Dins son magazine À Toulouse del mes de febrièr de 2025, la comuna de Tolosa publicava una entrevista del cantaire Louis Pezet.

« Me plaçar a la fin del mond amb l'occitan »

— Perqué vos lançar en sòlo pel primièr còp ?

Ai totjorn fach de musicas en sòlo, mas pas en concèrt. Cal dire qu'es mai aisit per aver de concèrts d'èsser en sòlo. Mas voliái tanben far d'autras causas que lo ròc que fasèm amb Feràmia : un pauc de pop, d'electro, de rap. Me permet d'anar mai luènh dabans lo public, d'exprimir quicòm de mai personal. Quand siás tot sol, pòdes tot cambiar quand vòles e, ieu, aimi de cambiar. Aviái començat fa dos ans en guitarra-votz sonque, e fa qualques meses cambièri tot, trabalhi amb de maquinas, de sintetizadors modulaires. Faguèri un clip tot dins minecraft, « Aimar », o podriái pas far amb mon grop. Ai envèja de me far plaser diferentament.

— Que son las causas mai personalas que volètz exprimir ?

La tematica que soi encara a trabalhar, soscar, es un pauc mon rapòrt amb l'occitan : ai aquela lenga, aquela cultura e tot aquò desaparèis. Sèm a la fin de quicòm. De que fasèm amb aquela situacion ? Que podèm far ? Son de questions d'identitat. Alara, l'idèa qu'ai es de me prene ièu amb l'occitan e de me plaçar a la fin del mond.

— Volètz far de pòp, cossí o definissètz aquel genre ?

Diriái que son puslèu mas inspiracions que venon de musicas internacionalas popularas : Rosalia, Billie Eilish, Lana del Rey — vertat qu'escoti fòrça femnas. Aquelas musicas las partajam amb un fum de mond, es una basa comuna amb un fum de mond. Totes mos amics las escotan. Es una causa comuna doncas que pòdi aver amb lo public, en gardam mas especificitats. Emplègui un sintetizador de « geek » que me balha mai de possibilitats e i a tanben un costat un pauc experimental. Sus l'empont, solèt, es un pauc mai espaurugant. M'agrada mas cal encara trabalhar, es una debuta. Espèri que l'an que ven contunharai de publicar causas e lèu un EP*.

Nòta :

* Un EP, per extended play, es una colleccion de quatre a siès pèças de musica. Entre lo single e l'album.


Sul libre 'Déodat Roché « le Tisserand des Catharisme »'

Déodat Roché « le Tisserand des Catharisme »

Sul libre de Jean-Philippe Audouy Déodat Roché « le Tisserand des Catharisme » una critica de Sèrgi Viaule.

Qualques reflexions de Florian Vernet sus la lenga occitana

Occitan estandard - Vernet

Dins lo present article, paregut en 2016, Florian Vernet presentava sas reflexions sus la situacion de la lenga occitana.

Votacion del Parlament Europèu per melhorar la mobilitat electrica

Lògo recarga electrica

A la debuta del mes de julhet de 2023 lo Parlament Europèu votèt per l'adopcion de règlas novèlas per fin de far créisser lo nombre de las estacions que permeton de recargar los veïculs electrics. Las novèlas disposicions preveson tanben de ne facilitar l'usatge.

Viure 1965 : Revolucion Occitana

La revista Viure fondada en 1964 foguèt pendent un desenat d'ans lo luòc d'expression privilegiat per la critica, las analisas, l'expression d'una pensada occitana liura.

Critica del libre de Glaudi barsòtti : 'La tèrra deis autres'

Illustracion 'La tèrra deis autres'

En 1979 la revista Aicí e ara publicava una critica del libre de Glaudi barsòtti : La tèrra deis autres.