Dins son edicion del mes de decembre de 2021 e de genièr de 2022 lo magazine de la vila de Tolosa donava la paraula a Mathilde Barbe

« L'occitan inerèssa de mai en mai las escòlas »

Novèla conselhièra pedagogica departamentala, Mathilde Barbe a per mission d'ajudar l'ensenhament de l'occitan.

Aquesta rentrada es marcada per la creacion d'una novèla classa bilingüa.

Òc, es una classa de mejana e granda seccions de l'escòla mairala Molière, dins lo quartièr de Pata d'auca a Tolosa. La classa s'es dobèrta amb 24 enfants inscrits ; es una bona capitada e la concretizacion d'un trabalh, qu'avèm degut trabalhar amb los regents concernits coma amb los autres que vesián pas çò que podiá portar aquel ensenhament de mai. En tot, fa sièis establiments de mairala e cinc del primari qu'an de classas bilingüas en Nauta Garona. Sèt d’aqueles sites se tròban a Tolosa, una vila ont los escolans pòdon contunhar lor percors bilingüe dins dos collègis. Mas, en mai del bilingüisme, fòrça escòlas fan de sensibilizacion a l'occitan, notadament a travèrs de projèctes pedagogics.

Qu'es vòstre ròtle per aquelas escòlas ?

Nos encargam de la reparticion dels regents dins las classas, mas sustot, acompanham las classas bilingüas e nos ocupam de las accions culturalas occitanas a destinacion de las classas que se fan pas en lenga nòstra. Avèm un dispositiu departamental, que se ditz ANIMOC, que prevei d'accions menadas per d'intervenents. Aquò pòt èsser d'activitats de cançons, de danças, de contes, de cosina – segon las demandas que nos fan las escòlas. Emai, cada regent deu seguir cada an 18 oras de formacion e pòdon causir d'aver dins lor programa una formacion a l'occitan. Entre tot, vesèm una dinamica : l'occitan interèssa de mai en mai las escòlas.

Vos, qu'es çò que vos decidiguèt a venir regenta e conselhièra pedagogica en occitan ?

Soi d'Avairon e venguèri a Tolosa pels estudis, far una licéncia de letras modèrnas en occitan e espanhòl. Après passèri lo concors de regenta, puèi passèri qualques annadas coma directritz d'una escòla. Mas, a l'origina, l'occitan es la lenga que parla mon grand e que compreniam pas dins ma familha. En 6ena decidiguèri de m'inscriure en cors d'occitan e dempuèi pòdi parlar aquela lenga amb mon grand.

À toulouse 84, decembre de 2021 e genièr de 2022


Los romans de Cristian Chaumont

Los darrièrs romans de Christan Chaumont

Cristian Chaumont publiquèt son primièr libre en 2010 a IEO Edicions, un roman policièr d'un pauc mai de cent paginas que revolucionèt pas las letras occitanas mas qu'aviá alara lo merite de donar a la literatura nòstra un libre dins un genre un pauc delaissat : lo policièr.

Extrach del 'Lo fiu de l'uòu' de Robèrt Lafont

Dins lo conte Lo fiu de l'uòu publicat en 2001 per Atlantica, Robèrt Lafont s'arrèsta dins sa narracion a Besièrs en 1209 del temps de la crosada e del grand masèl. Extrach.

Ajuda militara a Ucraina : Caesars e missils AASM

Missil AASM

Lo 18 de genièr de 2024 lo ministre de la defensa francés Sébastien Lecornu anoncièt un cèrt nombre de mesuras per ajudar Ucraina dins sa lucha contra l'occupant rus.

Nòva : 'Lo cinc de junh' d'Ives Roqueta

Estiu

Dins la revista Letras d'òc numèro 1, de 1965, Ives Roqueta publicava lo tèxt : Lo cinc de junh.

Critica del libre 'École, Histoire de France et Minorités nationales'

Ecole, Histoire de France et Minorités nationales, Napoleon Bonaparte

Critica per Romieg Pach del libre de Claude Gendre e Françoise Javelier : École, Histoire de France et Minorités nationales (Fédérop, 1978)