Sortiguèt en 2018 lo libre Atal fasèm de Sèrgi Viaule a cò de IEO-Edicion. Aquí çai jos la critica que ne faguèt Cristian Rapin dins la revista Lo Lugarn numèro 127.

Atal fasèm es lo títol del novèl roman que Sèrgi Viaule nos prepausa. D’intrada declara francament çò qu’a volgut far : escriure un roman « a la Molin » !

Per aquò far, a fidèlament servada la meteissa temporalitat coma a servat lo meteis mitan e la meteissa problematica : saber la misèria morala e materiala. Perqué Molin ?

Lo Sèrgi o explica dins la quatrena de coberta : « Li soi devent de mas primièras jòias de lector. D’efièch, los primièrs romans en lenga nòstra que legiguèri e la debuta de las annadas 1970 son estats los de l’autor roergat, e sonque los seus… Son los que me marquèron e que, de temps en temps, m’acompanhèron. Aquò’s Enric Molin que me dobriguèt la pòrta que dona sus la literatura occitana. »

Atal fasèm repren donc los tèmas tractats per Molin mas s’agís d’una falsa imitacion. L’intriga, malgrat las semblanças, es diferenta dementre que lo personatge central manifèsta une intensa vida interiora e un esperit critic que frega la reivindicacion. Tot parièr, dementre que Molin èra a fargar una pròsa literària originala, Sèrgi Viaule la manèja amb facilitat e en plena maturitat e precision.

Qualques exemples : l’escrusada designa un bolhon tròp aigós (p. 19), la lençolhala (p. 20) es lo collectiu per parlar dels lençòls, una persona que camina a pichons passes arrapents (p. 24) tant val dire nervioses, un egadon (p. 41) designa un carrat de casal e una auriolada (p. 46) un plat de castanhas rostidas.

Es un plaser de se passejar atal dins un vocabulari precís e colorat. Atal es amb una lenga resplendenta que Sèrgi Viaule nos descriu a travèrs un personatge jove la granda crisi sociala de las annadas 1930 en Occitània.

Cristian Rapin


Patrick Sauzet : Per un modèl mimetic del contacte de lengas (1987)

Sul perqué de l'abandon de la lenga occitana, al delà del modèl erosiu e del modèl conflictual. Un article de Patrick Sauzet dins la revista Lengas.

Los mots de milhau

En 2015 sortissiá lo libre de Martine e Jacques Astor, Los mots de Millau.

Lo collectiu 'Per que viscan las nòstras lengas' escriu al Primièr Ministre

Pour que vivent nos langues

Lo collectiu Per que viscan las nòstras lengas mandèt al Primièr Ministre francés lo 2 de mai de 2025 una letra per lo questionar sus la plaça de las lengas minorizadas dins la reforma de la formacion iniciala e del recrutament dels ensenhaires.

Agricultura : per estalviar l'aiga, lo palhatge

Palhatge dins un òrt

Aurelian Chaire dins l'enscastre de sos estudis en agricultura anèt trabalhar en Casamança. Dins l'edicion del 11 al 17 d'abril de 2014 del jornal La Setmana, presentava la tecnica del palhage.

Estudi sus la Cançon de la Crosada

En 2015 sortissiá lo libre Lorsque la poésie fait le souverain, Étude sur la Chanson de la Croisade Albigeoise.