Los tres potons Las edicions Edite-moi ! publica un conte que nos revèla perqué los occitans se potonejan tres còps. Aquel conte imaginat per lo sociològ Thierry Arcaix a per títol Los tres potons.

Escrich en francés l'edicion es bilingüa amb una traduccion occitana de Anne-Marie Caparros e Martine Prévôt. Las illustracions son de Moss.

Lo magazine de la metropòli de Montpelhièr dins son edicion del mes de febrièr de 2020 presentava l'obratge.

Perqué aicí se fasem tres potons per se saludar ?

Se a París, òm se potoneja dos còps per se saludar, de l’autre man de Miegterrana es quatre, e mas mai se òm demanda de nòvas de cadun dels membres de la familha.

Thierry Arcaix a escrich fòrças libres de sociologia, d’istòria o de romans negres, ara se lança dins un registre novèl. « Ai agut l’idèa d’escriure un conte pels enfants amb una tradicion locala particulara. »

Aital es nascut lo conte pels pichons e pels bèls, Los tres potons, que Moss, artista contemporanèu pròche de l’art singular e de l’art brut, a illustrat. A n’aquela escasença, l’autor a compausat una cançon inedicha, que canta Zuzana Zelenakova Lemaire, cantaira lirica professionala, sus una musica adobada per Batiste Arcaix, basson solò a l’Operà de Rouen Normandie.

Aquel conte, CD comprés, es en version bilingüa, revirat en òc per Anne-Marie Caparros e Martine Prévôt, l’editora e anciana professora d’occitan e d’espanhòl que comenta : « Amb la traduccion en occitan d’aquel conte inedich, ai volgut demorar dins lo drech fial de la tradicion orala d’aquela cultura de legendas e d’istòria, un biais de l’inscriure dins nòstre patrimòni », explica aquesta darrièra. « Un còp èra, dins lo pichon vilatge de Montpelhièr, la trèva d’un ors fèr veniá trevar los estatjants espaurugats en exigir lo sacrifici d’un nenon. Rosamonda, una vilatgesa coratjosa, s’acara al mostre en mimant tres còps lo bruch e los passes dels caçaires. »

Vaquí de qué fargar un conte oniric sortit tot drech de l’imaginacion de Thierry Arcaix que se trai dins l’aventura del conte, mas sosca tanben a la sociologia del poton, aquel biais de se saludar vièlh coma lo mond.


La Bèstia dau Coàr - Didier Leclerc

La MARPÒC publicava en 2018 La Bèstia dau Coàr de Didier Leclerc. Lo libre es en francés e en occitan. Amb, per l'occitan doas versions : una en provençal misralenc e l'autra en provençal referencial.

La traduccion en grafia occitana classica es de Jòrdi Peladan, la traduccion en provençal mistralenc es de Rose Pous.

Entre dos millenaris

entre-dos-millenarisEntre dos millenaris - IEO-IDECO - Ensag - 2009 - 16 èuros

Un obratge per far lo punt sus la realitat occitana uèi. Recampa un quarantenat de contribucions : istòria, lenga, ensenhament, arts e letras, practicas localas, politica, reflexion, comunicacion... Tot çò que fa un biais de viure collectiu es pres en compte per dire l'escomesa occitana a la debuta del tresen millenari... Es estat redigit jos la direccion del Claudi Molinièr.

La princessa Valentina e autres contes - Florian Vernet

princessa En 2014 sortissiá editat pel CRDP de l'acadèmia de Montpelhièr lo libre La princessa Valentina e autres contes.

Aquí Florian Vernet torna prene la matèria dels contes tradicionals per ne far quicòm de nòu.

Los motius dels contes, los personatges, los modèls esprovats, Vernet los coneis. Aquí los combina, los tòrç, los reutiliza a son biais. Apond de mai a sa creacion la poncha necessària de segond gras, d'umor o d'anacronisme esquèr per far d'aquel libròt una capitada.