Cronica Al canton (Revista del conselh general d'Avairon, abril de 2010).

Manjar roergàs

La produccion alimentària avaironesa trabalha mai que mai per noirir las vilas de França e d’endacòm mai. Fòra França per exemple, la carn dels vedèls pesucs se vend en Itàlia e lo ròcafòrt un pauc pertot dins lo mond.

Las produccions gastronomicas tradicionalas se mantenon en Avairon de mercè las fèstas ont se fa de triponejadas, de reponchonadas, d’estòfinadas, de cuèchas montanhòlas (aligòt)... Lo toriste curiós de trapar lo gost del país ont se passeja, tastarà los farçons, las faldetas, lo cambajon, las fo(g)assas, las flaunas... amb de vins del país : Marcilhac, Estanh, Entraigas-Lo Fèl, Val de Tarn-Còstas de Milhau...

Las especialitats tradicionalas se pòdon trapar tanben dins de pizzas o d’ensaladas al ròcafòrt, al laguiòla, al cambajon, al magret... Ara que los imperatius de la dietetica fan una plaça mai bèla als legums e a las fruchas, cal esperar que la produccion de las ribièiras roergassas serà en mesura de respondre a la demanda de produches fresques e biò. Benlèu que las sopas d’olada amb de legums de l’òrt tornarà prene plaça, un jorn o l’autre, sus las taulas avaironesas. Segur que la porcion de lard dels vailets d’un còp èra es passada de mòda, mas una bona sopa se pòt far amb un culhièirat de grais de rit pel gost e un planponh de legums verds atalhonats e escampats dins lo bolh davant de servir.

Tot aquò es bon per la santat.


Cristian Rapin : Louis XIV en Occitània

Louis XIV en costume de sacre, Hyacinthe Rigaud, 1701, detalh

Dins la revista Lo Lugarn numèro 94, Cristian Rapin presentava lo libre d'Hubert Delpont Parade pour une infante.

Max Roqueta e lo roman

Mièja-Gauta

Lo tèxt çai-jos es extrach de la plaqueta de presentacion de la mòstra : Max Roqueta, la libertat de l’imaginari, que se debanèt en 2014 e 2015 a Montpelhièr.

Tolosa : centre d'excelléncia de l'OTAN dedicat a l'espaci

Espaci

Al mes de julhet de 2023 se dubriguèt a Tolosa un centre d'excelléncia de l'OTAN dedicat a l'espaci.

Lo sens dels mots : unic/unenc e uman/omenenc

unic

Un comentari de Pèire Pessamessa sus l'emplec dels mots unic/unenc e uman/omenenc.

Sus la Cançon de Santa Fe

Letrina Cançon de Santa Fe

Un article de la revista La Cigalo Narbouneso (abril de 1927, pagina 49). Autor : P. Albarel. L'ortografia del tèxt es estada corregida.