Dins son edicion del mes de novembre de 2021 lo magazine de la vila de Tolosa donava la paraula a Mickaël Vidal, musician.

« Voliái pas far de trad, èra la musica de mon paire »

Mickaël Vidal, 25 ans, es una novèla figura de la musica tradicionala, que multiplica las aventuras.

Jogatz dins un molon de formacions diferentas, es una causida o una necessitat ?

Es vertat qu’ai un paquetàs de formacions, miladieu : Dirty Caps, Septembre, Farce Dur, en sòlo, amb mon paire... N’i a sièis màgers e un fum de collaboracions a costat. Aimi plan de n’aver tant, de pas virar tostemps amb lo meteis grop. Me permet de cambiar de repertòri, de veire de mond diferents. Se faguèt aital, sens lo soscar.

Soi d’una familha de musicians, mas l’idèa que la musica siá mon mestièr m’es venguda tard, perque voliái me far mon camin a ieu. A costat dels grops, ai d’activitats pedagogicas tanben : balhi de corses de barri, ai fait lo professor de musica pendent cinc ans al collègi Calandreta e soi professor d’acordeon diatonic al Conservatòri.

Jogatz de fòrça instruments, mas vòstre percors es puslèu marcat pels instruments a vent.

Pichon, mos parents me daissèron pas la causida de far de musica, mas me daissèron la causida de l’instrument. Comencèri pel saxofòn pendent gaireben dètz ans a Fijac, e un jorn trobèri una clarineta a l’ostal e passèri sus aquel instrument. Ara, sus l’empont soi mai que mai a la clarineta e al cant. Jògui tanben de boha, de bodega e, doncas, d’acordeon. En concèrt, vòli pas aver tròp d’instruments, per gardar un son del grop e èsser mai eficaç.

Fin finala, quina plaça aguèt vòstra familha dins vòstre percors ?

A la debuta, voliái pas far de muscia tradicionala, qu’èra aquela de mon paire. Es a 14-15 ans que nos trobèrem una còla d’adolescents a l’associacion La Granja dins Òlt e comencerèm de far de trad. Venguèri puèi a Tolosa perque mon paire prenguèt de foncions al Conservatòri. Coneissiái lo mitan de la musica, mas pensavi pas seguir lo camin familial. Mai tard, amb lo Duò Abela-Vidal, mon cosin Guillaume Lopez foguèt important perque nos prenguèt dins lo catalòg de sa companhiá.

Ongan, descobrissi una novèla activitat dins l’audiovisual : Octele me recrutèt per far de reportatges e ai un pichon ròtle dins una ficcion que se ditz La Seria.

Magazine À toulouse 83, novembre de 2021


Joan-Loís Segondy : presentacion del libre 'D’aucèls e d’òmes'

En 2023 sortissiá lo libre D’aucèls e d’òmes de Joan-Loís Segondy.

Los romans de Cristian Chaumont

Los darrièrs romans de Christan Chaumont

Cristian Chaumont publiquèt son primièr libre en 2010 a IEO Edicions, un roman policièr d'un pauc mai de cent paginas que revolucionèt pas las letras occitanas mas qu'aviá alara lo merite de donar a la literatura nòstra un libre dins un genre un pauc delaissat : lo policièr.

Ajuda militara a Ucraina : Caesars e missils AASM

Missil AASM

Lo 18 de genièr de 2024 lo ministre de la defensa francés Sébastien Lecornu anoncièt un cèrt nombre de mesuras per ajudar Ucraina dins sa lucha contra l'occupant rus.

Friedrich Engels e la nacionalitat del Sud de França (1848)

Friderich Engels

En 1848 dins la revista Neue Rheinische Zeitung n° 93, Friedrich Engels considerava la nacionalitat del Sud de França.

Critica del libre de Joan-Maria Petit e Pèire Francés : 'Bestiari, aubres, vinhas'

Joan-Maria Petit e Pèire Francés : 'Bestiari, aubres, vinhas'

En 1979 la revista Aicí e ara publicava una critica de Maria-Clara Viguièr del libre Bestiari, aubres, vinhas.