Dins son edicion del mes de decembre de 2021 e de genièr de 2022 lo magazine de la vila de Tolosa donava la paraula a Mathilde Barbe

« L'occitan inerèssa de mai en mai las escòlas »

Novèla conselhièra pedagogica departamentala, Mathilde Barbe a per mission d'ajudar l'ensenhament de l'occitan.

Aquesta rentrada es marcada per la creacion d'una novèla classa bilingüa.

Òc, es una classa de mejana e granda seccions de l'escòla mairala Molière, dins lo quartièr de Pata d'auca a Tolosa. La classa s'es dobèrta amb 24 enfants inscrits ; es una bona capitada e la concretizacion d'un trabalh, qu'avèm degut trabalhar amb los regents concernits coma amb los autres que vesián pas çò que podiá portar aquel ensenhament de mai. En tot, fa sièis establiments de mairala e cinc del primari qu'an de classas bilingüas en Nauta Garona. Sèt d’aqueles sites se tròban a Tolosa, una vila ont los escolans pòdon contunhar lor percors bilingüe dins dos collègis. Mas, en mai del bilingüisme, fòrça escòlas fan de sensibilizacion a l'occitan, notadament a travèrs de projèctes pedagogics.

Qu'es vòstre ròtle per aquelas escòlas ?

Nos encargam de la reparticion dels regents dins las classas, mas sustot, acompanham las classas bilingüas e nos ocupam de las accions culturalas occitanas a destinacion de las classas que se fan pas en lenga nòstra. Avèm un dispositiu departamental, que se ditz ANIMOC, que prevei d'accions menadas per d'intervenents. Aquò pòt èsser d'activitats de cançons, de danças, de contes, de cosina – segon las demandas que nos fan las escòlas. Emai, cada regent deu seguir cada an 18 oras de formacion e pòdon causir d'aver dins lor programa una formacion a l'occitan. Entre tot, vesèm una dinamica : l'occitan interèssa de mai en mai las escòlas.

Vos, qu'es çò que vos decidiguèt a venir regenta e conselhièra pedagogica en occitan ?

Soi d'Avairon e venguèri a Tolosa pels estudis, far una licéncia de letras modèrnas en occitan e espanhòl. Après passèri lo concors de regenta, puèi passèri qualques annadas coma directritz d'una escòla. Mas, a l'origina, l'occitan es la lenga que parla mon grand e que compreniam pas dins ma familha. En 6ena decidiguèri de m'inscriure en cors d'occitan e dempuèi pòdi parlar aquela lenga amb mon grand.

À toulouse 84, decembre de 2021 e genièr de 2022


Edicion occitana : la situacion en 1979

Un molon de libres

En 1979 la revista Aicí e ara publicava un article de l'editor Jòrdi Blanc sus l'edicion occitana.

Vidèo : entrevista de Maria-Joana Verny

M.-J. Verny

L'entrevista de Maria-Joana Verny (FELCO) per Marius Blenet (França 3). Genièr de 2017.

Votacion del Parlament Europèu per melhorar la mobilitat electrica

Lògo recarga electrica

A la debuta del mes de julhet de 2023 lo Parlament Europèu votèt per l'adopcion de règlas novèlas per fin de far créisser lo nombre de las estacions que permeton de recargar los veïculs electrics. Las novèlas disposicions preveson tanben de ne facilitar l'usatge.

Patrick Sauzet : Per un modèl mimetic del contacte de lengas (1987)

Sul perqué de l'abandon de la lenga occitana, al delà del modèl erosiu e del modèl conflictual. Un article de Patrick Sauzet dins la revista Lengas.

Critica del libre de Georges Labouysse 'Histoire de France, l’imposture'

Siege d'alesia, Vercingetorix Jules Cesar

Dins la revista Lo lugarn numèro 94 Cristian Rapin tornava sul libre de Georges Labouysse Histoire de France, l'imposture.