m-femnas Femnas de Josí Guilhòt (Ostal del libre, 2009).

"Un vintenat de novèlas contemporanèas en occitan d’Auvernha. Los personatges ? Dròllas e femnas de tots atges, de las annadas 1900 dusca a uèi (o pas luènh dins l’avenir) ; bugadièra, paisana, garda-barrièra, obrièra, comerciala o escolana, viscan dins la montanha tiernesa, la Limanha o en vila.

"De racontes escrichs en occitan, dins una lenga simpla e pas barjacaira – 'quò fa que las paraulas prenon mai de fòrça. Amb un lexic occitan-francés, e un CD (de tèxtes legits per l’autora, amb de moments musicals pel violonaire Basile Brémaud). Un biais d’ajudar la lectura de l'occitan d'Auvernha, e un plaser per l'aurelha."


Lo barracon - Sèrgi Gairal

barracon-sergi-gairal Lo barracon de Sèrgi Gairal ven d'èsser reeditat (julhet de 2015) per IEO Edicion. Lo libre de 204 paginas còsta 15 €.

Presentacion - Aquel barracon, que se quilha sul camin de Sant Jacme de Compostèla dempuèi lo sègle XIV, te fa un brave sospluèg ont pòdes costejar de mond que, de costuma, se coneisson pas gaire. Aital la castelana tròp perfumada o aquel romieu que se ditz alemand...

Pecics de mièg-sègle - Robèrt Lafont

Pecics de mièg-sègle de Robèrt Lafont sortiguèt en 2000 a las edicion Fédérop.

L'autor tornava aicí sus las accions occitanistas de la fin del sègle passat que ne foguèt un dels actors màger.

Aquí çò que ne disiá : « E se demandatz qué ven far aquí la lenga occitana, vos dirai que, coma ela servís a remetre Occitània a l’endrech, a produire son istòria dins son espaci, ela servís tanplan a totes los que i demòran a se metre dins lors aises culturals e dins lor dignitat civica. Es una esplanada, es pas una fortalesa.

Made in "France" - Ives Roqueta

made-in-france Made in "France" de Ives Roqueta (1970, IEO Edicion).

Las annadas seissanta, un escrivan liure, aquò peta. L'autor afusta, tòca. Tot es viu. Una pròsa a despart, tres nòvas, Ives Roqueta.

Extrach pagina 18 : A cò de Schleswig los autres me dison qu'ai tòrt, qu'aquò's fòrça important de legir lo jornal : de Gaulle, Ben-Barka, lo Viet-Nam, Lecanuet-Plage, te sabi... Los daissi dire. Desempuèi l'Argeria – quora fasiàm la guèrra amb totas las porcariás de rigor e que puèi legissiàm sul jornal çò que se'n podiá dire – Figaro o Humanité aquò's quif-quif per ieu. Coma ditz Ives, aquò's un fons sonòr qu'acompanha l'eveniment. Pas Mai.