Aquí çai-jos une entrevista publicada dins la revista À Toulouse de decembre de 2018 ont lo comedian Laurenç Labadie presentava la pèça Je ne parle pas occitan en public que sa companhiá Lilo Théâtre jogava en vila.

« Una lenga pel plaser »

Presentatz una pèça que se ditz : Je ne parle pas occitan en public. Qual es que gausa pas parlar ?

A l'origina de l'espectacle i a un trabalh de collectatge fait en Peiregòrd i a mantuna annada. Los autors i trapèron la matèria per escriure una pèça sus una femna que se demanda s'es legitima per parlar en òc. Es la situacion de mond que sabon un pauc parlar la lenga mas pas pro per o gausar far. De mond que se sentisson pas occitans mentre qu'es una cultura omnipresenta dins lor vida, que ne son a l'encòp al dintre e al defòra. Es la dobla question de l'identitat occitana e de la libertat de parlar aquela lenga coma volèm o coma podèm.

E vos, quin es lo vòstre ligam a l'occitan ?

L'ausiguèri pendent mon enfança al campèstre, dins las Lanas, amb mos grands sustot. Mas es a 20 ans, a l'universitat de Bordèu, que decubriguèri que çò que se parlava en cò mieu èra una lenga e qu'aviá un nom. Foguèt una chòc.

Après aver començat de trabalhar coma agricultor, decidiguèri de venir comedian, e mudèri en Dordonha. Uèi, la lenga es al quotidian dins ma vida. Dins los corses de teatre que balhi e dins mon trabalh audiovisual : realizi de vidèos, fau de doblatge e fòrmi de comedians, locutors o non, a aquela practica en òc. Trabalhi a fargar una dinamica de professionalizacion. En 2012 per un casting de doblatge i aviá pas qu'un detzenat de comedians que nos respondiá. Ara son entre 50 e 100.

Avètz totjorn volgut èsser dins aquela logica de transmission, de la lenga e del mestier ?

Ai tostemps pensat qu'èsser artiste, es transmetre. Aquò me permet d'èsser en contact amb la joventut, e me regali. Aital l'occitan pòt tanben venir un aisina d'espelida pel mond. Ieu se parli en òc es primièr per me far plaser, pas per defendre qué que siá. I a una dolor – legitima – ligada al tractament infligit a aquela lenga. Mas la vòli pas sacralizar e pensi que podèm aver plaser a s'amassar, a escambiar en occitan sens pensar al passat. Defendi una idèa de resiliéncia per apasimar las violenças subidas dempuèi l'Edat Mejana.

Puèi bon, l'umanitat existiguèt mai de temps sens mots qu'amb. La lenga, aquò's pas tant important.


Justin Bessou o cossí escriure la lenga nòstra (1903)

Civada coiola dins un camp de froment

Un tèxt de Justin Besson, testimoniatge preciós per saupre çò que cal pas far a l'escrich.

Lo musèu Carnavalet

Musèu Carnavalet a París

Sul musèu Carnavalet a París, un article de Gui Matieu dins la revista parisenca Lo vira solelh numèro 51, tardor de 2016.

Los Païses Basses e Danemarc mandaràn a Ucraina de F-16

F-16C

Dimenge 20 d'agost de 2023, Mark Rutte, primièr ministre neerlandés, anoncièt que de F-16, avion de combat de concepcion estatsunidenca, serián mandats a Ucraina per los Païses Basses e per Danemarc.

Presentacion del libre 'L'épopée cathare' de Michel Roquebert

L'épopée cathare, Michel Roquebert

En 1970 editat per Privat a Tolosa sortissiá lo primièr tòme del libre de Michel Roquebert, L'épopée cathare.

Extrach de 'La quimèra' de Joan Bodon

La Quimèra

Debuta del libre de Joan Bodon, La Quimèra (Edicions de Roergue, 1989)