Cronicas de Camparièrs Ven de sortir en aqueste fin d'estiu de 2020 a las edicions del Grelh Roergàs Cronicas de Camparièrs, lo darrièr libre de Quim Candèrs.

Aqueles racontes, escriches long d’un desenat d’annadas parlan, forra-borra, d’un còp èra, parlan del present. Lo futur lo daissa als prospectivistas, que segon el « s’enganan totjorn, e val mai aital sens cap de dobte ». Lo libre fa 196 paginas.

Nascut al Lengadòc Bas, en plena garriga e al bèl mièg de las vinhas, dins una campanha solelhada, Quim Candèrs publica regularament en occitan. Ja en 2016 sortissiá L’engana-l’uèlh a cò de Edite-moi !

Son trabalh lo menèt a viure dins de vilas grandas o pichonas, al país, a l’estrangièr e otramar. Ara, de l’Ocean Indian estant, los mejans de comunicacions modèrnes li permeton de gardar lo ligam amb lo país e de noirrir lo còrpus occitan de sas òbras.

Extrach - Mentretant, pauc a cha pauc, la television començava de cavar son trauc, un trauc qu’amb lo temps e la multiplicacion dels ecrans vendriá aqueste Padirac ont nos vesèm gaireben totes encafornats coma dins la cauna de Platon. Panem et circenses, que disián los ancians. Òc, mas fauta de saupre multiplicar los pans coma Nòstre Sénher, fan marchar al brutle las fabricas de sòmis. Basta veire cossí lo mal nomenat fenestron senhoreja dins fòrça ostals, ocupant tot un pan de paret del salon.


Las vacanças de Pascas - Sèrgi Gairal

vacancas-sergi-gairal Dins Lo barracon, tot un vilatge cèrca Clotilda, una dròlla de dètz ans que desapareis pendent un mes e mièg.

Dètz e sèt ans pus tard, aquela dròlla, venguda adulta, decidís de contar son escapada, de dire la vertat a totes los que la cerquèron. Aquò balha Las vacanças de pascas un pichon roman a la primièra persona, sensible e just.

Contes d'Aubrac

mars Letras d'Òc publica (2019) los Contes d'Aubrac. Lo libre de 368 paginas es propausat al prètz de 27 èuros. Presentacion de l'editor :

Enfin ! Los contes enregistrats en Aubrac al moment de la granda enquèsta del CNRS de las annadas 1960 – demorats inedits dempuèi –, espelisson ara, mai de cinquanta ans après, dins la lenga dels contaires, l’occitan de l’Aubrac.

La Lison dau Peirat

la-lison-dau-peirat-100La Lison dau Peirat - Monica Sarrasin - Lo chamin de Sent Jaume

La critica de Jean-Pierre Cavaillé : "Per vos dire la vertat, aviái pas encara legit La Lison dau Peirat. Pr'aquò vesiái plan que lo pichon monde dels legeires d’occitan en Lemosin se podian pas gardar de’n prononciar lo titre sens prene un aire entendut e risolier. Ara, qu’ai devorat ò puslèu begut d’un trach La Lison, puèi La Setmana, compreni perfiechament lo perqué d’aquela mina entenduda e regaudida : la Monica Sarrasin a un sens innat de la lenga parlada e del raconte, una coneissença prigonda dels biaisses de viure e de soscar dels limosins d’aquela generacion que malurosament es a man de desaparéisser, e enfin te ten un umorisme irresistible [...]"

La seguida sul blòg Mescladis e còp de gula [aicí]