Sortiguèt en 2018 lo libre Atal fasèm de Sèrgi Viaule a cò de IEO-Edicion. Aquí çai jos la critica que ne faguèt Cristian Rapin dins la revista Lo Lugarn numèro 127.

Atal fasèm es lo títol del novèl roman que Sèrgi Viaule nos prepausa. D’intrada declara francament çò qu’a volgut far : escriure un roman « a la Molin » !

Per aquò far, a fidèlament servada la meteissa temporalitat coma a servat lo meteis mitan e la meteissa problematica : saber la misèria morala e materiala. Perqué Molin ?

Lo Sèrgi o explica dins la quatrena de coberta : « Li soi devent de mas primièras jòias de lector. D’efièch, los primièrs romans en lenga nòstra que legiguèri e la debuta de las annadas 1970 son estats los de l’autor roergat, e sonque los seus… Son los que me marquèron e que, de temps en temps, m’acompanhèron. Aquò’s Enric Molin que me dobriguèt la pòrta que dona sus la literatura occitana. »

Atal fasèm repren donc los tèmas tractats per Molin mas s’agís d’una falsa imitacion. L’intriga, malgrat las semblanças, es diferenta dementre que lo personatge central manifèsta une intensa vida interiora e un esperit critic que frega la reivindicacion. Tot parièr, dementre que Molin èra a fargar una pròsa literària originala, Sèrgi Viaule la manèja amb facilitat e en plena maturitat e precision.

Qualques exemples : l’escrusada designa un bolhon tròp aigós (p. 19), la lençolhala (p. 20) es lo collectiu per parlar dels lençòls, una persona que camina a pichons passes arrapents (p. 24) tant val dire nervioses, un egadon (p. 41) designa un carrat de casal e una auriolada (p. 46) un plat de castanhas rostidas.

Es un plaser de se passejar atal dins un vocabulari precís e colorat. Atal es amb una lenga resplendenta que Sèrgi Viaule nos descriu a travèrs un personatge jove la granda crisi sociala de las annadas 1930 en Occitània.

Cristian Rapin


Joan Jaurés : educacion populara e lengas (1911)

Joan Jaurés

Lo 15 d'agost de 1911 dins La dépêche du Midi èra publicat un article de Joan Jaurés. Tornava aquí sus la lenga occitana que parlava correntament.

Lo musèu Carnavalet

Musèu Carnavalet a París

Sul musèu Carnavalet a París, un article de Gui Matieu dins la revista parisenca Lo vira solelh numèro 51, tardor de 2016.

Ajuda militara a Ucraina : Caesars e missils AASM

Missil AASM

Lo 18 de genièr de 2024 lo ministre de la defensa francés Sébastien Lecornu anoncièt un cèrt nombre de mesuras per ajudar Ucraina dins sa lucha contra l'occupant rus.

Sul libre 'Déodat Roché « le Tisserand des Catharisme »'

Déodat Roché « le Tisserand des Catharisme »

Sul libre de Jean-Philippe Audouy Déodat Roché « le Tisserand des Catharisme » una critica de Sèrgi Viaule.

Loís Alibèrt : Renaissença catalana e Renaissença occitana (1933)

Loís Alibèrt e Pompeu Fabra en 1933

Un tèxt de Loís Alibert publicat dins la revista Oc numèro 10-11 de 1933.