Roges Nivolasses es un roman policièr de Cristian Chaumont publicat per IEO-Edicion en 2010. Après l'incendi d'una bòrda al Puèg del Planòl en país carcinòl, l'enquèsta comença que l'acte es criminal !

Cristian Chaumont nascut en 1937, retirat a Narbona se consacra a l’escritura. Es tanben l'autor d'Autan Negre (2016) e de Abelhas e Forselons (2018). Los dos son estats publicats per l'IEO de Lengadòc.

Extrach, Roges Nivolasses, paginas 40 e 41 :

« Los conselhièrs de Lacapèla-Cabanial, Serinjac, Vireta e mai Floretas, son inquiets, que cada jorn, e mai mantun còp per d’unes, me sònan al telefòn ! A l’ostal o a la comuna ! A quina ora que siá, macarèl ! Fòrça mormolhan que la polícia es ben longanha, e tot e tot... e que los cònsols fan pas son trabalh... Enfin qué ? Brigadièr, cal capitar al pus lèu ! »

Lo ton de la darrièra frasa èra pesuc de menaças, de sosentenduts. Lo brigadièr o percebiá, – e mai sentiguèt los pels dels braces se li quilhar ! e lo prenguèt coma un òrdre...

« Bon, Monsen Conselhièr general, farem al maximum e...

– O vos conselhi ! copèt l’autre. Anem, me’n cal anar ; una acampada a la prefectura. »

Lo brigadièr, un còp a la gendarmariá sonèt son adjunt e lo Ramondenc. Totis tres faguèron lo punt.

« Pensi que caldriá cosinar la femna Lalanda, diguèt lo Ramondenc.

– I pensavi, ieu tanben », ajustèt lo brigadièr. L’adjunt capegèt.

Abans de montar dins la 4L, blau cerulenc, lo brigadièr, qu’èra grandàs, quitèt lo quèpi, per se trucar pas al tet de l’autò. L’adjunt menava. Vint minutas pus tard dintravan dins la cort de çò qu’èra estat, autres còps, l’ostal d’un ric pagés. Çò que vos tirava l’uèlh, d’en primièr, èra la palha. N’i aviá pertot. Cambiava las formas de las causas, cubrissent los objèctes d’un lençòl jaunàs-passat. Adoçava, en los cambiant, los pès de las parets, e s’amontairava dins los recantons. N’i aviá tanben sus las fustas dels engards, abandonada aquí pels vents torbilhs de l’auton e de la prima. Las bastissas d’espleita, a l’abandon, avián entamenat son arroïnada. De teulats crebats aicí e la, de doberturas badantas sens pòrta ni contravent e de qualas subsistissíán las palmèlas rovilhadas ; d’espleits rosegats de rovilha, d’esqueletas de carretas esclafadas jos de montairòls de palha.

E, al mièg d’aquel cementèri d’espleits, contrastant amb aquela mòrt lenta, un desenat de galinas e dos o tres pols picoravan sus un pojolet de terranha envasit per las èrbas fòlas, qu’èra estat, i aviá fòrça temps, de fems. La polalha, espaurugada pel tarabastèri de l’autò, desfugiguèt, pialhanta, ensajant de s’enairar de sas alas impoderosas, daissant plaça als cavals mecanics e pudents, s’anant rescondre jos la carcassa cussonada e mièja crotlanta d’una antica maquina d’escodre encara atalada a una locomobila chapada per l’oxid de fèrre. Dins la cort, demèst palha e èrbas fòlas, creissián aicí e la d’agrunelièrs, blaus d’agrunèlas rafidas, provenda de l’aucelum...


Les fraisses èran tombats

los-fraisses-eran-tombats Les fraisses èran tombats de Fèliç Daval, prefaci de Pèire Boissièra (L'ostal del libre, 248 paginas, 15 èuros).

Presentacion de l'editor – Un roman que parla d’auèi, e non pas de la vida paisana d’un còp èra : lo personatge màger, Daniela, plaçada dins un cafè tre sa sortida de l’escòla e qu’arriba emprenhada sens que se coneguèsse lo paire, aquò’s una realitat de l’Auvèrnhe d’auèi.

Diccionari Occitan-Catalan

diccionari-occitan-catalanDiccionari Catalá-Occitá Occitan-Catalan - Claudi Balaguer e Patrici Pojada

Editor : Llibre de l'índex - 980 paginas - 2012 
ISBN : 84-95317-98-2

Aqueste diccionari es lo primièr a far lo pont entre aquelas doas lengas bessonas. 16 milas dintradas amb per caduna la prononciacion fonetica correspodenta.

Lo diccionari conten tanben qualques nocions de gramatica occitana.

Dins de patetas rojas - Maria Roanet

patetas-rojas Letras d'òc tornèt editar en 2012 lo libre de Maria Roanet Dins de patetas rojas. Lo libre de 136 paginas èra agotat dempuèi bèl brieu.

Sortiguèt pel primièr còp en 1975 dins la colleccion Atot d'IEO Edicion.