Aquí çai-jos une entrevista publicada dins la revista À Toulouse de decembre de 2018 ont lo comedian Laurenç Labadie presentava la pèça Je ne parle pas occitan en public que sa companhiá Lilo Théâtre jogava en vila.

« Una lenga pel plaser »

Presentatz una pèça que se ditz : Je ne parle pas occitan en public. Qual es que gausa pas parlar ?

A l'origina de l'espectacle i a un trabalh de collectatge fait en Peiregòrd i a mantuna annada. Los autors i trapèron la matèria per escriure una pèça sus una femna que se demanda s'es legitima per parlar en òc. Es la situacion de mond que sabon un pauc parlar la lenga mas pas pro per o gausar far. De mond que se sentisson pas occitans mentre qu'es una cultura omnipresenta dins lor vida, que ne son a l'encòp al dintre e al defòra. Es la dobla question de l'identitat occitana e de la libertat de parlar aquela lenga coma volèm o coma podèm.

E vos, quin es lo vòstre ligam a l'occitan ?

L'ausiguèri pendent mon enfança al campèstre, dins las Lanas, amb mos grands sustot. Mas es a 20 ans, a l'universitat de Bordèu, que decubriguèri que çò que se parlava en cò mieu èra una lenga e qu'aviá un nom. Foguèt una chòc.

Après aver començat de trabalhar coma agricultor, decidiguèri de venir comedian, e mudèri en Dordonha. Uèi, la lenga es al quotidian dins ma vida. Dins los corses de teatre que balhi e dins mon trabalh audiovisual : realizi de vidèos, fau de doblatge e fòrmi de comedians, locutors o non, a aquela practica en òc. Trabalhi a fargar una dinamica de professionalizacion. En 2012 per un casting de doblatge i aviá pas qu'un detzenat de comedians que nos respondiá. Ara son entre 50 e 100.

Avètz totjorn volgut èsser dins aquela logica de transmission, de la lenga e del mestier ?

Ai tostemps pensat qu'èsser artiste, es transmetre. Aquò me permet d'èsser en contact amb la joventut, e me regali. Aital l'occitan pòt tanben venir un aisina d'espelida pel mond. Ieu se parli en òc es primièr per me far plaser, pas per defendre qué que siá. I a una dolor – legitima – ligada al tractament infligit a aquela lenga. Mas la vòli pas sacralizar e pensi que podèm aver plaser a s'amassar, a escambiar en occitan sens pensar al passat. Defendi una idèa de resiliéncia per apasimar las violenças subidas dempuèi l'Edat Mejana.

Puèi bon, l'umanitat existiguèt mai de temps sens mots qu'amb. La lenga, aquò's pas tant important.


Critica del libre 'École, Histoire de France et Minorités nationales'

Ecole, Histoire de France et Minorités nationales, Napoleon Bonaparte

Critica per Romieg Pach del libre de Claude Gendre e Françoise Javelier : École, Histoire de France et Minorités nationales (Fédérop, 1978)

Sèrgi Viaule : critica del libre de Miguel de Unamuno 'Sant Manuel lo bon, martir'

Al cors de l'estiu de 2020, IEO Edicions publiquèt dins la colleccion Flor envèrsa Sant Manuel lo Bon, martir de Miguel de Unamuno.

Ajuda militara a Ucraina : Caesars e missils AASM

Missil AASM

Lo 18 de genièr de 2024 lo ministre de la defensa francés Sébastien Lecornu anoncièt un cèrt nombre de mesuras per ajudar Ucraina dins sa lucha contra l'occupant rus.

Occitània en qualques mots

Detalh de la cobèrta 'L'Occitanie en 48 mots' d'Herve Terral

En 2014 sortissiá lo libre L'Occitanie en 48 mots d'Hervé Terral.

Nòva : 'Lo cinc de junh' d'Ives Roqueta

Estiu

Dins la revista Letras d'òc numèro 1, de 1965, Ives Roqueta publicava lo tèxt : Lo cinc de junh.