paul-froment Dins lo libre que Marceau Esquieu consacrèt a Paul Froment, Lo libre de Paul Froment (1986), Joan-Pèire Tardiu presentava lo poèta. Aquí lo sieu tèxt.

Paul Froment, poèta d'univèrs

Al cap d'aquestas annadas pels camins de la lenga e de la civilizacion d'òc, quand, de còps que i a, l'espèr ven a mancar, tòrni legir quauques vèrses de Froment. Sabi alavetz que trobarai dins quauquas regas, dins quauquas flors de prima del poèta-vailet, plan mai meritosas que lor quite nom, la certitud que dins d'endevenanças de malastre, de misèria culturala fonsa, pòdon nàisser pr'aquò las paraulas pus justas.

La situacion de Froment quand començèt d'escriure, res explica pas que l'agèsse poscut menar als vèrse definitius de son darrièr recuèlh. D'efièit, se i a ben, naturalament, totes los biaisses atenduts d'un Parnàs d'escòla primària, aquò's al servici d'una poesia del dedins de l'èstre, ont los mots pus mendres s'espanisson en vertat de vida e d'escritura : poesia universala.

Çò que fai la grandor de Froment es que sachèt tirar de la lenga que parlava a son entorn e dels poèmas e rimariás que s'estudiavan a las escòlas, coma de son quite viure miserós, un monde poetic empenat e unic. De segur, las tròbas del poèta demòran plan dependentas de l'estrechor d'un mitan, d'un temps, d'una formacion, mai que mai. Mas, coma degun diriá pas qu'aquò's la farlabica que pintra Proust que fai la portada de la Recherche òm pòt pas gaire embarrar Froment dins sas limitacions. La vertut de l'obra viva, aquò's pas d'èstre un documentari, aquò's de tresmudar las quitas flaquesas en vertat creadoira.

Froment coneis melhor que degun pus los biaisses, los imatges, los dires del campèstre, çò que fai lo teissum d'una civilizacion orala mas bastís pas d'espersé una literatura. Amb aquò, malgrat aquò tanben, lo poèta escriu una òbra. En partent mai que mai d'una dolor fonsala, d'una experiéncia siá de l'univèrs - la campanha, mas tanben los espandis « al-delai » - farga las estròfas d'un cant essencial que l'umilesa i es una nusetat. Es en disent son monde que Froment ditz lo monde. Res l'aviá pas preparat a aquò. Dins son recanton de país, i aviá pas cap de normalitat culturala que favoriguèsse una creacion vertadièra en lenga d'òc, malgrat los ressons importants, mas luènhs, de Mistral e del Felibrige.

E ça que lai, a còr d'univèrs, al-dessús de son epòca, entre Carcin e Agenés, i agèt la votz desesperada de Froment.

Per nosautres, ara, una votz de fisança. E una votz d'espèr.

Joan-Pèire Tardiu


Sèrgi Viaule : critica del libre de Pau Gayraud 'Lo libre del causse'

Lo libre del causse - Pau Gayraud - Vent Terral

En 2016 l'editor Vent Terral tornava editar Lo libre del causse de Pau Gayraud.

Tolosa : Aplec de la sardana

Aplec de la sardana

Dins son magazine del mes de mai de 2019 la vila de Tolosa publicava una entrevista d'Estel Llansana que presentava l’Aplec de la sardana que s'anava debanar dins la vila.

Lo collectiu 'Per que viscan las nòstras lengas' escriu al Primièr Ministre

Pour que vivent nos langues

Lo collectiu Per que viscan las nòstras lengas mandèt al Primièr Ministre francés lo 2 de mai de 2025 una letra per lo questionar sus la plaça de las lengas minorizadas dins la reforma de la formacion iniciala e del recrutament dels ensenhaires.

Loís Alibèrt : Renaissença catalana e Renaissença occitana (1933)

Loís Alibèrt e Pompeu Fabra en 1933

Un tèxt de Loís Alibert publicat dins la revista Oc numèro 10-11 de 1933.

Suls rapòrts entre la lenga occitana e la lenga francesa

Langue d'oïl contre langue d'oc

En 1979 dins la revista Aicí e ara, Francés Pic presentava lo libre de Michel Baris, Langue d'oïl contre langue d'oc