Dins son edicion de l'estiu de 2022, lo jornal de la comuna de Tolosa, À Toulouse presentava Marina Mazars cercaire a l'universitat Joan Jaurés de Tolosa.

« Soi pivelada per la literatura medievala »

– Sètz especialista de literatura medievala, perqué vos passiona particularament aquel periòd ?

Tròbi aquela literatura fòrça aluenhada de nautres e pasmens, quand i cabussam, d’una granda modernitat. I a de ligams incredibles amb lo sègle XXI. Las concepcions amorosas dels trobadors son las meteissas que uèi : se retròba la sublimacion del sentiment amorós amb las meteissas formulacions. Lo foncionament politic a pas cambiat nimai, e aquò's un pauc desesperant. Comencèri per passar lo Capes e ensenhar al segondari, mas voliái a tota fòrça far una tèsi perque soi pivelada per la literatura medievala. Alara tornèri a la facultat e ara ai un pòste per far de corses e de cèrcas. Ma tèsi portava suls tèxtes religioses occitans en pròsa dels sègles XIV e XV, en me focalizant sus quatre tèxtes escriches per de mond que parlan de visions de l’al delà o quitament de viatges dins l’al delà.

– Recentament avètz pasmens fach de comunicacions sus de literatura mai actuala ?

Ongan, per cambiar, faguèri de cèrcas en literatura ultra contemporanèa, sus d’autoras que son vivas. Mai que mai sus l’òbra de la poetessa Maelle Dupont, sa fulgurància m’agrada. Foguèri endralhada sul sicut per un seminari consacrat a l’escritura femenina, mas de tota mena èra numèro 1 de ma tièra personala. Ai tanben escrich un article consacrat a una autra autora, Cecila Chapduèlh, que deu lèu èsser publicat dins una revista universitària canadiana.

– Cossí ne sètz venguda a trabalhar sus la literatura e particularament en òc ?

Faguèri mon escòla dins un establiment bilingüe en Avairon, puèi contunhèri l’occitan al segondari, o passèri al bachelierat e dins aquel percors foguèri marcada per un ensenhant, Cristian Andrieu. Mas es tanben una lenga de familha, dels pepins. Après la terminala, trantalhavi entre mantun mestièrs e anèri en prepa HEC pendent un an. Alai m'avisèri primièr que las valors qu'i trobavi m’anavan pas e puèi que me voliái reorientar cap a una licéncia d’occitan.

Magazine À toulouse 90 estiu de 2022


Venècia : extrach del roman 'Mièja-Gauta'

Masqueta

Extrach del roman Mièja-Gauta de Max Roqueta paregut en 2010 a las edicions Trabucaire.

Sèrgi Viaule : critica del Libre 'Lo Mandarin'

Lo Mandarin

Al mes d'agost de 2020 sortiguèt en occitan traduch per Joaquim Blasco lo libre de José Maria Eça de Queiroz Lo Mandarin.

Municipalas de 2026 en França, programa del Partit Occitan

Eleccions Municipalas, França, 2025

Al mes de mai de 2025 lo Partit Occitan presentava son programa per las eleccions municipalas de 2026 en França.

Critica del libre 'École, Histoire de France et Minorités nationales'

Ecole, Histoire de France et Minorités nationales, Napoleon Bonaparte

Critica per Romieg Pach del libre de Claude Gendre e Françoise Javelier : École, Histoire de France et Minorités nationales (Fédérop, 1978)

Robèrt Lafont : Laus de Provença (2007)

Nimes

Dicha de Robèrt Lafont a l'ocasion de la remesa del Grand prèmi literari de Provença en 2007.