Cronica occitana Al Canton del jornal del conselh general d'Avairon de mai de 2010.

Teatre occitan

La tradicion teatrala en Roergue data pas de duèi. La literatura occitana del sègle XV es mai que mai representada pels mistèris roergasses que se jogavan sus las plaças de las glèisas. A-n-aquela tradicion, cal apondre la del teatre païsan reviscolat o representat per Henri Mouly, Auguste Benazet e maites. Aquel teatre es estat jogat de longa per de tropas d’amators coma Los Faisselièrs, Los Rascalons, Las Z’igas, La Companhiá del Comtal...

Mas i a tanben en Roergue un teatre occitan professional amb la Comedia dell’oc de Bernard Cauhapé, e d’actors professionals coma Ives Durand, Jòrdi Besombas de bon nivèl. Son en mesura de far viure un teatre de creacion amb d’autors modèrnes come Ives Roqueta o d’adaptacions vengudas d’endacòm mai. Lo Teatre interregional occitan (T.I.O.) de La Rampa es fòrça present, tanben en Avairon, amb un teatre professional dinamic que perlonga lo trabalh del celebrissime Teatre de la Carrièra o d’un Claudi Alranc...

Lo malastre per la lenga occitana es que lo teatre professional occitan es pas prés en consideracion per los responsables de la programacion e de la difusion subvencionadas. Aquel teatre deu aver sa plaça dins lo programa Teatre al collègi sostengut pel Conselh general.


Robèrt Lafont : critica del libre de Renat Nelli 'Le Roman de Flamenca' (1966)

Roman de Flamenca - Nelli

En 1966, Renat Nelli publicava lo libre Le Roman de Flamenca. Robèrt Lafont dins la revista Viure numèro 6 ne fasiá la critica.

Joan-Maria Petit sus Jòrgi Reboul (1985)

Pròsas geograficas

Prefaci de Joan-Maria Petit a Pròsas geograficas de Jòrgi Reboul.

Votacion del Parlament Europèu per melhorar la mobilitat electrica

Lògo recarga electrica

A la debuta del mes de julhet de 2023 lo Parlament Europèu votèt per l'adopcion de règlas novèlas per fin de far créisser lo nombre de las estacions que permeton de recargar los veïculs electrics. Las novèlas disposicions preveson tanben de ne facilitar l'usatge.

Critica del libre 'L'enfugida' de Joan-Ives Casanòva

'L'enfugida' de Joan-Ives Casanova

Un article de Clamenç Pech dins La Setmana numèro 981.

Peticion contra la fin de l'Estivada de Rodés : Gardarem l'Estivada

Gardarem l'Estivada

Après las anóncias del conse de Rodés, Christian Teyssèdre, al subjècte de las animacions estivalas previstas per la vila, que preveson la desaparicion de l'Estivada coma manifestacion culturala occitana, un collectiu s'organiza per son manteniment.