Dins son magazine À Toulouse del mes de febrièr de 2025, la comuna de Tolosa publicava una entrevista de la cantaire Anne Enjalbert.

Cantar es un biais de s'encontrar

— Dins vòstre percors, la practica del cant es ligada a la lenga occitana ?

Forçadament, canti en occitan perque soi ligada a la lenga. Tre pichona banhèri dins la cultura occitana : dins ma familha se parlava, se cantava, se dançava. Mas èra sens conéisser çò qu'es l'occitan, es al licèu qu'ai comprés l'ample de l'airal cultural en defòra de Roergue. Quand arribèri a Tolosa, me semblava que lo cant èra un biais natural de viure sa cultura dins la ciutat. E ai començat a seguir de talhièrs, dins las annadas 2000. Mas èra diferent d'ara, qu'a l'epòca i venián sustot de mond del mitan occitanista.

— I a mai de public ara pels corses de cant en occitan ?

Francament, òc. Fau un cors al COMDT, pels adultes amators, i a dos grops de vint-e-tres personas e cada an son mai nombroses, fasèm de tièras d'espèra. Lo public es mai jove qu'abans amb de mond que venon d'arribar dins lo país : aquò a de sens per eles de descobrir aital la cultura d'aquí. Son curioses. Se pòt començar sens aver jamai cantat abans e aprene pauc a cha pauc. Pensi tanben que lo mond an besonh de se religar, çò que manca dins nòstra societat e que lo cant permet.

— Lo cant a una foncion sociala ?

Es un biais de s'encontrar diferent, que cadun o pòt far e que pòrta de jòia al mond. Es un art de l'instant que fasèm amb los autres. En cantèra solid, mas quitament un solista es qualqu'un que pòt far cantar o far escotar son biais de cantar, que se far pòrtavotz d'un collectiu. Es important doncas de transmetre lo cant perqu'a fòrça sens. Ma practica artistica es dins de grops, a tres o quatre voses. Mai que mai amb lo trio Albada, mas tanben amb un ensems de polifonia sacrada o de cants rituals, que se sona Estelum. Abans, las cançons ritualas de sason o de maridatge, de carnaval avián la foncion de religar lo mond dins un eveniment. Ara, la foncion s'es desplaçada per religar los qu'escotan e los que cantan.


Lo grelhon, lo lop e las abelhas : un conte de Justin Bessou

Detalh d'una gravadura de Tavy Notton (1914-1977) sus la vida de las abelhas

Lo grelhon, lo lop e las abelhas es lo primièr tèxt dels Contes de la Tatà Mannon de Justin Bessou.

Union Europèa : ajudas a la infrastructuras de transpòrt

Ralh ferroviari

Lo dijòus 22 de junh de 2023 la Comission Europèa comunicava sus la politica de l'Union en matèria de transpòrt. Son 6,2 miliards d'èuros que seràn investits dins las infrastructuras.

Totèm : l'agaça d'Abelhan

agaça

En 2017 sortiguèt la revista Los rocaires numèro 2 amb de contes suls animals totemics.

Los romans de Cristian Chaumont

Los darrièrs romans de Christan Chaumont

Cristian Chaumont publiquèt son primièr libre en 2010 a IEO Edicions, un roman policièr d'un pauc mai de cent paginas que revolucionèt pas las letras occitanas mas qu'aviá alara lo merite de donar a la literatura nòstra un libre dins un genre un pauc delaissat : lo policièr.