Dins son magazine numèro 69 del mes de decembre 2019, la vila de Tolosa publicava una entrevista de Pascal Caumont. Cantaire e compositor, notadament pel grop Vox Bigerri, es coordinator en musicas tradicionalas al Conservatòri de Tolosa.

« Lo Trad’ a per foncion de religar lo mond »

– Anatz ensenhar al Conservatòri ont avètz estudiat. Qué vos portèt aquela institucion ?

Una granda rigor dins lo trabalh e una compreneson del lengatge musical. Mos professors me permetèron de fargar los otisses que me servisson cada jorn. Ai pres conciéncia dels elements que fan una musica, sos moments de nautor, de baissa, son ritme. Jogavi ja, que soi d'una familha de musicians populars. Fasiam de musica dins las bandas, los bals o de concèrts amb d'armonias. Aquí tot èra mesclat e foncional, se caliá adaptar a çò qu'èra demandat. Lo repertòri cambiava segond çò celebrat, e sovent tot aquò s'acabava amb de cançons tradicionalas que tot lo mond coneissiá. I aviá pas de separacion entre los estils musicals.

– Quin serà vòstre ròtle al Conservatòri ?

Serai professor de cant, de practica collectiva e d'instruccion musicala. Coma coordinator del Departament me calrà trabalhar amb los autres professors, que fan de trad’ occitan mas tanben de musica arabò-andalosa. La tòca es de religar instruments e musicians e crear un repertòri comun, per acostumar los estudiants a d'autras musicas e far de concèrts. Me calrà enfin organizar de projèctes amb los autres Departaments del Conservatòri. Ensenhi dempuèi 1997 e me permet d'encontrar totjorn de mond. Cadun pòrta d'aiga al molin e reinventa la musica a son biais. Es important que cada estudiant faga espelir sa personalitat.

– Cossí evoluís la musica tradicionala d'aquesta passa ?

I a de mai en mai de musicians que venon d'orizons divèrs, del jazz, del classic... qu'an enveja de la conéisser e de faire un tròç de camin amb aquela musica. Lo tradicional es una musica de transmission orala qu'a, en mai d'una estetica, una foncion : de religar lo mond e doncas de s'inscriure dins una societat. Çò que vesèm es que sovent los musicians jogavan en solistas e que dempuèi 30 ans la practica collectiva se desvolopa fòrça.


Critica del libre de Georges Labouysse 'Histoire de France, l’imposture'

Siege d'alesia, Vercingetorix Jules Cesar

Dins la revista Lo lugarn numèro 94 Cristian Rapin tornava sul libre de Georges Labouysse Histoire de France, l'imposture.

Joan Jaurés : educacion populara e lengas (1911)

Joan Jaurés

Lo 15 d'agost de 1911 dins La dépêche du Midi èra publicat un article de Joan Jaurés. Tornava aquí sus la lenga occitana que parlava correntament.

Lo collectiu 'Per que viscan las nòstras lengas' escriu al Primièr Ministre

Pour que vivent nos langues

Lo collectiu Per que viscan las nòstras lengas mandèt al Primièr Ministre francés lo 2 de mai de 2025 una letra per lo questionar sus la plaça de las lengas minorizadas dins la reforma de la formacion iniciala e del recrutament dels ensenhaires.

Lo freg, al pè del fuòc...

Freg e lops

En 2018 dins sa rubric Aital Òc lo jornal Centre Presse publicava lo tèxt d'E. Sodís : Lo freg al pè del fuòc.

Suls rapòrts entre la lenga occitana e la lenga francesa

Langue d'oïl contre langue d'oc

En 1979 dins la revista Aicí e ara, Francés Pic presentava lo libre de Michel Baris, Langue d'oïl contre langue d'oc