Francesca Celi dins una nòta [ligam] publicada per l'Institut Florian de Cèus detalha los que presidèron las fèstas felibrencas de París de 1879 a 1908.

Propausa d'extraches de las dichas, e per caduna una analisa.

L'institut Florian de Cèus que nos balha aquela presentacion es istoricament ligat a l'associacion dels Amics de la lenga d'òc creada per Joseph Loubet. Aquel, originari de Montpelhièr, la creèt en 1920, amb per ambicion d'amassar los occitans de París altorn de l'estudi de lor lenga. Çò que capitèt de far, e uèi encara en 2017 l'associacion es viva.

En 1934, un còp retirat, Sénher Loubet ven viure a Cèus. Un de sos desir alara es de daissar a la vila la siá rica biblotèca. L'idèa per el es de crear un centre d'estudi felibrenc. Moriguèt en 1951 sens poder concretisa lo projècte.

Cal esperar 1956 e la venguda de Leon Ancely per que las tractacions se ravivan. Es el que farà naisse l'Institut Florian alara al 24, bis carrièra de las Escòlas. Après sa mòrt en 1971 la vila de Cèus transformarà son apartament, al segond estage del Petit Château. Es aquí que serà dubèrta la partida occitana de la donacion facha a la vila de Cèus en 1956.

Es aquela bibliotèca ara inclusa dins la Biblotèca municipala de Cèus que constituís, uèi, l'Institut Florian.

*

Tirat del document de Francesca Celi, aquí los noms dels presidents de las fèstas felibrencas de París de 1879 a 1908.

1879 primièr anniversari en preséncia d’Aubanel
1883 Jasmin
1884 Mistral
1886 Victor Balaguer
1887 Frederic Mistral
1889 Jules Simon
1890 Michel Bréal
1891 Ernest Renan
1892 Emile Zola
1893 François Coppée
1894 Anatole France
1895 Jules Claretie
1897 Benjamin Constant
1900 Félix Gras
1902 Emile Pouvillon
1906 Baptiste Bonnet ( ?)
1907 Maurice Barrès
1908 Paul Mariéton


Agricultura : per estalviar l'aiga, lo palhatge

Palhatge dins un òrt

Aurelian Chaire dins l'enscastre de sos estudis en agricultura anèt trabalhar en Casamança. Dins l'edicion del 11 al 17 d'abril de 2014 del jornal La Setmana, presentava la tecnica del palhage.

Pèire Cardenal : 'Vera vergena, Maria'

Detalh de l'òbra de Rafaèl La sacrada familha

Poèma de Pèire Cardenal : Vera vergena, Maria

Union Europèa : ajudas a la infrastructuras de transpòrt

Ralh ferroviari

Lo dijòus 22 de junh de 2023 la Comission Europèa comunicava sus la politica de l'Union en matèria de transpòrt. Son 6,2 miliards d'èuros que seràn investits dins las infrastructuras.

Max Roqueta e lo roman

Mièja-Gauta

Lo tèxt çai-jos es extrach de la plaqueta de presentacion de la mòstra : Max Roqueta, la libertat de l’imaginari, que se debanèt en 2014 e 2015 a Montpelhièr.

Lo musèu Carnavalet

Musèu Carnavalet a París

Sul musèu Carnavalet a París, un article de Gui Matieu dins la revista parisenca Lo vira solelh numèro 51, tardor de 2016.