Dins sa revista À Toulouse de novembre de 2018 la vila de Tolosa balhava la paraula a Serge Pey alara que, a l'escasença d'un de sos espectacles, rendiá omenatge a l'editor occitan Francis Loubatières. Nascut en 1950 a Tolosa Serge Pey es poèta, plastician, òme de teatre e editor.

Filh de lenga d'òc

– De qu’es lo vòstre ligam amb l’occitan, vos qu’escrivètz mai que mai en francés ?

Soi filh de la lenga occitana perque nasquèri a Tolosa – clinica del Lengadòc, i a pas melhor simbòl – dins una vila que parlava encara sa lenga. L’usatge dels mots d’òc èra comun e la cançon Lo Boièr èra l’imne de Ràdio Tolosa.

Après 1968, los occitans manquèron de tornar venir un pòble, es a dire d’èsser concients de lor cultura e de la far viure. Uèi, degun parla pas pus la lenga en vila. I a un colonialisme dempuèi sègles mas es la societat de consomacion qu’accelerèt tot.

Vivèm un fenomèn d’aculturacion que tòca pas unicament la cultura occitana. Ara i a una crisi de l’escòla, de la lectura, de la memorizacion perqué sèm dins lo fascisme de l’objècte. Cal resistir, sèm d’èssers culturals. Un poèta a lo devèr de metre l’Istòria nusa. Dire emai çò que nos vòlon far desoblidar. Alavètz, lo pòble occitan es dins ma poesia.

– Cossí trabalhatz amb la lenga d’òc ?

Es Alem Surre-Garcia que me dubriguèt als aspectes invisibles de la cultura occitana, çò qu’es pas dit nimai escrit. M’aprenguèt a legir una civilizacion tojorn presenta e que se vèi pas.

Ieu escrivi en francés e trabalhi tanben en sarda, en italian, castilhan. La lenga d’òc m’irriga mai per sa literatura : los autors coma Bodon, Ives Roqueta, Manciet, Alhièr – que revirèri amb Castan. A còps ai agut escrit en òc, sus la teologia catara. E puèi mos poèmas foguèron tanben tradusits. E pertot ont vau dins lo mond disi d’unes de mos tèxtes en occitan : en China, en Africa, en America. Ai lo metèis ligam amb la lenga catalana qu’èra aquela de ma familha.

– De qu’avètz previst per l’omenatge a Loubatières ?

Francis Loubatières èra mon amic. Passèrem fòrça temps amassa e soi ieu que faguèri son entèrrament. Dirai, per aquel eveniment, un extrait de Notre Dame la Noire ou l’évangile du serpent, un tèxt que passèrem a l'occitan amb l'Eric Fraj. Es una òbra que parla de la vièrja negra de la glèisa de la Daurada a Tolosa. Ieu soi un enfant d’aquela vièrja negra e soi particularament aürós que la glèisa siá restaurada.


Sèrgi Viaule : critica del libre 'Lo mistèri de la Montanha Negra'

Lo mistèri de la Montanha Negra

En novembre de 2012 sul webzine Jornalet Sèrgi Viaule presentava lo libre de Cristina Clairmont Lo mistèri de la Montanha Negra.

Joan Fourié sus Renat Nelli (1982)

Renat Nelli (René Nelli)

Un tèxt de Joan Fourié publicat dins la revista Aicí e ara (mai de 1982).

La Region Occitània desvolopa lo transpòrt per tren e ajuda joves e seniòrs

TER Region Occitània

A la debuta del mes de julhet de 2022 Carole Delga presidenta de la Region Occitània anoncièt que de linhas ferroviarias seriá tornamai dubèrta en Region Occitània.

Sus l'òbra de René Girard

Adoration de l’Agneau de Dieu, Van Eyck, 1432

Un tèxt de la revista Aicí e ara numèro 3 (1979).

Extrach del Libre de Catòia : Lo fuòc

Extrach del Libre de Catòia de Joan Bodon. Capítol 44.