Ara, Rodin

Detalh de la cobèrta del disc de Rodin, 'Ara'

Dins son edicion del mes de setembre de 2024, lo jornal de la comuna de Tolosa, À Toulouse presentava lo cantaire Rodin.

« Causissi una globalizacion latina »

— Volètz far un disc per far dançar, es per aquò qu’avètz causit de musicas numericas ?

Dempuèi un an e mièg que trabalhi sul disc, meni una soscadissa sus l’incarnacion. Vòli incarnar l’occitan dins los còsses en moviment. Donc, i a la volontat de far bolegar lo mond e per aquò seguissi tres dralhas : lo hip-hop, la musica urbana americana latina (lo reggaeton, la cumbia, de musica argentina) e la musica de club amb de variantas de house. Soi ieu que faguèri totas las programacions, amb l’ajuda a còps de Danís Sampieri. A despart d’un pauc d’aubòi e de batariá, i pas d’instruments. L’ambient càmbia solid en comparason amb lo primièr disc, Pantais Clus, qu’èra mai calm e intimista.

— Causir aquelas musicas, es la volontat de trencar amb lo demai de la produccion occitana ?

Mon idèa, tre la debuta de mon trabalh, foguèt de dire qu’existissi ara e que vòli far part d’un panorama mai global. Es benlèu pas parièr per d’autres grops occitans, que pòdon aver una crenta de la globalizacion que se comprend. Ieu causissi de prene part a una globalizacion latina : son de musicas ispanicas que m’inspiran e soi dins un arc latin ont l’occitan a sa plaça amb lo castelhan, lo catalan o lo romanés. Me sentissi mai a ma plaça aquí puslèu que d’ensajar de me far una plaça en França. De tota mena, fau de causas en occitan, sabi que serai totjorn un outsider.

— Avètz fòrça convidadas, al femenin, sul disc, es una volontat ?

S’es fach coma aquò, es una sensibilitat mieuna, m’entendi ben amb d’artistas femeninas. Pel disc registrèri las cantairas de la nòva cançon occitana Miquèla Bramerie e Nicòla Alziary. Aviái ja recuperat de tròces de cansons d’elas, me diguèri qu’es colhon d’utilizar sonque çò d’abans. Mas, s’i a de convidats, i a pas gaire de duos sul disc, son mai que tot de poetessas occitanas e catalanas : Aurelià Lassaca, Iris Kaufmann (ma sòrre), Azucena Momo, Joana Gomila, Laia Vallès. En septembre sortirem una primièra cançon, puèi serà una per mes fins a la sortida del disc un an après. E vos ai pas tot dich, qu’i a tanben un convidat suspresa...

Magazine À toulouse 109, setembre de 2024


Istòria : 1065, assemblada de Tologes

Enluminure

Un article de la revista Viure numèro 3, 1965.

Max Roqueta e lo roman

Mièja-Gauta

Lo tèxt çai-jos es extrach de la plaqueta de presentacion de la mòstra : Max Roqueta, la libertat de l’imaginari, que se debanèt en 2014 e 2015 a Montpelhièr.

Union Europèa : ajudas a la infrastructuras de transpòrt

Ralh ferroviari

Lo dijòus 22 de junh de 2023 la Comission Europèa comunicava sus la politica de l'Union en matèria de transpòrt. Son 6,2 miliards d'èuros que seràn investits dins las infrastructuras.

Temps de castanhas, temps de Totsants...

Aliment emblematic dels païses occitans, la castanha.

'Los tres gendres del paure òme' : presentacion de Domenja Blanchard

Los tres gendres del paure òme

En 2008 sortissiá lo libre d'Ives Roqueta Los tres gendres del paure òme.