Cronica occitana Al Canton del jornal del conselh general d'Avairon de mai de 2010.

Teatre occitan

La tradicion teatrala en Roergue data pas de duèi. La literatura occitana del sègle XV es mai que mai representada pels mistèris roergasses que se jogavan sus las plaças de las glèisas. A-n-aquela tradicion, cal apondre la del teatre païsan reviscolat o representat per Henri Mouly, Auguste Benazet e maites. Aquel teatre es estat jogat de longa per de tropas d’amators coma Los Faisselièrs, Los Rascalons, Las Z’igas, La Companhiá del Comtal...

Mas i a tanben en Roergue un teatre occitan professional amb la Comedia dell’oc de Bernard Cauhapé, e d’actors professionals coma Ives Durand, Jòrdi Besombas de bon nivèl. Son en mesura de far viure un teatre de creacion amb d’autors modèrnes come Ives Roqueta o d’adaptacions vengudas d’endacòm mai. Lo Teatre interregional occitan (T.I.O.) de La Rampa es fòrça present, tanben en Avairon, amb un teatre professional dinamic que perlonga lo trabalh del celebrissime Teatre de la Carrièra o d’un Claudi Alranc...

Lo malastre per la lenga occitana es que lo teatre professional occitan es pas prés en consideracion per los responsables de la programacion e de la difusion subvencionadas. Aquel teatre deu aver sa plaça dins lo programa Teatre al collègi sostengut pel Conselh general.


Sèrgi Viaule : critica del libre de Pau Gayraud 'Lo libre del causse'

Lo libre del causse - Pau Gayraud - Vent Terral

En 2016 l'editor Vent Terral tornava editar Lo libre del causse de Pau Gayraud.

Pau-Loís Granier per Felip Gardy

Pau-Loís Granier - òbra poetica occitana

Un article de Felip Gardy dins la revista Oc (ivèrn de 2002).

Croàcia passa a l'èuro e intra dins l'espaci Schengen

Membre de l'Union Europèa dempuèi 2013, Croàcia emplega dempuèi aqueste 1èr de genièr de 2023 l'èuro coma moneda. De pèças novèlas son donc intradas en circulacion.

Istòria : 1065, assemblada de Tologes

Enluminure

Un article de la revista Viure numèro 3, 1965.

Venècia : extrach del roman 'Mièja-Gauta'

Masqueta

Extrach del roman Mièja-Gauta de Max Roqueta paregut en 2010 a las edicions Trabucaire.