Fa cent ans naissiá Joan Bodon. Alan Roch dins La Semaine du Minervois del 10 de decembre de 2020 presentava l'escrivan.

Enfants de Joan Bodon ?

Lo grand escrivan occitan del sègle 20, lo Joan Bodon, nasquèt lo 11 de decembre de 1920 a Crespin en Avairon. Se passatz apr’aquí, prèp de Naucèla, anatz doncas vistalhar son ostal de familha qu’es ara dedicat a sa vida e a son òbra. Una tièra de manifestacions (lecturas, espectacles, mòstras, conferéncias, rescontres...) aurián degut marcar lo centenari de sa naissença. Benlèu l’an que ven ?

Son òbra poetica la popularizèron los primadièrs de la nòva cançon occitana, e en particulièr lo Mans de Breish. Son cant de solidaritat amb los carbonièrs de la Sala es vengut un aire popular plan conegut :

Cantem l’Internacionala
La cançon de nòstre espèr.
Los carbonièrs de La Sala
Nos an mostrat lo dever.

De mestièr, foguèt mèstre d’escòla dedicat a l’ensenhament agricòla e sens pòste fixe. Se trapa atal a la crosada de doas realitats problematicas : l’avenir del mond païsan e lo sòrt de la lenga d’òc. Una cultura que coneis plan e que vòl transmetre : publicarà contes (Contes del meu ostal ; Contes del Balssas – s’es trapat un ligam de parentat amb Balzac ; Contes del Drac...) ; lo conte, totjorn e a l’encòp : local e universal.

Son escritura dirècta, simpla (e èsser simple es complicat), l’avançada en frasas cortas e ritmadas, una lenga enrasigada e una coneissença del mond literari tot noirisson sos romans, amb d’amors contrariadas e d’eròis en descalatge (« Es sus la talvera qu’es la libertat... »), siá tancats dins lo passat, siá en quista d’unas utopias (volapuc e esperantò per las lengas ; se l’ebrèu tornèt espelir, perqué pas l’òc ?). Amb La grava sul camin, un jove mandat al STO en Silesia se trapa marginalizat al retorn al país pels resistents d’aprèp-guèrra. Amb Lo libre de Catòia, es la vida d’un enfarinat que sasís : la pichona glèisa que refusèt lo Concordat e que subreviviá en Roergue. Lo factor de La Santa-Estela del centenari rescontra, per la granda fèsta de la lenga, un sabent fòl que vòl salvar l’occitan mercé a unes robòts. Òm i crosa tanben lo Crist de Montfavet. L’eròi de Lo libre dels grands jorns davala del trin a Clarmont d’Auvèrnhe : ven d’aprendre qu’es rosegat pel cancre. En capítols vius, l’istòria del país e de la lenga es en tela de fons amb un autre ideiaire fòl que vòl noirir los caps, sens los còrses. Amb La quimèra, Joan Bodon s’ensagèt (e capitèt) al roman istoric a l’entorn del sòmi d’unes Camisards de veire los angleses los venir ajudar. Partit en Argèria, ont morís en 1975, son darrièr roman demòra inacabat : Las domaisèlas, entre òmes e femnas, amb un monde josterranh que nos influéncia – un retorn a las baumas de l’an 01 ?

En partent de la situacion occitana, dins una òbra noirida de fraternitat e d’umanitat, Joan Bodon parla de malèsser mas amb las belugas d’una esperança jamai atudada : « Sabi qu’aquel jorn vendrà... ». Emai aquel jorn venguèsse pas, nos cal tot faire per que venga... « Quora tornarà l’alba ? »

Festejatz lo centenari de sa naissença en legissent o tornant legir l’òbra del Joan Bodon !

Bodonesc Roch


Sul libre 'Poesia catalana del sègle XX' - Robèrt Lafont - 1965

poesia

En 1963 sortissiá lo libre Poesia catalana del sègle XX. Robèrt Lafont ne faguèt la critica dins la revista Letras d'òc.

Loís Alibèrt : Renaissença catalana e Renaissença occitana (1933)

Loís Alibèrt e Pompeu Fabra en 1933

Un tèxt de Loís Alibert publicat dins la revista Oc numèro 10-11 de 1933.

Tolosa : centre d'excelléncia de l'OTAN dedicat a l'espaci

Espaci

Al mes de julhet de 2023 se dubriguèt a Tolosa un centre d'excelléncia de l'OTAN dedicat a l'espaci.

Los mots de milhau

En 2015 sortissiá lo libre de Martine e Jacques Astor, Los mots de Millau.

Rodin, una entrevista del magazine 'À Toulouse'

Ara, Rodin

Dins son edicion del mes de setembre de 2024, lo jornal de la comuna de Tolosa, À Toulouse presentava lo cantaire Rodin.