Dins son magazine numèro 69 del mes de decembre 2019, la vila de Tolosa publicava una entrevista de Pascal Caumont. Cantaire e compositor, notadament pel grop Vox Bigerri, es coordinator en musicas tradicionalas al Conservatòri de Tolosa.

« Lo Trad’ a per foncion de religar lo mond »

– Anatz ensenhar al Conservatòri ont avètz estudiat. Qué vos portèt aquela institucion ?

Una granda rigor dins lo trabalh e una compreneson del lengatge musical. Mos professors me permetèron de fargar los otisses que me servisson cada jorn. Ai pres conciéncia dels elements que fan una musica, sos moments de nautor, de baissa, son ritme. Jogavi ja, que soi d'una familha de musicians populars. Fasiam de musica dins las bandas, los bals o de concèrts amb d'armonias. Aquí tot èra mesclat e foncional, se caliá adaptar a çò qu'èra demandat. Lo repertòri cambiava segond çò celebrat, e sovent tot aquò s'acabava amb de cançons tradicionalas que tot lo mond coneissiá. I aviá pas de separacion entre los estils musicals.

– Quin serà vòstre ròtle al Conservatòri ?

Serai professor de cant, de practica collectiva e d'instruccion musicala. Coma coordinator del Departament me calrà trabalhar amb los autres professors, que fan de trad’ occitan mas tanben de musica arabò-andalosa. La tòca es de religar instruments e musicians e crear un repertòri comun, per acostumar los estudiants a d'autras musicas e far de concèrts. Me calrà enfin organizar de projèctes amb los autres Departaments del Conservatòri. Ensenhi dempuèi 1997 e me permet d'encontrar totjorn de mond. Cadun pòrta d'aiga al molin e reinventa la musica a son biais. Es important que cada estudiant faga espelir sa personalitat.

– Cossí evoluís la musica tradicionala d'aquesta passa ?

I a de mai en mai de musicians que venon d'orizons divèrs, del jazz, del classic... qu'an enveja de la conéisser e de faire un tròç de camin amb aquela musica. Lo tradicional es una musica de transmission orala qu'a, en mai d'una estetica, una foncion : de religar lo mond e doncas de s'inscriure dins una societat. Çò que vesèm es que sovent los musicians jogavan en solistas e que dempuèi 30 ans la practica collectiva se desvolopa fòrça.


Critica del libre de Joan-Maria Petit e Pèire Francés : 'Bestiari, aubres, vinhas'

Joan-Maria Petit e Pèire Francés : 'Bestiari, aubres, vinhas'

En 1979 la revista Aicí e ara publicava una critica de Maria-Clara Viguièr del libre Bestiari, aubres, vinhas.

Los romans de Cristian Chaumont

Los darrièrs romans de Christan Chaumont

Cristian Chaumont publiquèt son primièr libre en 2010 a IEO Edicions, un roman policièr d'un pauc mai de cent paginas que revolucionèt pas las letras occitanas mas qu'aviá alara lo merite de donar a la literatura nòstra un libre dins un genre un pauc delaissat : lo policièr.

Union Europèa : ajudas a la infrastructuras de transpòrt

Ralh ferroviari

Lo dijòus 22 de junh de 2023 la Comission Europèa comunicava sus la politica de l'Union en matèria de transpòrt. Son 6,2 miliards d'èuros que seràn investits dins las infrastructuras.

Estudi : 'L'òme que èri ieu' de Joan Bodon e L'occitan coma metafòra

L'òme que èri ieu

Vincenzo Perez de l'Università degli Studi di Ferrara trabalhèt de 2015 a 2016 sul libre de Joan Bodon, L'òme que èri ieu.

Sèrgi Gairal sus Cantalausa

Cantalausa

Après la mòrt de Cantalausa en 2006 Sèrgi Gairal que lo coneissiá plan publicava dins lo jornal La Setmana un omenatge.