Siege d'alesia, Vercingetorix Jules Cesar
Detalh de la pintura de Lionel Royer : Vercingetorix geta las siás armas als pès de Juli Cesar (1899)

Dins la revista Lo lugarn numèro 94 pareguda en 2008, Cristian Rapin tornava sul libre de Georges Labouysse Histoire de France, l'imposture.

Histoire de France, l'imposture una critica de Cristian Rapin

Dins nòstra luta seculara contra lo poder central los obratges de basa nos an longtemps fach sofracha tant dins lo domèni de la lenga coma dins lo de l’istòria e de l’ideologia. Ara n’avèm. Parli pas dels nombroses diccionaris, lexics e gramaticas. Parli mai que mai dels obratges, gròsses e pichons, que permeton a tot un cadun, que siá bracièr o intellectual, de saber çò qu’es, d’ont ven e ont pòt anar.

Pensi subretot a 1900-1968, Occitanie, des idées et des hommes de Laurent Abrate (IEO, 624 p., 38 €) e a Occitanie : histoire politique et culturelle de Pèire Lavelle (IEO, 592 p., 38 €) e n’oblidi pas qualques autres que ne parlèri anteriorament. N’i a un que ven d’espelir e que, per sa clartat, deuriá figurar dins totas las bonas bibliotècas e, en prioritat, dins las escòlas e dins los establiments del segondari. Se tracha de Histoire de France, l’imposture de Jòrdi Labouysse (IEO, 263 p., 17 €) que coneissèm plan coma jornalista.

I a de libres que se dison pamflets perque pòdon pas èstre vertadièrament istorics e n’i a d’autres que se dison istorics perque son incapables d’èstre de pamflets. Mas podèm dire que l’obratge de Labouysse es las doas causas a l’encòp. Siam mai precises.

Un intellectual francés l’apelarà pamflet per ne minimizar la portada ; un occitan dirà, a bon drech anar, qu’es un libre d’istòria perque los exemples avançats son reals. Lo ton es donat quand l’autor escriu que « los manuals escolars reproduison, dempuèi 130 ans, de generacion en generacion, una istòria mitica inventada al sègle XIXen pr’amor de servir l’ideologia de la borgesiá republicana. » E d’exemples n’i a a bodre. N’i a que son coneguts de la majoritat dels militants, per exemple, l’afar de « nòstres aujòls los galleses. », o las linhas mespresantas escritas per Michelet a propaus de « l’Euròpa del miègjorn » D’autres, mens socializats, i son contats d’una manièra detalhada, coma l’inversemblanta ocultacion del reïalme visigòt, o la vertadièra causa del reflús musulman après la batalha de Peitiéus: aquò’s lo duc Ėudes d’Aquitània que lor rompèt l’esquina lo 9 de junh de 921 jos los barris de Tolosa. Lo libre es una mina de faches capables de tornar a l’istòria sa dignitat perduda.

Cristian Rapin dins Lo lugarn numèro 94 (2008)

Georges Labouysse, Histoire de France, l’imposture


Edicion occitana : la situacion en 1979

Un molon de libres

En 1979 la revista Aicí e ara publicava un article de l'editor Jòrdi Blanc sus l'edicion occitana.

Totèm : lo grapaud de Baçan

Grapaud de Baçan

En 2017 sortiguèt la revista Los rocaires numèro 2, presentava qualques totèms occitans.

Los Païses Baltics son desconectats dels malhums electrics rus e bielorús

Electricitat, pilònes

Lo dimenge 9 de febrièr de 2025 son estats desconectats dels malhums electrics rus e bielorús los tres Estats Baltics, Estònia, Letònia e Lituània.

Occitània en qualques mots

Detalh de la cobèrta 'L'Occitanie en 48 mots' d'Herve Terral

En 2014 sortissiá lo libre L'Occitanie en 48 mots d'Hervé Terral.

'Los tres gendres del paure òme' : presentacion de Domenja Blanchard

Los tres gendres del paure òme

En 2008 sortissiá lo libre d'Ives Roqueta Los tres gendres del paure òme.