Dins son edicion del mes de novembre de 2021 lo magazine de la vila de Tolosa donava la paraula a Mickaël Vidal, musician.

« Voliái pas far de trad, èra la musica de mon paire »

Mickaël Vidal, 25 ans, es una novèla figura de la musica tradicionala, que multiplica las aventuras.

Jogatz dins un molon de formacions diferentas, es una causida o una necessitat ?

Es vertat qu’ai un paquetàs de formacions, miladieu : Dirty Caps, Septembre, Farce Dur, en sòlo, amb mon paire... N’i a sièis màgers e un fum de collaboracions a costat. Aimi plan de n’aver tant, de pas virar tostemps amb lo meteis grop. Me permet de cambiar de repertòri, de veire de mond diferents. Se faguèt aital, sens lo soscar.

Soi d’una familha de musicians, mas l’idèa que la musica siá mon mestièr m’es venguda tard, perque voliái me far mon camin a ieu. A costat dels grops, ai d’activitats pedagogicas tanben : balhi de corses de barri, ai fait lo professor de musica pendent cinc ans al collègi Calandreta e soi professor d’acordeon diatonic al Conservatòri.

Jogatz de fòrça instruments, mas vòstre percors es puslèu marcat pels instruments a vent.

Pichon, mos parents me daissèron pas la causida de far de musica, mas me daissèron la causida de l’instrument. Comencèri pel saxofòn pendent gaireben dètz ans a Fijac, e un jorn trobèri una clarineta a l’ostal e passèri sus aquel instrument. Ara, sus l’empont soi mai que mai a la clarineta e al cant. Jògui tanben de boha, de bodega e, doncas, d’acordeon. En concèrt, vòli pas aver tròp d’instruments, per gardar un son del grop e èsser mai eficaç.

Fin finala, quina plaça aguèt vòstra familha dins vòstre percors ?

A la debuta, voliái pas far de muscia tradicionala, qu’èra aquela de mon paire. Es a 14-15 ans que nos trobèrem una còla d’adolescents a l’associacion La Granja dins Òlt e comencerèm de far de trad. Venguèri puèi a Tolosa perque mon paire prenguèt de foncions al Conservatòri. Coneissiái lo mitan de la musica, mas pensavi pas seguir lo camin familial. Mai tard, amb lo Duò Abela-Vidal, mon cosin Guillaume Lopez foguèt important perque nos prenguèt dins lo catalòg de sa companhiá.

Ongan, descobrissi una novèla activitat dins l’audiovisual : Octele me recrutèt per far de reportatges e ai un pichon ròtle dins una ficcion que se ditz La Seria.

Magazine À toulouse 83, novembre de 2021


Critica del libre 'L'enfugida' de Joan-Ives Casanòva

'L'enfugida' de Joan-Ives Casanova

Un article de Clamenç Pech dins La Setmana numèro 981.

Los archius dels Amics de la lenga d'òc son al CIRDÒC

Fons Amic de la lenga d'oc

En octobre de 2017 los archius dels Amics de la lenga d'òc, l'antena parisenca del felibritge, son intrats dins las colleccions del CIRDÒC.

Tolosa : centre d'excelléncia de l'OTAN dedicat a l'espaci

Espaci

Al mes de julhet de 2023 se dubriguèt a Tolosa un centre d'excelléncia de l'OTAN dedicat a l'espaci.

Sèrgi Viaule : critica de 'Bonjour tristesse'

Françoise Sagan

Dins lo numèro 144 de la revista Infòc de decembre de 1995, pareissiá la critica de Sèrgi Viaule del libre de Françoise Sagan paregut en 1954.

Lo grelhon, lo lop e las abelhas : un conte de Justin Bessou

Detalh d'una gravadura de Tavy Notton (1914-1977) sus la vida de las abelhas

Lo grelhon, lo lop e las abelhas es lo primièr tèxt dels Contes de la Tatà Mannon de Justin Bessou.