Dins son magazine À Toulouse del mes de febrièr de 2025, la comuna de Tolosa publicava una entrevista del cantaire Louis Pezet.

« Me plaçar a la fin del mond amb l'occitan »

— Perqué vos lançar en sòlo pel primièr còp ?

Ai totjorn fach de musicas en sòlo, mas pas en concèrt. Cal dire qu'es mai aisit per aver de concèrts d'èsser en sòlo. Mas voliái tanben far d'autras causas que lo ròc que fasèm amb Feràmia : un pauc de pop, d'electro, de rap. Me permet d'anar mai luènh dabans lo public, d'exprimir quicòm de mai personal. Quand siás tot sol, pòdes tot cambiar quand vòles e, ieu, aimi de cambiar. Aviái començat fa dos ans en guitarra-votz sonque, e fa qualques meses cambièri tot, trabalhi amb de maquinas, de sintetizadors modulaires. Faguèri un clip tot dins minecraft, « Aimar », o podriái pas far amb mon grop. Ai envèja de me far plaser diferentament.

— Que son las causas mai personalas que volètz exprimir ?

La tematica que soi encara a trabalhar, soscar, es un pauc mon rapòrt amb l'occitan : ai aquela lenga, aquela cultura e tot aquò desaparèis. Sèm a la fin de quicòm. De que fasèm amb aquela situacion ? Que podèm far ? Son de questions d'identitat. Alara, l'idèa qu'ai es de me prene ièu amb l'occitan e de me plaçar a la fin del mond.

— Volètz far de pòp, cossí o definissètz aquel genre ?

Diriái que son puslèu mas inspiracions que venon de musicas internacionalas popularas : Rosalia, Billie Eilish, Lana del Rey — vertat qu'escoti fòrça femnas. Aquelas musicas las partajam amb un fum de mond, es una basa comuna amb un fum de mond. Totes mos amics las escotan. Es una causa comuna doncas que pòdi aver amb lo public, en gardam mas especificitats. Emplègui un sintetizador de « geek » que me balha mai de possibilitats e i a tanben un costat un pauc experimental. Sus l'empont, solèt, es un pauc mai espaurugant. M'agrada mas cal encara trabalhar, es una debuta. Espèri que l'an que ven contunharai de publicar causas e lèu un EP*.

Nòta :

* Un EP, per extended play, es una colleccion de quatre a siès pèças de musica. Entre lo single e l'album.


Joan-Claudi Sèrras : critica de 'La pluèja rossèla' de Julio Llamazares

La pluèja rossèla, Julio Llamazares

En 2008 sortissiá a cò de IEO Edicions la traduccion occitana del libre de Julio Llamazares La lluvia amarilla.

Extrach del libre de Josèp Maffre 'Lo conse malgrat el'

Cencha de conse

Un tèxt publicat dins la revista Lo Gai Saber en 1939.

Votacion del Parlament Europèu per melhorar la mobilitat electrica

Lògo recarga electrica

A la debuta del mes de julhet de 2023 lo Parlament Europèu votèt per l'adopcion de règlas novèlas per fin de far créisser lo nombre de las estacions que permeton de recargar los veïculs electrics. Las novèlas disposicions preveson tanben de ne facilitar l'usatge.

Joan Jaurés : educacion populara e lengas (1911)

Joan Jaurés

Lo 15 d'agost de 1911 dins La dépêche du Midi èra publicat un article de Joan Jaurés. Tornava aquí sus la lenga occitana que parlava correntament.

Prefaci de Felip Gardy a 'La quimèra' de Joan Bodon (1989)

La Quimèra

Per sa reedicion en 1989, las Edicion de Roergue accompanhava lo libre de Joan Bodon d'un prefaci de Felip Gadry.