Dins son magazine À Toulouse del mes d'abril de 2025, la comuna de Tolosa publicava una entrevista del cantaire Guillaume Lopez.

Fa quaranta ans, Alem èra ja un pensaire avantgardista

— Alem Surre-Garcia es mai conegut coma pensaire, filosòf, vos es lo poèta qu'interpretatz ?

Sovent Alem es mai conegut pel trabalh que fa pels autres : es un reviraire de grands autors occitans, creèt lo pòste d'encargat de mission per l'òc a la Region, es un pensaire e un istorian que defend un occitanisme dubert. Trabalhèt fòrça sus la question de Los Orients d'Occitània, plaça los Pirenèus coma una colona vertebrala que religa, que dessepara pas. Son trabalh es de far ligams. Mas aquí, es l'uman que m'interessa. Me sembla qu'es pas pro conegut coma deuriá. Quitament ieu, encontrèri Alem en 2001 mas fa pas que dos ans qu'ai descobèrt sa poesia. Musicalizèri de poèmas sieus que datan de las annadas setanta fins ara — n'a escriches d'unes especialament per l'espectacle, que se sona Mot d'Alem. Me soi avisat que fa quaranta ans, èra ja un pensaire avantgardista que parlava d'alteritat, de patriarcat, d'engajament politic.

— Quina foguèt l'importància d'Alem Surre-Garcia dins lo vòstre percors ?

L'encontrèri quand veniái de descobrir l'occitan, jove estudiant. Eri un militant apassionat, quasi nacionalista. Es Alem que m'a dich : « Te sonas Lopez, te cal furgar del costat Lopez tanben. » M'a permés de tornarmai prene consciéncia de mas originas.

— A la prima, presentatz tanben un disc novèl ?

Òc amb l'acordeonista Clamenç Rousse. Es un album de balèti que fasiá dètz ans que n'aviái pas fach. Se sona Thouxazun e convits pr'amor qu'avèm onze musicians que nos son venguts rejónher. De musicians de trad, coma Alan Cadeillan de Perlinpinpin Fòlc o lo violinista Abdel Bouzbiba. En tot, i aurà sètze cançons : dos son del repertòri trad e catòrze son de creacions. Soi plan fièr d'aquel disc, emai que va sortir sul label Irfan, lo label dels Ogres de Barback. Es lo primièr còp qu'aquel label de cançon francesa aurà de musica tradicionala. Au mes de junh presentarai tanben lo projecte Enlaces, amb dos musicians argentins, a l'espaci cultural de San Subran.


Lei santons de Provença

Sus los santons de provença, un article de la revista del conselh general de las Bocas de Ròse, Accent de Provence, numèro 263, novembre e decembre de 2016.

Robèrt Martí sul diccionari de Loís Alibèrt (1988)

Diccionaire occitan-français de Louis Alibert

Testimoniatge de Robèrt Martí sul diccionari de Loís Alibèrt.

Croàcia passa a l'èuro e intra dins l'espaci Schengen

Membre de l'Union Europèa dempuèi 2013, Croàcia emplega dempuèi aqueste 1èr de genièr de 2023 l'èuro coma moneda. De pèças novèlas son donc intradas en circulacion.

Sus Joan-Maria Petit (1941-2020)

Joan-Maria Petit

Un article de la Federacion dels Ensenhaire de Lenga e de Cultura d'Òc publicat après l'anóncia de la mòrt de Joan-Maria Petit en agost de 2020.

Sus l'empec de la lenga occitana en sciéncia

tablèu

Un article de Felip Carbona publicat dins la revista Vida Nòstra en 1972, sus l'emplec de la lenga occitana en sciéncia.