Primièr Ministre francés lo 2 de mai de 2025 una letra per lo questionar sus la plaça de las lengas minorizadas dins la reforma de la formacion iniciala e del recrutament dels ensenhaires.

Critica del libre de Georges Labouysse 'Histoire de France, l’imposture'

Siege d'alesia, Vercingetorix Jules Cesar

Dins la revista Lo lugarn numèro 94 Cristian Rapin tornava sul libre de Georges Labouysse Histoire de France, l'imposture.

Peticion contra la fin de l'Estivada de Rodés : Gardarem l'Estivada

Gardarem l'Estivada

Après las anóncias del conse de Rodés, Christian Teyssèdre, al subjècte de las animacions estivalas previstas per la vila, que preveson la desaparicion de l'Estivada coma manifestacion culturala occitana, un collectiu s'organiza per son manteniment.