Siege d'alesia, Vercingetorix Jules Cesar
Detalh de la pintura de Lionel Royer : Vercingetorix geta las siás armas als pès de Juli Cesar (1899)

Dins la revista Lo lugarn numèro 94 pareguda en 2008, Cristian Rapin tornava sul libre de Georges Labouysse Histoire de France, l'imposture.

Histoire de France, l'imposture una critica de Cristian Rapin

Dins nòstra luta seculara contra lo poder central los obratges de basa nos an longtemps fach sofracha tant dins lo domèni de la lenga coma dins lo de l’istòria e de l’ideologia. Ara n’avèm. Parli pas dels nombroses diccionaris, lexics e gramaticas. Parli mai que mai dels obratges, gròsses e pichons, que permeton a tot un cadun, que siá bracièr o intellectual, de saber çò qu’es, d’ont ven e ont pòt anar.

Pensi subretot a 1900-1968, Occitanie, des idées et des hommes de Laurent Abrate (IEO, 624 p., 38 €) e a Occitanie : histoire politique et culturelle de Pèire Lavelle (IEO, 592 p., 38 €) e n’oblidi pas qualques autres que ne parlèri anteriorament. N’i a un que ven d’espelir e que, per sa clartat, deuriá figurar dins totas las bonas bibliotècas e, en prioritat, dins las escòlas e dins los establiments del segondari. Se tracha de Histoire de France, l’imposture de Jòrdi Labouysse (IEO, 263 p., 17 €) que coneissèm plan coma jornalista.

I a de libres que se dison pamflets perque pòdon pas èstre vertadièrament istorics e n’i a d’autres que se dison istorics perque son incapables d’èstre de pamflets. Mas podèm dire que l’obratge de Labouysse es las doas causas a l’encòp. Siam mai precises.

Un intellectual francés l’apelarà pamflet per ne minimizar la portada ; un occitan dirà, a bon drech anar, qu’es un libre d’istòria perque los exemples avançats son reals. Lo ton es donat quand l’autor escriu que « los manuals escolars reproduison, dempuèi 130 ans, de generacion en generacion, una istòria mitica inventada al sègle XIXen pr’amor de servir l’ideologia de la borgesiá republicana. » E d’exemples n’i a a bodre. N’i a que son coneguts de la majoritat dels militants, per exemple, l’afar de « nòstres aujòls los galleses. », o las linhas mespresantas escritas per Michelet a propaus de « l’Euròpa del miègjorn » D’autres, mens socializats, i son contats d’una manièra detalhada, coma l’inversemblanta ocultacion del reïalme visigòt, o la vertadièra causa del reflús musulman après la batalha de Peitiéus: aquò’s lo duc Ėudes d’Aquitània que lor rompèt l’esquina lo 9 de junh de 921 jos los barris de Tolosa. Lo libre es una mina de faches capables de tornar a l’istòria sa dignitat perduda.

Cristian Rapin dins Lo lugarn numèro 94 (2008)

Georges Labouysse, Histoire de France, l’imposture


Lo freg, al pè del fuòc...

Freg e lops

En 2018 dins sa rubric Aital Òc lo jornal Centre Presse publicava lo tèxt d'E. Sodís : Lo freg al pè del fuòc.

Musica : Lo jai

Lo Jai - Musica Lemosina

En 1982 sortissiá lo disc de musicas tradicionalas del Lemosin del grop Lo Jai

França mandarà d'AMX-10 RC en Ucraina, Alemanha de Marder e los Estats Units de Bradley

AMX-10 RC

Lo president francés anoncièt lo dimècres 4 de genièr de 2023 que França anava mandar de veïculs blindats de tipe AMX-10 RC en Ucraina.

Temps de castanhas, temps de Totsants...

Aliment emblematic dels païses occitans, la castanha.

Extrach del 'Lo fiu de l'uòu' de Robèrt Lafont

Dins lo conte Lo fiu de l'uòu publicat en 2001 per Atlantica, Robèrt Lafont s'arrèsta dins sa narracion a Besièrs en 1209 del temps de la crosada e del grand masèl. Extrach.