Del 8 al 17 d'agost de 2017, cada ser a 21h30, lo Grop ÒC presenta dins lo teatre Jean Deschamps de la Ciutat de Carcassona l'espectacle son e lum Lumina.

Al programa : cavalièrs, bruèissas, dragons, unicòrns e autres animals fantastics, projeccions e efèctes especials, lo tot al servici d'una istòria que vos fa cabussar dins un raconte ligat a l'imaginari medieval dins un luòc unic al mond.

Amb Lumina, Cristian Salés signa un espectacle abans-gardista ont las proesas tecnicas permeton de viatjar dins l'imaginari medieval, mercés a de projeccions vidèos, dins un decòr encantarèl inspirat dels mites e legendas de l'Edat Mejana occitana.

Lumina, aquò's l'istòria d'un libre, vengut del passat, e de sos secrèts. Aquel libre serà lo fial menaire de l'espectacle.

Lo grop, que tornèt fa a l'identica los instruments dels Trobadors, mescla sus scèna, cants occitans e musica electronica, per illustrar las legendas e los sòmis qu'environan las populacions de Lengadòc dempuèi de sègles.

Lo collectiu d’artistas posa al mai prigond de sas originas per menar lo public dins un univèrs a l'encòp imaginari e misteriós.

Dintrada : 14 € ; mainatges : 6 € ; mens de 6 ans : a res-non-còst.


Vidèo : lo tambornet

Tambornet

Presentacion de jòc de bala al tambornet. Una vidèo del CIRDÒC.

Qualques reflexions de Florian Vernet sus la lenga occitana

Occitan estandard - Vernet

Dins lo present article, paregut en 2016, Florian Vernet presentava sas reflexions sus la situacion de la lenga occitana.

Los Païses Baltics son desconectats dels malhums electrics rus e bielorús

Electricitat, pilònes

Lo dimenge 9 de febrièr de 2025 son estats desconectats dels malhums electrics rus e bielorús los tres Estats Baltics, Estònia, Letònia e Lituània.

Subre lo festenal de l'universitat Joan Jaurés 'L'Occitan fa punk' de 2022

L'occitan fa punk, Tolosa, 2022

Dins son edicion de novembre de 2022, lo jornal de la comuna de Tolosa, À Toulouse presentava lo festenal L'Occitan fa punk.

Sèrgi Viaule : critica de 'Bonjour tristesse'

Françoise Sagan

Dins lo numèro 144 de la revista Infòc de decembre de 1995, pareissiá la critica de Sèrgi Viaule del libre de Françoise Sagan paregut en 1954.