'L'Òme invisible' de H. G. Wells, Pèire Beziat
Detalh de la cobèrta del libre 'L'Òme invisible' de H. G. Wells dins sa version occitana

Las Éditions des Régionalisme publiquèt en 2024 la traduccion occitana del libre de Herbert George Wells, L'Òme invisible. La traduccion es de Pèire Beziat.

La primièra edicion del libre en lenga anglesa data de 1897 jol títol The Invisible Man.

Qual sap qual es aquel estrangièr que se ven albergar a l’abitarèla del vilatge en plen ivèrn ? Per èsser original, es un original. Jamai quita pas sa cambra e fa venir tota un fotral de fiòlas e de botelhons.

Lo sospièch ganha tota la comuna e las bartavèlas mosisson pas. Mas jos sos vestits un pauc fantasieroses, s’amaga un grand scientific que son invisibilitat lo va menar dins una aventura que s’èra pas imaginada a la debuta.

Aquel roman de Wells al còp risolièr e tragic, profetic tanben, pausava ja, i a mai de cent ans, la question : per nòstre bonaür, podèm far çò que volèm de nòstre còrs ? Las tecnicas son a man, uèi, de permetre de tansformacions prigondas. Alara, de qué far ? H. G. Wells respond aquí a sa manièra a la question.

Herbert George Wells (1866-1946) es un escrivan britanic, mai que mai conegut per sos romans de sciéncia-ficcion o d'anticipacion. Sas òbras son estadas escrichas e publicadas après los primièrs libres de Jules Verne e ne pòrtan l'influéncia. Wells es tanben l’autor de fòrça romans de satira sociala, d’òbras de prospectiva, de reflexion politicas e socialas tan plan coma d’obratges tocant a la biologia e a l’istòria. Pendent un temps, foguèt fòrt escotat dins los mitans politics.

Pèire Beziat, nascut en 1954, nos torna presentar una òbra màger de la literatura mondiala. Aquel trabalh de traduccion ven après la sortida de :

  • L’Iscla del Tresaur de Robert Louis Stevenson en 2015 (IEO Edicions) ;
  • Lo mond perdut de Sir Arthur Conan Doyle en 2017 (IEO Edicions) ;
  • dos volums de Las aventuras de Sherlock Holmes d'Arthur Conan Doyle en 2018 (IEO Edicions) ;
  • Viatge amb un ase per Cevenas de Robert Louis Stevenson en 2019 (Éditions des régionalismes) ;
  • La Legenda de Sleepy Hollow de Washington Irving en 2021 (IEO Edicions) ;
  • La Pèsta Escarlata de Jack London en 2021 (Éditions des régionalismes) ;
  • 1984 de George Orwell en 2022 (Éditions des régionalismes) ;
  • Las Memòrias de Sherlock Holmes d’Arthur Conan Doyle en 2024 (Éditions des régionalismes).

*

mars

*

Es de notar que los libres editats per IEO Edicion son d'una bona qualitat editoriala. Al contrari, los títols publicats a cò de las Éditions des Regionalismes patisson eles d'una clara manca de seriós : los tèxtes son clafits de fautas e deservisson lo trabalh de traduccion de Pèire Beziat.

*

'L'Òme invisible' de H. G. Wells

L'Òme invisible de H. G. Wells, Éditions des Régionalismes, 2024


Made in "France" - Ives Roqueta

made-in-france Made in "France" de Ives Roqueta (1970, IEO Edicion).

Las annadas seissanta, un escrivan liure, aquò peta. L'autor afusta, tòca. Tot es viu. Una pròsa a despart, tres nòvas, Ives Roqueta.

Extrach pagina 18 : A cò de Schleswig los autres me dison qu'ai tòrt, qu'aquò's fòrça important de legir lo jornal : de Gaulle, Ben-Barka, lo Viet-Nam, Lecanuet-Plage, te sabi... Los daissi dire. Desempuèi l'Argeria – quora fasiàm la guèrra amb totas las porcariás de rigor e que puèi legissiàm sul jornal çò que se'n podiá dire – Figaro o Humanité aquò's quif-quif per ieu. Coma ditz Ives, aquò's un fons sonòr qu'acompanha l'eveniment. Pas Mai.

Memòrias d'un vailet de bòria - Zefir Bòsc

En 2016 sortissiá lo libre de Zefir Bòsc Memòrias d'un vailet de bòria editat pel cercle Occitan de Nalt Roergue.

Lo jornal Centre Presse presentèt lo libre dins sa rubrica en occitan Aital òc !

Çai-jos l'article.

La tèrra que demòra - Claude Michelet

La tèrra que demòra que sortiguèt en 2021 es la traduccion occitana del libre La terre qui demeure de Claude Michelet.

Es la tot primièr libre de la colleccion Revira Lenga de l'IEO Tarn.

Presentacion : Joan Bordare es d’aquela raça, seca, noseluda, nerviosa, aquela raça que s’encranca a la tèrra dempuèi de sègles e que se fa passar de generacion en generacion, lo gost del trabalh e l’amor gaireben carnal per las qualques ectaras de tèrra que cultiva... Pr’aquò s’entend dejà, pas luènh de la comba dels Vernhes, lo bronzinament dels buldosèrs. D’unes, se disiá, vendrián cercar d’uranium, d’autres, investir lèu dins de futuras demòras...