Dins son magazine À Toulouse del mes d'abril de 2025, la comuna de Tolosa publicava una entrevista del cantaire Guillaume Lopez.

Fa quaranta ans, Alem èra ja un pensaire avantgardista

— Alem Surre-Garcia es mai conegut coma pensaire, filosòf, vos es lo poèta qu'interpretatz ?

Sovent Alem es mai conegut pel trabalh que fa pels autres : es un reviraire de grands autors occitans, creèt lo pòste d'encargat de mission per l'òc a la Region, es un pensaire e un istorian que defend un occitanisme dubert. Trabalhèt fòrça sus la question de Los Orients d'Occitània, plaça los Pirenèus coma una colona vertebrala que religa, que dessepara pas. Son trabalh es de far ligams. Mas aquí, es l'uman que m'interessa. Me sembla qu'es pas pro conegut coma deuriá. Quitament ieu, encontrèri Alem en 2001 mas fa pas que dos ans qu'ai descobèrt sa poesia. Musicalizèri de poèmas sieus que datan de las annadas setanta fins ara — n'a escriches d'unes especialament per l'espectacle, que se sona Mot d'Alem. Me soi avisat que fa quaranta ans, èra ja un pensaire avantgardista que parlava d'alteritat, de patriarcat, d'engajament politic.

— Quina foguèt l'importància d'Alem Surre-Garcia dins lo vòstre percors ?

L'encontrèri quand veniái de descobrir l'occitan, jove estudiant. Eri un militant apassionat, quasi nacionalista. Es Alem que m'a dich : « Te sonas Lopez, te cal furgar del costat Lopez tanben. » M'a permés de tornarmai prene consciéncia de mas originas.

— A la prima, presentatz tanben un disc novèl ?

Òc amb l'acordeonista Clamenç Rousse. Es un album de balèti que fasiá dètz ans que n'aviái pas fach. Se sona Thouxazun e convits pr'amor qu'avèm onze musicians que nos son venguts rejónher. De musicians de trad, coma Alan Cadeillan de Perlinpinpin Fòlc o lo violinista Abdel Bouzbiba. En tot, i aurà sètze cançons : dos son del repertòri trad e catòrze son de creacions. Soi plan fièr d'aquel disc, emai que va sortir sul label Irfan, lo label dels Ogres de Barback. Es lo primièr còp qu'aquel label de cançon francesa aurà de musica tradicionala. Au mes de junh presentarai tanben lo projecte Enlaces, amb dos musicians argentins, a l'espaci cultural de San Subran.


Ives roqueta, escritura, enfança e... lo libre de François Cavanna 'Les Ritals'

Cavanna 'Les Ritals' detalhs

En 1979 dins la revista Aicí e ara Ives Roqueta tornava, alara que veniá de legir lo libre de François Cavanna Les Rital, sus son rapòrt a l'enfança coma escrivan.

Lo site de René Merle : Remembrança

Illustracion, site de René Merle

René Merle es actiu dempuèi las annadas setanta al còp coma escrivan, cercaire o militant. S'interessèt notadament a l'accion occitanista e a la lenga occitana. Publica sus un site dedicat la frucha de son trabalh.

Tolosa : centre d'excelléncia de l'OTAN dedicat a l'espaci

Espaci

Al mes de julhet de 2023 se dubriguèt a Tolosa un centre d'excelléncia de l'OTAN dedicat a l'espaci.

Musica : Festenal Déodat de Séverac

Déodat de Severac, 1892

Dins son edicion del mes de decembre de 2024, lo jornal de la comuna de Tolosa, À Toulouse, donava la paraula a Jean-Jacques Cubaynes director del festenal de musica Déodat de Séverac.

Montpelhièr : l'arpa del Senhor Guilhèm

En març de 2018 dins sa revista mesadièra la vila de Montpelhièr comunicava en occitan.