Dins son edicion del mes de decembre de 2021 e de genièr de 2022 lo magazine de la vila de Tolosa donava la paraula a Mathilde Barbe

« L'occitan inerèssa de mai en mai las escòlas »

Novèla conselhièra pedagogica departamentala, Mathilde Barbe a per mission d'ajudar l'ensenhament de l'occitan.

Aquesta rentrada es marcada per la creacion d'una novèla classa bilingüa.

Òc, es una classa de mejana e granda seccions de l'escòla mairala Molière, dins lo quartièr de Pata d'auca a Tolosa. La classa s'es dobèrta amb 24 enfants inscrits ; es una bona capitada e la concretizacion d'un trabalh, qu'avèm degut trabalhar amb los regents concernits coma amb los autres que vesián pas çò que podiá portar aquel ensenhament de mai. En tot, fa sièis establiments de mairala e cinc del primari qu'an de classas bilingüas en Nauta Garona. Sèt d’aqueles sites se tròban a Tolosa, una vila ont los escolans pòdon contunhar lor percors bilingüe dins dos collègis. Mas, en mai del bilingüisme, fòrça escòlas fan de sensibilizacion a l'occitan, notadament a travèrs de projèctes pedagogics.

Qu'es vòstre ròtle per aquelas escòlas ?

Nos encargam de la reparticion dels regents dins las classas, mas sustot, acompanham las classas bilingüas e nos ocupam de las accions culturalas occitanas a destinacion de las classas que se fan pas en lenga nòstra. Avèm un dispositiu departamental, que se ditz ANIMOC, que prevei d'accions menadas per d'intervenents. Aquò pòt èsser d'activitats de cançons, de danças, de contes, de cosina – segon las demandas que nos fan las escòlas. Emai, cada regent deu seguir cada an 18 oras de formacion e pòdon causir d'aver dins lor programa una formacion a l'occitan. Entre tot, vesèm una dinamica : l'occitan interèssa de mai en mai las escòlas.

Vos, qu'es çò que vos decidiguèt a venir regenta e conselhièra pedagogica en occitan ?

Soi d'Avairon e venguèri a Tolosa pels estudis, far una licéncia de letras modèrnas en occitan e espanhòl. Après passèri lo concors de regenta, puèi passèri qualques annadas coma directritz d'una escòla. Mas, a l'origina, l'occitan es la lenga que parla mon grand e que compreniam pas dins ma familha. En 6ena decidiguèri de m'inscriure en cors d'occitan e dempuèi pòdi parlar aquela lenga amb mon grand.

À toulouse 84, decembre de 2021 e genièr de 2022


L'occitan es un balon de rugbi !

rugbi

En setembre de 2013, J. B. publicava sul site de l'IEO d'Aveyron lo sieu punt de vista sus la lenga occitana.

Critica del libre de Glaudi barsòtti : 'La tèrra deis autres'

Illustracion 'La tèrra deis autres'

En 1979 la revista Aicí e ara publicava una critica del libre de Glaudi barsòtti : La tèrra deis autres.

Croàcia passa a l'èuro e intra dins l'espaci Schengen

Membre de l'Union Europèa dempuèi 2013, Croàcia emplega dempuèi aqueste 1èr de genièr de 2023 l'èuro coma moneda. De pèças novèlas son donc intradas en circulacion.

Entrevista de Ernest Bergez, Sourdure

Dins son magazine dels meses de julhet e d'agost de 2019 la vila de Tolosa publicava una entrevista del musician Ernest Bergez, dich Sourdure, que presentava al mes de julhet son espectacles al Metronum.

Patrick Sauzet : Per un modèl mimetic del contacte de lengas (1987)

Sul perqué de l'abandon de la lenga occitana, al delà del modèl erosiu e del modèl conflictual. Un article de Patrick Sauzet dins la revista Lengas.