Cronicas de Camparièrs Ven de sortir en aqueste fin d'estiu de 2020 a las edicions del Grelh Roergàs Cronicas de Camparièrs, lo darrièr libre de Quim Candèrs.

Aqueles racontes, escriches long d’un desenat d’annadas parlan, forra-borra, d’un còp èra, parlan del present. Lo futur lo daissa als prospectivistas, que segon el « s’enganan totjorn, e val mai aital sens cap de dobte ». Lo libre fa 196 paginas.

Nascut al Lengadòc Bas, en plena garriga e al bèl mièg de las vinhas, dins una campanha solelhada, Quim Candèrs publica regularament en occitan. Ja en 2016 sortissiá L’engana-l’uèlh a cò de Edite-moi !

Son trabalh lo menèt a viure dins de vilas grandas o pichonas, al país, a l’estrangièr e otramar. Ara, de l’Ocean Indian estant, los mejans de comunicacions modèrnes li permeton de gardar lo ligam amb lo país e de noirrir lo còrpus occitan de sas òbras.

Extrach - Mentretant, pauc a cha pauc, la television començava de cavar son trauc, un trauc qu’amb lo temps e la multiplicacion dels ecrans vendriá aqueste Padirac ont nos vesèm gaireben totes encafornats coma dins la cauna de Platon. Panem et circenses, que disián los ancians. Òc, mas fauta de saupre multiplicar los pans coma Nòstre Sénher, fan marchar al brutle las fabricas de sòmis. Basta veire cossí lo mal nomenat fenestron senhoreja dins fòrça ostals, ocupant tot un pan de paret del salon.


Sang e saba - J.-C. Forêt

sang-e-saba-j-c-foret Sang e saba de Joan-Claudi Forêt (Trabucaire, 2005, 160 paginas, 13 èuros).

Quatrena de cobèrta – « Èrem qualques jovents que sabián qu'anavan morir abans vint ans. De la vida que viuram pas, regretàvem sonque l'amor que ne seriam per tot jamai ignorants.

Sul libre 'Les Pays des parlers perdus'

les-pays-des-parlers-perdusSul libre Les Pays des parlers perdus de Pierre Pasquini, un article de Joan-Francés Blanc dins la revista Estudis Occitans (numèro 19 , 1996, pagina 55).

Sortit d'una tèsi de 1991, qu'agèri pas l'astre de legir, l'obratge de Pierre Pasquini n'es benlèu un de mai dins la tièra de las analisis del psicodrama del movement de renaissença d'òc. Una pèira de mai sus l'ataüt, benlèu, mas pasmens lo libre presenta de causas interessantas, per exemple pels istoriografs. Que lo biais d'escriure l'istòria (Robèrt Lafònt dins sa prefaci o ditz ben : avèm aquí un trabalh d'Istorian) depend pas sonque de las sorgas, mas tanben de la tòca que s'es balhada l'autor en se botant a la règa. Aquela tòca es la de l'autor, mas aqueste banha dins un temps e dins una environa (las orientacions de sos directors d'estudis) que lo butan a des causidas ideologicas (al sens large del mot) mai o mens concientas.

Cronicas de viatge - Sèrgi Labatut

mars Sortiguèt en 2017 a cò de IEO-Edicion lo libre Cronicas de viatge de Sèrgi Labatut.

En qualques tèxtes brèus, sus un centenat de paginas, l'autor nos mena dins un periple trocejat, ont se succedisson tempses e luòcs.