Cronica Al canton (Revista del conselh general d'Avairon, abril de 2010).

Manjar roergàs

La produccion alimentària avaironesa trabalha mai que mai per noirir las vilas de França e d’endacòm mai. Fòra França per exemple, la carn dels vedèls pesucs se vend en Itàlia e lo ròcafòrt un pauc pertot dins lo mond.

Las produccions gastronomicas tradicionalas se mantenon en Avairon de mercè las fèstas ont se fa de triponejadas, de reponchonadas, d’estòfinadas, de cuèchas montanhòlas (aligòt)... Lo toriste curiós de trapar lo gost del país ont se passeja, tastarà los farçons, las faldetas, lo cambajon, las fo(g)assas, las flaunas... amb de vins del país : Marcilhac, Estanh, Entraigas-Lo Fèl, Val de Tarn-Còstas de Milhau...

Las especialitats tradicionalas se pòdon trapar tanben dins de pizzas o d’ensaladas al ròcafòrt, al laguiòla, al cambajon, al magret... Ara que los imperatius de la dietetica fan una plaça mai bèla als legums e a las fruchas, cal esperar que la produccion de las ribièiras roergassas serà en mesura de respondre a la demanda de produches fresques e biò. Benlèu que las sopas d’olada amb de legums de l’òrt tornarà prene plaça, un jorn o l’autre, sus las taulas avaironesas. Segur que la porcion de lard dels vailets d’un còp èra es passada de mòda, mas una bona sopa se pòt far amb un culhièirat de grais de rit pel gost e un planponh de legums verds atalhonats e escampats dins lo bolh davant de servir.

Tot aquò es bon per la santat.