Detalh de la pintura d'Hyacinthe Rigaud, Louis XIV en costume de sacre, 1701

Dins la revista Lo Lugarn numèro 94, Cristian Rapin presentava lo libre d'Hubert Delpont Parade pour une infante.

Dins Parade pour une infante (Edicion d’Albret, 240 p., 18 €) Hubert Delpont nos conta l’abracadabranta escorreguda noviala del Rei Solelh en çò nòstre.

Tretze meses de viatge per aculhir la promesa, l’Infanta d’Espanha. Quinze mila òmes e uèit mila cavals travèrsan lo reialme. Es lo pòble occitan, ja aclapat d’impòstes, que noirís, albèrga tota aquela piocalha d’ambaissadors, de prelats, d’oficièrs, de vailets e de sauta-en-banca.

Loís passa setanta-cinc jorns a Tolosa, i visita los Cordelièrs, los Jacobins, los Augustins, Sant Sarnin, Nòstra Dòna del Taur, los Penitents Blaus. Mas lo pòble de la vila mondina fa lo morre. Lo subre-intendent Fouquet los taxa orriblament e lo sobeiran decidís que los Capitols seràn d’ara enlà nomenats e pas mai elegits.

Cristian Rapin
Lo Lugarn 94, 2008


Andreu Nin : La revolucion d'octòbre e la question nacionala

Detalh d'una medalha datant del temps de l'URSS

En 1935 sortissiá lo libre Els moviments d'emancipació nacional d'Andreu Nin (1892-1937). Aquí çai-jos una seleccion de son tèxt.

Sul libre de Régine Lacroix-Neuberth 'Le Théatricule et le caleçon d'écailles'

Le Théatricule et le caleçon d'écailles

Critica de Robèrt Lafont del libre Le Théatricule et le caleçon d'écailles.

Union Europèa : ajudas a la infrastructuras de transpòrt

Ralh ferroviari

Lo dijòus 22 de junh de 2023 la Comission Europèa comunicava sus la politica de l'Union en matèria de transpòrt. Son 6,2 miliards d'èuros que seràn investits dins las infrastructuras.

Lo pintre Pierre François

Presentacion de Pierre François, pintre originari de Seta, que a son biais participèt a la fin del sègle XX a l'accion occitana en illustrant de cobèrtas de libres.

Peticion contra la fin de l'Estivada de Rodés : Gardarem l'Estivada

Gardarem l'Estivada

Après las anóncias del conse de Rodés, Christian Teyssèdre, al subjècte de las animacions estivalas previstas per la vila, que preveson la desaparicion de l'Estivada coma manifestacion culturala occitana, un collectiu s'organiza per son manteniment.