Ara, Rodin

Detalh de la cobèrta del disc de Rodin, 'Ara'

Dins son edicion del mes de setembre de 2024, lo jornal de la comuna de Tolosa, À Toulouse presentava lo cantaire Rodin.

« Causissi una globalizacion latina »

— Volètz far un disc per far dançar, es per aquò qu’avètz causit de musicas numericas ?

Dempuèi un an e mièg que trabalhi sul disc, meni una soscadissa sus l’incarnacion. Vòli incarnar l’occitan dins los còsses en moviment. Donc, i a la volontat de far bolegar lo mond e per aquò seguissi tres dralhas : lo hip-hop, la musica urbana americana latina (lo reggaeton, la cumbia, de musica argentina) e la musica de club amb de variantas de house. Soi ieu que faguèri totas las programacions, amb l’ajuda a còps de Danís Sampieri. A despart d’un pauc d’aubòi e de batariá, i pas d’instruments. L’ambient càmbia solid en comparason amb lo primièr disc, Pantais Clus, qu’èra mai calm e intimista.

— Causir aquelas musicas, es la volontat de trencar amb lo demai de la produccion occitana ?

Mon idèa, tre la debuta de mon trabalh, foguèt de dire qu’existissi ara e que vòli far part d’un panorama mai global. Es benlèu pas parièr per d’autres grops occitans, que pòdon aver una crenta de la globalizacion que se comprend. Ieu causissi de prene part a una globalizacion latina : son de musicas ispanicas que m’inspiran e soi dins un arc latin ont l’occitan a sa plaça amb lo castelhan, lo catalan o lo romanés. Me sentissi mai a ma plaça aquí puslèu que d’ensajar de me far una plaça en França. De tota mena, fau de causas en occitan, sabi que serai totjorn un outsider.

— Avètz fòrça convidadas, al femenin, sul disc, es una volontat ?

S’es fach coma aquò, es una sensibilitat mieuna, m’entendi ben amb d’artistas femeninas. Pel disc registrèri las cantairas de la nòva cançon occitana Miquèla Bramerie e Nicòla Alziary. Aviái ja recuperat de tròces de cansons d’elas, me diguèri qu’es colhon d’utilizar sonque çò d’abans. Mas, s’i a de convidats, i a pas gaire de duos sul disc, son mai que tot de poetessas occitanas e catalanas : Aurelià Lassaca, Iris Kaufmann (ma sòrre), Azucena Momo, Joana Gomila, Laia Vallès. En septembre sortirem una primièra cançon, puèi serà una per mes fins a la sortida del disc un an après. E vos ai pas tot dich, qu’i a tanben un convidat suspresa...

Magazine À toulouse 109, setembre de 2024


Los archius dels Amics de la lenga d'òc son al CIRDÒC

Fons Amic de la lenga d'oc

En octobre de 2017 los archius dels Amics de la lenga d'òc, l'antena parisenca del felibritge, son intrats dins las colleccions del CIRDÒC.

Conte : Lo pol e la poma d'aur

Un conte collectat en Roergue per las equipas d'Al Canton, dich per Gilbert Lafage.

Croàcia passa a l'èuro e intra dins l'espaci Schengen

Membre de l'Union Europèa dempuèi 2013, Croàcia emplega dempuèi aqueste 1èr de genièr de 2023 l'èuro coma moneda. De pèças novèlas son donc intradas en circulacion.

Nòva : 'La lutz e l'ombra' de Valèri Bernard

Johann Heinrich Füssli 'La cachavièlha'

En 1938 dos ans après sa mòrt sortissiá lo recuèlh de nòvas La feruno de Valèri Bernard.

Pèire Cardenal : 'Vera vergena, Maria'

Detalh de l'òbra de Rafaèl La sacrada familha

Poèma de Pèire Cardenal : Vera vergena, Maria