Dins la revista Lenga 78 (2015), Règis Labedan presenta son trabalh sus las « Transmission e representacions de la lenga occitana dins una comuna de la periferia tolosenca (Florenç, Nauta Garona) ». Tornam publicar aicí l'introducion.

Per las personas e las organizacions qu'an coma tòca la defensa e lo desvolopament de la lenga occitana, un dels primièrs enjòcs es de conéisser la situacion actuala de las practicas e de las representacions de la lenga. Aquò es necessari per poder apuèi afirmar la question de la lenga occitana coma objècte politic e obrar sus la socializacion e la transmission de la lenga. Aquò es una de las rasons de la causida del objècte d'aquel estudi.

L'autre rason d'aquela causida es la meuna enfança a Florenç, una comuna de la debuta de Lauragués, prèp de la ciutat de Tolosa. Los contactes amb la lenga occitana, dins ma trajectòria personala, foguèron dins un primièr temps subretot al dintre de la meuna familha, originària de Gasconha e installada dins la comuna de Florenç coma consequéncia de l'exòde rural. Mes quand comencèri de prene de corses d'occitan, descobriguèri que dins aquesta comuna, ont aviái quasi pas jamai ausit d'occitan, i aviá mai de personas que pensavi que parlavan la lenga. Doncas, aquel estudi es tanben, al moment de debutar d'estudis d'occitan, l'ocasion d'un retorn reflexiu sus una part de mon environament.

S'agís d'estudiar amb un metòde sociologic de recèrca qualitativa las practicas e las representacions de la lenga occitana dins un parçan de Lauragués qu'es la comuna de Florenç. Dins quina mesura la lenga d'òc constituís una cultura esconduda mas encara viva dins las banlègas residencialas de Tolosa ?

Una primièra ipotèsi que testarai es que l'occitan, s'es fòrça pauc visible dins aquel espaci es ça que la enrasigat. S'agís aquí d'estudiar las practicas socialas de la lenga, los espacis e las situacions ont es parlada, ausida, legida o escrita. Aquela ipotèsi poirà èsser estudiada amb una atencion cap a la dinamica istorica de cambiament d'aqueles espacis e situacions de practica sociala de la lenga.

Aquò mena a la question de la transmission e poirai agachar una segonda ipotèsi, ja plan documentada per d'autres, la de l'arrèst de la transmission familiala.

Fin finala, m'interessarai a las representacions de la lenga, amb l'ipotèsi d'un cambiament recent d'agach sus la lenga nòstra, d'una situacion d'autodesvalorizacion de la lenga cap a de representacions mai positivas.

[la seguida sul site de la revista]


Istòria : 1065, assemblada de Tologes

Enluminure

Un article de la revista Viure numèro 3, 1965.

Sul libre de Régine Lacroix-Neuberth 'Le Théatricule et le caleçon d'écailles'

Le Théatricule et le caleçon d'écailles

Critica de Robèrt Lafont del libre Le Théatricule et le caleçon d'écailles.

Votacion del Parlament Europèu per melhorar la mobilitat electrica

Lògo recarga electrica

A la debuta del mes de julhet de 2023 lo Parlament Europèu votèt per l'adopcion de règlas novèlas per fin de far créisser lo nombre de las estacions que permeton de recargar los veïculs electrics. Las novèlas disposicions preveson tanben de ne facilitar l'usatge.

Los romans de Cristian Chaumont

Los darrièrs romans de Christan Chaumont

Cristian Chaumont publiquèt son primièr libre en 2010 a IEO Edicions, un roman policièr d'un pauc mai de cent paginas que revolucionèt pas las letras occitanas mas qu'aviá alara lo merite de donar a la literatura nòstra un libre dins un genre un pauc delaissat : lo policièr.

Critica del libre de Joan-Maria Petit e Pèire Francés : 'Bestiari, aubres, vinhas'

Joan-Maria Petit e Pèire Francés : 'Bestiari, aubres, vinhas'

En 1979 la revista Aicí e ara publicava una critica de Maria-Clara Viguièr del libre Bestiari, aubres, vinhas.