Aqueles

Un dels visuals del grop Aqueles

Al mes de març de 2020 lo jornal roergàs Centre Presse presentava lo grop Aqueles.

Aqueles d'aquí : quina epòca ! quin plaser !

Aqueles, los conneissètz ?

Son tres en costums blancs, canotièr sul cap, barba : un anar d'una autra epòca plan segur, a la plegadura del sègle dètz-e-nòu e del sègle vint.

La belle époque dison los istorians franceses. Una epòca sens problèmas, se vòl creire, un temps de fèsta e de jòia... un temps somiat que far encara fantasmar...

Imaginatz, dins un vilatge de Lengadòc, a Seta, a Portèl de Las Corbièras, Lodèva o Cornonterralh, un dimenge, sus la plaça, a l'entorn del quiòsc. Un cançonièr ne buta una, fa lo palhassa, canta, desgaunha qualqu'un (un òme politic per exemple), puèi conta una istòria, pas totjorn pels dròlles que corrisson ça que là pertot... La botelha de vin es al fresc... Es pas polida la vida ?

Aquelas cançons de vilatge d'aquela epòca, los tres d'Aqueles las an collectadas, estudiadas, cantadas. E trantalhan pas a las arrengar, a lor donar una novèla vida, a ne cambiar las paraulas se ne vira. Aital lo viatge a Tolosa deven un viatge a Dubai ont la moneda raja tant coma lo petròli, ont un « molon de gents ganhan un molon d'argent », en esperant que vire lo rodet...

La maquina d'Aqueles, ela, vira plan redond, coma una mecanica plan onchada. Tot sembla calculat, tot tomba ont cal, precís. Òm diriá que s'amusan (e tanplan o fan), mas se devinha lo trabalh, menimós. Los tres, Aimat Brees, Matèu Vies, Beneset Vieu, emplisson l'empont amb lors voses, lors onomatopèas, lor preséncia, lors guinhadas, e solament qualques instruments (campanetas, tambor, uòus) que totes dintran dins la veitura...

E nos laissam prene al jòc... I a las istorietas de la vida simpla : una fèsta, las vendémias, la bicicleta, los cocuts, l'amor totjorn, lo rossinhòl. I a l'umor, la musica, la musiqueta, leugièra, leugièrament... E tanben lo « scat » e las improvizacions vocalas. E tot aquò fa espectacle !

Segur, çò dison, que « lo temps sabèm arrestar », que « lo miègjorn bolegarà totjorn » e que « los mots petejan » e que « s'avèm pas l'accent ponchut... quand parlam, avèm parlat »... ; e « se i a pas de galina », manjarem de polarda...

Aquò se beu coma un bon vinòt de país o una clareta... Anem ! ne prendretz ben un autre tassonat ?


Extrach del Libre de Catòia : Lo fuòc

Extrach del Libre de Catòia de Joan Bodon. Capítol 44.

Pau-Loís Granier per Felip Gardy

Pau-Loís Granier - òbra poetica occitana

Un article de Felip Gardy dins la revista Oc (ivèrn de 2002).

Lo collectiu 'Per que viscan las nòstras lengas' escriu al Primièr Ministre

Pour que vivent nos langues

Lo collectiu Per que viscan las nòstras lengas mandèt al Primièr Ministre francés lo 2 de mai de 2025 una letra per lo questionar sus la plaça de las lengas minorizadas dins la reforma de la formacion iniciala e del recrutament dels ensenhaires.

Nòva : 'La lutz e l'ombra' de Valèri Bernard

Johann Heinrich Füssli 'La cachavièlha'

En 1938 dos ans après sa mòrt sortissiá lo recuèlh de nòvas La feruno de Valèri Bernard.

Joan B. Seguin : critica del libre de Robèrt Lafont 'Renaissance du Sud'

Renaissance du sud, Robèrt Lafont, Gallimard

En 1970 sortissiá lo libre de Robèrt Lafont Renaissance du Sud. Essai sur la litteratura occitane au temps de Henri IV.