lo-cambiament-vialaLo cambiament - Gui Vialà
La vida a Castras al temps de la Revolucion
IEO del Tarn - 2002 - 240 paginas - 15 x 21 cm - 18 €
ISBN : 2951939701

Lo cambiament es un roman istoric de Gui Vialà. Conta l'istòria de dos amics que tot deuriá opausar.

L'accion se debana del temps de la revolucion francesa a Castras de 1788 a 1792.

A travèrs los uèlhs de dos jovents, Gui Vialà nos passeja dins lo Castras del temps de la Revolucion, amb sos espèrs, sas paurs. Amb eles venèm testimòni d'aquel cambiament que marquèt, amb violéncia, lo país.

Gui Vialà nasquèt a Soal (Tarn) en 1920. Es l'autor de mantun roman en lenga occitana. Entre autres : Par o impar (1984), Lo gorg del bauç (1991), Lo quasèrn de Francés Calquièr (1998).


Sus la traducion del 'Lazarillo de Tormes' en occitan per Sèrgi Carles

lazarillo-de-tormes-sergi-carlesDins sas edicions del 24/05/15 e del 28/06/15, Centre Presse Avairon presentava la traduccion occitana del libre La Vida de Lazarillo de Tormes. Balham aquí çai-jos una sintèsi dels tèxtes e tanben, en fin de pagina, la presentacion de Florian Vernet donada sul site de l'editor (Letra d'Òc).

1 - Presentacion del libre - Ven de sortir a las edicions Letras d'òc La vida de Lazarillo de Tormes, revirada del castelhan a l'occitan pel roergàs Sèrgi Carles, que ne coneissiam lo talent de reviraire, en particular amb Una cadena de voses d'André Brink.

S.T.O - Lo tust de tres letras - Régine Hugounenq

sto En setembre de 2019 sortissiá a cò de l'editor Euromedit lo libre S.T.O – Lo tust de tres letras

Lo livre es en version bilingüe occitan/francés.

Presentacion – Lo 16 de febrièr de 1943, lo governament de Vichy publiquèt una lei que congreava lo « Servici del Trabalh Obligatòri » (STO) en Alemanha. Seguèt la requisicion de las classas 1920, 21 e 22. Se la màger part dels joves escotèron, n'i a que se volguèron pas plegar a la lei.

Enfra lei trèus...

casanova-limbsEnfra lei trèus... (limbs) - Joan-Ives Casanòva - Jorn - 2009

"Es pas totjorn aisit de desturrar un fial conductor dins le darrièr recuèlh poetic de Joan-Ives Casanòva. Al travèrs d'un païsatge intime que pareis per melhor s'amagar, nos mena dins la seguida barrutlaira de son inspiracion e de son monde interior. Luènh del sòmis, nos embriga dins le giscladis de sos imatges, de sas visions poetisadas, dins un revolum de mots que bastisson doçamenton un univèrs desfranjat ont una cèrta realita subrenada.