'L'Òme invisible' de H. G. Wells, Pèire Beziat
Detalh de la cobèrta del libre 'L'Òme invisible' de H. G. Wells dins sa version occitana

Las Éditions des Régionalisme publiquèt en 2024 la traduccion occitana del libre de Herbert George Wells, L'Òme invisible. La traduccion es de Pèire Beziat.

La primièra edicion del libre en lenga anglesa data de 1897 jol títol The Invisible Man.

Qual sap qual es aquel estrangièr que se ven albergar a l’abitarèla del vilatge en plen ivèrn ? Per èsser original, es un original. Jamai quita pas sa cambra e fa venir tota un fotral de fiòlas e de botelhons.

Lo sospièch ganha tota la comuna e las bartavèlas mosisson pas. Mas jos sos vestits un pauc fantasieroses, s’amaga un grand scientific que son invisibilitat lo va menar dins una aventura que s’èra pas imaginada a la debuta.

Aquel roman de Wells al còp risolièr e tragic, profetic tanben, pausava ja, i a mai de cent ans, la question : per nòstre bonaür, podèm far çò que volèm de nòstre còrs ? Las tecnicas son a man, uèi, de permetre de tansformacions prigondas. Alara, de qué far ? H. G. Wells respond aquí a sa manièra a la question.

Herbert George Wells (1866-1946) es un escrivan britanic, mai que mai conegut per sos romans de sciéncia-ficcion o d'anticipacion. Sas òbras son estadas escrichas e publicadas après los primièrs libres de Jules Verne e ne pòrtan l'influéncia. Wells es tanben l’autor de fòrça romans de satira sociala, d’òbras de prospectiva, de reflexion politicas e socialas tan plan coma d’obratges tocant a la biologia e a l’istòria. Pendent un temps, foguèt fòrt escotat dins los mitans politics.

Pèire Beziat, nascut en 1954, nos torna presentar una òbra màger de la literatura mondiala. Aquel trabalh de traduccion ven après la sortida de :

  • L’Iscla del Tresaur de Robert Louis Stevenson en 2015 (IEO Edicions) ;
  • Lo mond perdut de Sir Arthur Conan Doyle en 2017 (IEO Edicions) ;
  • dos volums de Las aventuras de Sherlock Holmes d'Arthur Conan Doyle en 2018 (IEO Edicions) ;
  • Viatge amb un ase per Cevenas de Robert Louis Stevenson en 2019 (Éditions des régionalismes) ;
  • La Legenda de Sleepy Hollow de Washington Irving en 2021 (IEO Edicions) ;
  • La Pèsta Escarlata de Jack London en 2021 (Éditions des régionalismes) ;
  • 1984 de George Orwell en 2022 (Éditions des régionalismes) ;
  • Las Memòrias de Sherlock Holmes d’Arthur Conan Doyle en 2024 (Éditions des régionalismes).

*

mars

*

Es de notar que los libres editats per IEO Edicion son d'una bona qualitat editoriala. Al contrari, los títols publicats a cò de las Éditions des Regionalismes patisson eles d'una clara manca de seriós : los tèxtes son clafits de fautas e deservisson lo trabalh de traduccion de Pèire Beziat.

*

'L'Òme invisible' de H. G. Wells

L'Òme invisible de H. G. Wells, Éditions des Régionalismes, 2024


Lo luec d'enluec - Thierry Offre

luec-denluec Lo luec d'enluec de Thierry Offre (Trabucaire, Pròsa occitana, 2016, 12 €, 136 paginas).

Extrach - « Un uelh, l’uelh dau monde benlèu... Un uelh que naseja, un quauqua ren eissit de la man d’ailà dau tropic dau Capricòrne, un uelh que fa garri-babau per ti dire la vidassa, pretenciosament... Aquesta vida en rebat de la Tèrra, dau Cièle e d’aquesteis Aigas que dien aquí (deliciosament) les eaux territoriales...

La crisi catalana, una oportunitat per Euròpa - Carles Puigdemont

puigdemont L'editor Vent Terral ven de publicar (estiu de 2020) en version occitana lo libre de Carles Puigdemont : La crisi catalana, una oportunitat per Euròpa. Lo libre de 240 paginas es propausat al prètz de 14 èuros.

Alara que lo 1èr d’octobre de 2017, los catalans son convidats a vòtar per lor independéncia, lo president Carles Puigdemont sap que de cara a l’intransigéncia d’Espanha, ven de prene un risc màger. Lo govèrn central de Madrid s'opausa a la votacion, la considèra illegala.

L'ombra doça de la nuèch - Robèrt Martí

mars L'ombra doça de la nuèch de Robèrt Martin sortiguèt en 1981 dins la colleccion Atot a cò d'IEO Edicion. Es un roman fantastic : lo temps d'un viatge, ont entre passat e present, dins l'ombra doça de la nuèch, tot capvira.

Extrach – Quora aviá començat ? La memòria se n'èra perduda... Los primièrs signes coneguts èran del sègle passat. De cans estripats, de fuòcs alucats pels crosèls a la sason de sèga, de poses enverenats amb de caronhadas... « Los de Roet », aqueles mots fasián fremesir los dròlles e se claure las femnas. Qual èran ? De paures que l'aganiment aviá acarnassits, disián d'unes, de lops disián los autres, de lops de figura umana. A La Bastida, èrem tranquilles, de memòria d'òme, jamai avián pas gasat Viaur, mas de l'autra part del riu, dins las bedissas, de formas estranhas se passejavan la nuèch. Massòl lo vièlh que pausava de tremalhs a la Combeta, ne perdèt la paraula un matin, mas sos uèlhs totjorn vius disián pro l'òrre espectacle qu'avián contemplat.