Cronicas de Camparièrs Ven de sortir en aqueste fin d'estiu de 2020 a las edicions del Grelh Roergàs Cronicas de Camparièrs, lo darrièr libre de Quim Candèrs.

Aqueles racontes, escriches long d’un desenat d’annadas parlan, forra-borra, d’un còp èra, parlan del present. Lo futur lo daissa als prospectivistas, que segon el « s’enganan totjorn, e val mai aital sens cap de dobte ». Lo libre fa 196 paginas.

Nascut al Lengadòc Bas, en plena garriga e al bèl mièg de las vinhas, dins una campanha solelhada, Quim Candèrs publica regularament en occitan. Ja en 2016 sortissiá L’engana-l’uèlh a cò de Edite-moi !

Son trabalh lo menèt a viure dins de vilas grandas o pichonas, al país, a l’estrangièr e otramar. Ara, de l’Ocean Indian estant, los mejans de comunicacions modèrnes li permeton de gardar lo ligam amb lo país e de noirrir lo còrpus occitan de sas òbras.

Extrach - Mentretant, pauc a cha pauc, la television començava de cavar son trauc, un trauc qu’amb lo temps e la multiplicacion dels ecrans vendriá aqueste Padirac ont nos vesèm gaireben totes encafornats coma dins la cauna de Platon. Panem et circenses, que disián los ancians. Òc, mas fauta de saupre multiplicar los pans coma Nòstre Sénher, fan marchar al brutle las fabricas de sòmis. Basta veire cossí lo mal nomenat fenestron senhoreja dins fòrça ostals, ocupant tot un pan de paret del salon.


Comba Granda I e II - Leopòld Durand

comba-grandaComba Granda I e II - Leopòld Durand
Vent Terral - dos tòmes (1987 e 1991)

Presentacion :

Primièr tòme - De la guèrra de 1970 cap a 1914, dins una bòria de montanha mejana, un libre d’oras dels biaisses de far e de viure. E un roman vertadièr. De tèrra, d’argent e d’amor desparaulat, dins una lenga que deu pas res als diccionaris.

Un libre per celebrar los 30 ans de las escòlas Calandreta

livre30ans_calandreta Sortiguèt en 2010 lo libre dels 30 ans de Calandreta. Editat per l'editor La Poesia fa 372 paginas. Es en occitan e en francés.

Presentacion – Lo movement pedagogic Calandreta comença a la fin de las annadas 70, al nom de la diversitat culturala. S’agissiá mai que mai de transmetre la lenga occitana per la salvar.

Lo det dau Gabian - Pierre Pasquini

det-gabian Lo dèt dau Gabian de Pierre Pasquini (Trabucaire, 2008, 200 paginas).

Presentacion – Lo Gabian se norrís de tot, e saup cercar. Mai aquò li sufís pas. Es mai qu’una bèstia. Que vòu de mai, alora ? Un pauc de glòri ? Coma aquela de Besunce, l’evesque famós que l’estatua, ara, a quitat lo quartier que pòrta son nom ?