En 1966 vint-e-uèch intellectuals occitans signavan la mocion d'Ardoana. Lo tèxt foguèt publicat dins la revista Viure numèro 6.

La mocion d'Ardoana

Los escriveires d'òc e los militants occitanistas acampats a Ardoana los 9 e 10 de julh 1966 sul convit de la revista Viure, après un escambi de vistas sus la situacion generala en França e mai especialament dins los païses occitans s'encapitan per pensar :

  1. que tota absolutizacion de la nacion per lo nationalisme es una reduccion, una caricatura e una traïson de las valors que n'es portaire un grop uman ;
  2. que la rampelada tissosa a la grandor nacionala practicada pel Gaullisme es pas qu'una escapa istorica, e denóncia d'alhors de per el la malaisança fonsa que conois França, arrestada pel primièr còp dins son expansion territoriala ;
  3. que lo poder se servís del concèpte d'independéncia nacionala per capelar la sotmession del país als intéresses capitalistas – lo capitalisme american tot contunhant en fach de renfortir son empresa sus la vida economica francesa jos un anti-americanisme diplomatic ;
  4. qu'aqueles procèssus divèrses cubrisson la realitat d'una concentracion capitalista jamai atencha, una acceleracion de la destructuracion economica, e per tot dire un renfortiment del colonialisme interior ;
  5. que, per çò que n'es d'Occitània, la liquidacion dels existents economics prenguèt mai que mai dempuèi un an un biais catastrofic : usinas que barran, auçament del caumatge, depossession de la tèrra, desplaçaments de populacion, d'un mot, disparicion d'un pòble en tant que pòble ;
  6. que lo sol remèdi, e cossí derisòri, que lo govèrn prepausa davant aquel trauc économic es lo torisme. Mas lo torisme, coma se practica, es pas qu'una forma de l'empresa capitalista exteriora : destructura interiorament lo país e aliéna prigondament las consciéncias.

Considerant que pòt pas existir de creacion culturala que tenga pas compte dels interesses materials e de l'existéncia d'un pòble que ne pot ésser l'usatgièr natural, aicestes escriveires e militants occitanistas declaran :

  1. que pòdon pas pus assistir passivament a una transformacion de lor país que pren lo biais d'una destruccion, e que lor primièr dever es de denonciar de longa lo colonialisme interior ;
  2. que lor condemnacion del Gaullisme s'assortis d'una mesa en garda a l'oposicion : i pòt pas aver ges d'oposicion eficaça que non remeta en causa las estructuras economicas, socialas e politicas de França e la quita forma del destin francés ;
  3. que lor engatjament occitanista se plaça a aquel nivèl revolucionari ont pren plaça non pas un egoïsme etnic, mas si-ben una lucha per la liberacion economica e morala dels òmes.

En consequéncia, dison fèrme tornar sa volontat de crear en lenga occitana una cultura totala manejant totas las riquesas de son passat, e fasent lo pari sus l'avenidor.

Es aquí son primièr objectiu qu'implica necessàriament un servici de totas las valors umanas vertadièras e mai un sens novèl de la Democracia.

Convidan los Occitans a pensar coma eles totes aqueles problèmas ; e a denonciar amb eles la situacion istorica d'injustícia que lor es facha, e que sola permet l'inconsciéncia entretenguda.

R. Allan,
Cr. Anatòli,
J. Boisgontièr,
R. Boan,
J. Bodon,
J. Cardonnel o. p.,
Cr. Collomb,
J.-P. Corsèlha,
A. Dupuy,
Cl. Fabre,
Elena Gracia,
J. Grimaud,
J.-L. Guin,
Danisa Imbert,
J. Jaurion,
J. Jornòt,
R. Lafont,
P. Lagarda,
J. Larzac,
G. Martin,
R. Périneau,
G. Pons,
J. Rebol,
I. Roqueta,
M. Roqueta,
Marisa Ros,
J.-B. Seguin,
J. Taupiac.


Extrach del libre de Josèp Maffre 'Lo conse malgrat el'

Cencha de conse

Un tèxt publicat dins la revista Lo Gai Saber en 1939.

Totèm : l'agaça d'Abelhan

agaça

En 2017 sortiguèt la revista Los rocaires numèro 2 amb de contes suls animals totemics.

Croàcia passa a l'èuro e intra dins l'espaci Schengen

Membre de l'Union Europèa dempuèi 2013, Croàcia emplega dempuèi aqueste 1èr de genièr de 2023 l'èuro coma moneda. De pèças novèlas son donc intradas en circulacion.

Musica : Festenal Déodat de Séverac

Déodat de Severac, 1892

Dins son edicion del mes de decembre de 2024, lo jornal de la comuna de Tolosa, À Toulouse, donava la paraula a Jean-Jacques Cubaynes director del festenal de musica Déodat de Séverac.

Agricultura : per estalviar l'aiga, lo palhatge

Palhatge dins un òrt

Aurelian Chaire dins l'enscastre de sos estudis en agricultura anèt trabalhar en Casamança. Dins l'edicion del 11 al 17 d'abril de 2014 del jornal La Setmana, presentava la tecnica del palhage.