Cronica Al Canton del jornal del conselh general d'Avairon d'Agost de 2010.

Ensenhament bilingüe dins lo departament d'Avairon

De mercè lo volontarisme del Rectorat, lo dinamisme de l’Inspector d’Acadèmia d’Avairon e de sa còla, dos sites bilingües venon d’espelir. Son ara un detzenat d’escòlas primàrias avaironesas qu’ensenhan l’occitan a paritat orària o en immersion.

Aquel dispositiu es completat per d’accions finançadas pel Conselh general. Son las accions menadas per l’ADOC 12 (un vintenat de seanças per classa e per an) e las accions de sensibilizacion a l’entorn del teatre occitan (MDC).

L’ofèrta d’ensenhament d’occitan es atanben presenta dins los collègis e los licèus. L’exemple de Sant-Africa es remarcable amb una preséncia fòrta dins lo primari e lo segondari. Ça que là, demòran de punts de melhorar. Caldriá de sites bilingües dins l’ensenhament privat e dins de sectors coma lo de La Sala-Capdenac, en Viadena-Barrés, sul Leveson-Lagast...

Caldriá atanben desvolopar lo partenariat entre lo Conselh general (o las estructuras que sosten) e las comunas (o las intercomunalitats) per poder generalizar una vertadièira sensibilizacion sistematica, progressiva e eficaça.


Patrici Pojada sus l'aranés e l'occitan general

L'aranés e l'occitan general

En 2010 la generalitat de Catalonha publicava quatre estudis sus l'aranés e l'occitan general.

Punt de vista de Jacme de Cabanas sul diccionari de Cantalausa (2002)

diccionari Cantalausa

En 2002 alara que Cantalausa acabava los sieu diccionari, Jacme de Cabanas li donava son punt de vista.

Los Païses Baltics son desconectats dels malhums electrics rus e bielorús

Electricitat, pilònes

Lo dimenge 9 de febrièr de 2025 son estats desconectats dels malhums electrics rus e bielorús los tres Estats Baltics, Estònia, Letònia e Lituània.

Andreu Nin : La revolucion d'octòbre e la question nacionala

Detalh d'una medalha datant del temps de l'URSS

En 1935 sortissiá lo libre Els moviments d'emancipació nacional d'Andreu Nin (1892-1937). Aquí çai-jos una seleccion de son tèxt.

Maria-Clàudia Gastou : sus 'l'Armana prouvençau'

armana prouvençau

A propaus de l'Armana prouvençau.