Roges Nivolasses es un roman policièr de Cristian Chaumont publicat per IEO-Edicion en 2010. Après l'incendi d'una bòrda al Puèg del Planòl en país carcinòl, l'enquèsta comença que l'acte es criminal !

Cristian Chaumont nascut en 1937, retirat a Narbona se consacra a l’escritura. Es tanben l'autor d'Autan Negre (2016) e de Abelhas e Forselons (2018). Los dos son estats publicats per l'IEO de Lengadòc.

Extrach, Roges Nivolasses, paginas 40 e 41 :

« Los conselhièrs de Lacapèla-Cabanial, Serinjac, Vireta e mai Floretas, son inquiets, que cada jorn, e mai mantun còp per d’unes, me sònan al telefòn ! A l’ostal o a la comuna ! A quina ora que siá, macarèl ! Fòrça mormolhan que la polícia es ben longanha, e tot e tot... e que los cònsols fan pas son trabalh... Enfin qué ? Brigadièr, cal capitar al pus lèu ! »

Lo ton de la darrièra frasa èra pesuc de menaças, de sosentenduts. Lo brigadièr o percebiá, – e mai sentiguèt los pels dels braces se li quilhar ! e lo prenguèt coma un òrdre...

« Bon, Monsen Conselhièr general, farem al maximum e...

– O vos conselhi ! copèt l’autre. Anem, me’n cal anar ; una acampada a la prefectura. »

Lo brigadièr, un còp a la gendarmariá sonèt son adjunt e lo Ramondenc. Totis tres faguèron lo punt.

« Pensi que caldriá cosinar la femna Lalanda, diguèt lo Ramondenc.

– I pensavi, ieu tanben », ajustèt lo brigadièr. L’adjunt capegèt.

Abans de montar dins la 4L, blau cerulenc, lo brigadièr, qu’èra grandàs, quitèt lo quèpi, per se trucar pas al tet de l’autò. L’adjunt menava. Vint minutas pus tard dintravan dins la cort de çò qu’èra estat, autres còps, l’ostal d’un ric pagés. Çò que vos tirava l’uèlh, d’en primièr, èra la palha. N’i aviá pertot. Cambiava las formas de las causas, cubrissent los objèctes d’un lençòl jaunàs-passat. Adoçava, en los cambiant, los pès de las parets, e s’amontairava dins los recantons. N’i aviá tanben sus las fustas dels engards, abandonada aquí pels vents torbilhs de l’auton e de la prima. Las bastissas d’espleita, a l’abandon, avián entamenat son arroïnada. De teulats crebats aicí e la, de doberturas badantas sens pòrta ni contravent e de qualas subsistissíán las palmèlas rovilhadas ; d’espleits rosegats de rovilha, d’esqueletas de carretas esclafadas jos de montairòls de palha.

E, al mièg d’aquel cementèri d’espleits, contrastant amb aquela mòrt lenta, un desenat de galinas e dos o tres pols picoravan sus un pojolet de terranha envasit per las èrbas fòlas, qu’èra estat, i aviá fòrça temps, de fems. La polalha, espaurugada pel tarabastèri de l’autò, desfugiguèt, pialhanta, ensajant de s’enairar de sas alas impoderosas, daissant plaça als cavals mecanics e pudents, s’anant rescondre jos la carcassa cussonada e mièja crotlanta d’una antica maquina d’escodre encara atalada a una locomobila chapada per l’oxid de fèrre. Dins la cort, demèst palha e èrbas fòlas, creissián aicí e la d’agrunelièrs, blaus d’agrunèlas rafidas, provenda de l’aucelum...


Encaminament Catar - Denis Saurat

encaminament-catar Encaminament Catar de Denis Saurat.
Introduccion, traduccion e nòtas de Joan-Francés Courouau.

Presentacion de l'editor : « Una òbra oculta, ocultista e ocultada. L’òbra occitana de Danís Saurat representa, dins lo camp de la creacion literària en occitan al sègle XX, un cas absoludament particular. Nascut a Tolosa en 1890, filh de parents ariegeses, se faguèt bèl prèp de la frontièra bèlga. Agregat d’anglés, professor a l’universitat de Bordèu, es director de l’Institut francés de Londres de 1924 a 1945, un dels primièrs a rejónher lo general de Gaulle après l’apèl del 18 de junh.

'Dins las carrièiras dau Clapàs' d'Edouard Marsal (Jorn, 2024)

Las edicion Jorn en 2024 tornan editar Dins las carrièiras dau Clapàs d'Edouard Marsal.

Divendres o la vida salvatja

divendres-tournier-carlesDivendres o la vida salvatja - Michel Tournier
Revirat per Sèrgi Carles, cobèrta illustrada per Muriel Selleron (Letras d'òc, 2016, 15 x 21 cm, 144 paginas, 15 €).

L'editor Letras d'òc presenta (novembre de 2016) la revirada occitana de Vendredi ou la vie sauvage de Michel Tournier.