'L'Òme invisible' de H. G. Wells, Pèire Beziat
Detalh de la cobèrta del libre 'L'Òme invisible' de H. G. Wells dins sa version occitana

Las Éditions des Régionalisme publiquèt en 2024 la traduccion occitana del libre de Herbert George Wells, L'Òme invisible. La traduccion es de Pèire Beziat.

La primièra edicion del libre en lenga anglesa data de 1897 jol títol The Invisible Man.

Qual sap qual es aquel estrangièr que se ven albergar a l’abitarèla del vilatge en plen ivèrn ? Per èsser original, es un original. Jamai quita pas sa cambra e fa venir tota un fotral de fiòlas e de botelhons.

Lo sospièch ganha tota la comuna e las bartavèlas mosisson pas. Mas jos sos vestits un pauc fantasieroses, s’amaga un grand scientific que son invisibilitat lo va menar dins una aventura que s’èra pas imaginada a la debuta.

Aquel roman de Wells al còp risolièr e tragic, profetic tanben, pausava ja, i a mai de cent ans, la question : per nòstre bonaür, podèm far çò que volèm de nòstre còrs ? Las tecnicas son a man, uèi, de permetre de tansformacions prigondas. Alara, de qué far ? H. G. Wells respond aquí a sa manièra a la question.

Herbert George Wells (1866-1946) es un escrivan britanic, mai que mai conegut per sos romans de sciéncia-ficcion o d'anticipacion. Sas òbras son estadas escrichas e publicadas après los primièrs libres de Jules Verne e ne pòrtan l'influéncia. Wells es tanben l’autor de fòrça romans de satira sociala, d’òbras de prospectiva, de reflexion politicas e socialas tan plan coma d’obratges tocant a la biologia e a l’istòria. Pendent un temps, foguèt fòrt escotat dins los mitans politics.

Pèire Beziat, nascut en 1954, nos torna presentar una òbra màger de la literatura mondiala. Aquel trabalh de traduccion ven après la sortida de :

  • L’Iscla del Tresaur de Robert Louis Stevenson en 2015 (IEO Edicions) ;
  • Lo mond perdut de Sir Arthur Conan Doyle en 2017 (IEO Edicions) ;
  • dos volums de Las aventuras de Sherlock Holmes d'Arthur Conan Doyle en 2018 (IEO Edicions) ;
  • Viatge amb un ase per Cevenas de Robert Louis Stevenson en 2019 (Éditions des régionalismes) ;
  • La Legenda de Sleepy Hollow de Washington Irving en 2021 (IEO Edicions) ;
  • La Pèsta Escarlata de Jack London en 2021 (Éditions des régionalismes) ;
  • 1984 de George Orwell en 2022 (Éditions des régionalismes) ;
  • Las Memòrias de Sherlock Holmes d’Arthur Conan Doyle en 2024 (Éditions des régionalismes).

*

mars

*

Es de notar que los libres editats per IEO Edicion son d'una bona qualitat editoriala. Al contrari, los títols publicats a cò de las Éditions des Regionalismes patisson eles d'una clara manca de seriós : los tèxtes son clafits de fautas e deservisson lo trabalh de traduccion de Pèire Beziat.

*

'L'Òme invisible' de H. G. Wells

L'Òme invisible de H. G. Wells, Éditions des Régionalismes, 2024


Contes - Joan Bodon

En 2017 IEO Edicion tornèt reeditar una part dels contes de Joan Bodon.

Lo volum de 220 paginas recampa los Contes del Drac, los Contes del meu Ostal, los Contes de Viaur e, una novèla : Lo pan de Froment.

Lo Roman de Jaufré e los Narty Kaddžytæ - Laurent Alibert

Jaufré Lo libre Lo Roman de Jaufré e los Narty Kaddžytæ. Modalitats del meravilhós e estructuras indo-europèas de Laurenç Alibert foguèt publicat en 2015 per Honoré Champion dins la colleccion « Nouvelle bibliothèque du Moyen Âge ».

L'autor presentèt lo sieu trabalh a Tolosa (conferéncia DUOC del 9 de decembre de 2015. Aquí çai-jos la presentacion que ne fasián los organizators.

Sul libre 'Antonio Vidal' - Trabucaire - 2001

antonio-vidal-garcia Article sul libre Antonio Vidal d'Alem Surre Garcia (Trabucaire, 2001, 196 paginas, edicion bilingüe, traduccion francesa de Francesca Meyruels e Martina Boulanger). 

Article de Pèire Venzac (revista OC, mai de 2002).

Dins las annadas 80 del sègle passat se parlava de pertot de mescladís de mestissatges culturals, e tot aquò dins una rèsta de guèrra freja que congreava ça que la una mena de dubertura planetària, destorbadís e melhorament a l'encòp, coma totas las fins de sègle, rai. Aquò's dins aquel ambient qu'Alem Surre-Garcia escriguèt Antonio Vidal, un roman cortet que remena mai d'un estil literari, en passant aisidament del realisme fantastic al jornal metaforic, pel mejan del poèma o del raconte istoric.