Es sortit a la fin de 2019 a cò del Classiques Garnier
lo libre Le Théâtre de Béziers Pièces historiées représentées
au jour de l’Ascension (1628-1657). Tome 1 – 1628
Lo Teatre de Besièrs presenta un ensems de 24 pèças jogadas e publicadas pendent las annadas 1610-1650.
Aqueste còrpus bilingüe occitan-francés constituís un testimoniatge excepcional de la vitalitat de la tradicion teatrala en Occitània a l'epòca barròca. Tradicion sorsa d'inspiracion pel quite Molière del temps qu'èra a Pesenàs.
Aqueste primièr libre presenta las uèch primièras pèças de la tièra. La directritz de l'obratge es Bénédicte Louvat.
An collaborat a sa redacion :
- Cavaillé (Jean-Pierre)
- Courouau (Jean-François)
- Escudé (Pierre)
- Forêt (Jean-Claude)
- Gardy (Philippe)
- Louvat (Bénédicte)
- Sauzet (Patrick)
- Lassaque (Aurélia)
- Bach (Xavier)
- Bernard (Pierre-Joan)
- Cavaillé (Fabien)
- Lochert (Véronique)
- Martel (Philippe)
- Pic (François)
En 1983 a l'iniciativa de l'IEO e amb lo sosten de la vila de Montpelhièr, foguèt reeditat lo libre de Joan-Baptiste Fabre estampat pel primièr còp en 1797, Lo siège de Cadarossa (A Tots 79, 100 paginas). Epopèa nauta en color, engimbrada per un mèstre de la satira. L'òbra fa referéncia als eveniments que se debanèran a Cadarossa vila vesina d'Avinhon en 1709.
Las edicions Edite-moi ! publica un conte que nos revèla perqué
los occitans se potonejan tres còps. Aquel conte imaginat per lo
sociològ Thierry Arcaix a per títol Los tres potons.